Barcelona tancarà aquest diumenge les festes de la Mercè amb l’esperat piromusical, l’espectacle de focs artificials, música, llum i aigua que cada any omple les fonts de Montjuïc. Un acte que posa punt final a les festes, i que l’any passat va aixecar una polèmica lingüística.
Barcelona tancarà aquest diumenge les festes de la Mercè amb l’esperat piromusical, l’espectacle de focs artificials, música, llum i aigua que cada any omple les fonts de Montjuïc. Un acte que posa punt final a les festes, i que l’any passat va aixecar una polèmica lingüística.
Barcelona tancarà aquest diumenge les festes de la Mercè amb l’esperat piromusical, l’espectacle de focs artificials, música, llum i aigua que cada any omple les fonts de Montjuïc. Un acte que posa punt final a les festes, i que l’any passat va aixecar una polèmica lingüística.. La cantant Rosalía, curadora musical de l’edició del 2024, va triar tan sols una cançó en català: ‘Milionària’, interpretada per ella mateixa. Van passar per davant l’anglès, el castellà, el jamaicà i l’àrab. Però, ¿com de comú és aquest fenomen? ¿És una excepció, o el català sempre va últim?. Per esbrinar-ho, Verificat ha analitzat totes les cançons que han sonat als piromusicals de l’última dècada, que TV3 emet cada any, i que es poden recuperar a la plataforma 3Cat: tot i que mai abans s’havia sentit només una cançó en català, el cert és que aquesta llengua cada vegada té menys cabuda en l’acte final de la Mercè.. Fins al 2016, l’habitual era que aproximadament la meitat dels temes fossin interpretats en català. Des d’aleshores, i amb l’única excepció del 2023, és una llengua molt minoritària en la llista de reproducció que acompanya els focs artificials. El castellà o l’anglès, i de vegades fins i tot ambdós idiomes, sempre la superen.. Fa dos anys, el pes proporcional del català va ser encara menor que en l’espectacle de Rosalía. En aquella edició, el repertori de la qual el va triar el festival Sónar, només ho van ser dues cançons de les quaranta que es van sentir.. L’únic any recent en què la música en català ha sigut l’important protagonista va ser el 2021. En aquella ocasió es va dedicar un dels quatre blocs a la música popular de Catalunya amb rumbes de Txarango i himnes de La Trinca, i un altre a cançons ‘bonrotlleres’ catalanes d’Oques Grasses i Roba Estesa per animar l’audiència, que per les restriccions de la covid no va poder acudir a Montjuïc.. Una altra de les conclusions que es desprèn de l’anàlisi dels últims 11 piromusicals és que la música que sona en català és també la que pateix d’una disparitat més gran de gènere. Sense anar més lluny, l’any 2021, un dels millors en inclusió lingüística, va ser el pitjor per a les dones: el bloc de música popular catalana no va incloure ni una dona vocalista.. Si de totes les cançons analitzades (excloent instrumentals) les dones representen el 30% de les veus principals, quan es tracta de cançons en català aquest percentatge baixa al 24%. Una proporció lleugerament inferior a la de les cançons en anglès, i substancialment per sota de les cantades en castellà, que també són lluny de la paritat.. Els únics blocs que l’aconsegueixen són els dedicats a les ciutats convidades. Cada any, l’Ajuntament de Barcelona acull un municipi estranger i li dedica activitats; entre elles, un homenatge al piromusical, amb música pròpia. París, Reykjavík, Lisboa, Beirut, l’Havana i Roma han pogut escoltar les seves llengües nacionals a TV3, amb una gran paritat de gènere: 44% de dones, 44% d’homes i 12% de duets.. En termes generals, el piromusical ha realitzat petits avanços en la paritat de gènere. Deixant de banda l’any 2014, un espectacle petit amb gran presència femenina, en aquestes últimes edicions estan sonant més dones que fa deu anys. Des del 2020 s’han registrat algunes de les millors xifres, i en dues ocasions (2020 i 2023) s’ha arribat a la paritat tècnica: almenys quatre de cada deu cançons cantades per dones.. Tot i així, no és una tendència gens consolidada. El 2021, tan sols el 9% dels temes van ser cantats per dones: s’haurà de veure si va ser una excepció i si aquest 2025 Barcelona reiterarà el seu compromís amb la igualtat de gènere.. L’àmbit amb més marge de millora, segons es desprèn de les dades analitzades, és la inclusió de dones en els blocs de pop, rock i folk català. En els últims anys, entre el top 10 d’artistes i grups catalans amb més interpretacions al Piromusical només es troben dues dones: Bikimel i Núria Feliu.. L’àmbit en què sí que lideren els artistes i grups catalans al piromusical de la Mercè és en els noms que més s’han repetit. Els Catarres és el grup que més anys ha sonat a Montjuïc, seguit de Buhos i Txarango.. Estopa s’encarregarà de la programació sonora del piromusical 2025. Serà el tercer any consecutiu que l’Ajuntament confia la llista de reproducció a un artista, un acord que comporta llibertat creativa absoluta, sense quotes lingüístiques o de gènere, segons ha explicat el consistori a Verificat. De moment, un petit espòiler: els de Cornellà estrenaran una rumba en català amb The Tyets i entre la llista es trobaran Extremoduro, Los Chichos i Albert Pla. Es podrà seguir a partir de les 22 hores d’aquest diumenge a TV3.
