El 30 d’agost de 2005, la Tortosa amb els seus carrers empedrats i la seva rica història va viure un episodi de violència que va sacsejar la comunitat. La mort de Sellam Essabbab, un obrer marroquí de trenta-sis anys, va transcendir més enllà del seu tràgic final; es va convertir en un símbol de les tensions racials i socials. Aquesta és la història d’un assassinat que va sorgir d’una absurda discussió de trànsit i va desembocar en un clamor de justícia.
A la Tortosa del 2005 la comunitat musulmana estava formada per unes 3.000 persones i vivien majoritàriament al barri de Remolins. Justament era al barri del Rastre on la nombrosa comunitat musulmana tenia la seva mesquita.
Presentació del protagonista
Sellam Essabbab era un bereber de trenta-cinc anys, procedent d’un petit poble del Marroc al costat de Nador i instal·lat a Tortosa. Ell va haver de deixar enrere la seva família al Marroc i venir sol per a treballar a una empresa del sector de la construcció per, així, poder ajudar econòmicament a la seva família de pocs recursos. La seva vida a Tortosa es basava a treballar per fer l’enviament de diners a casa, una ajuda vital per a la seva família, que vivia en la precarietat.
El 30 d’agost de 2005 al voltant de les sis de la tarda, Essabbab estava treballant a una obra a la Plaça Montserrat de Tortosa i després d’un llarg dia de treball, tornava caminant, quan a uns 10 metres va anar a travessar la carretera pel pas de vianants. Per la carretera circulava un cotxe Renault Espace blanc. El conductor no volia cedir-li el pas. Segons van declarar els testimonis a la policia, el conductor li va dir: “Que em deixis passar!”. “Que jo tinc preferència!”, va respondre Essabbab. Pareixia que tot anava a quedar així perquè cadascun va seguir el seu camí.
Essabbab estava interessat a comprar-li una moto de segona mà al seu compatriota Deriouch i van continuar xerrant amb ell sobre el tema fins que el monovolum va tornar a apropar-se a ells.
En aquest moment és quan acaben les paraules i comença a parlar la pistola
Havien passat tres minuts i Essabbab li comenta: “Abans m’has espantat. Perdona si he dit alguna cosa que t’hagi molestat”. “Però què collons mires?”, respon el conductor nerviós. “Jo miro el que em surt dels collons”, diu Essabbab. En aquest moment és quan acaben les paraules i comença a parlar la pistola. “Marxa al teu país, moro de merda!”, va dir el conductor just abans de disparar cinc cops sobre Essabbab el que va caure a terra, perdent la vida al moment.
El conductor va fugir amb el vehicle perfectament identificat pels testimonis mentre observaven atònits el desenllaç d’una confrontació que mai hauria d’haver arribat a tal extrem.
La investigació va ser immediata. Agents del Cos Nacional de Policia, amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra i la policia municipal, van començar a recollir testimonis. Diversos veïns van identificar el vehicle que havia fugit de l’escena del crim, un Renault Espace blanc. Fins i tot alguns van poder memoritzar la matricula, i en un principi van proporcionar descripcions del conductor, una de les quals era equivocada quan alguns dels testimonis van assenyalar el culpable com un home cap rapat skin. Mentrestant, els agents aconsegueixen de l’escena del crim proves crucials com són els cinc casquets que van disparar.
La comunitat musulmana, devastada pel dolor, va organitzar manifestacions per exigir justícia i una major presència policial al barri
La comunitat musulmana, devastada pel dolor, va organitzar manifestacions per exigir justícia i una major presència policial al barri. Desenes de persones marroquins i immigrants d’altres països extracomunitaris es van concentrar a la Plaça Montserrat, lloc on van passar els fets, en comptes d’anar a treballar, per defensar els seus drets. A la nit es va convocar una manifestació silenciosa des del lloc del crim fins a l’ajuntament.
“Què passa, hem de sortir de casa en pistoles?”, es preguntava un dels companys d’Essabbab. “Ha sigut absurd, molt absurd!”, deia Deriouch, el compatriota que estava amb la víctima als moments dels fets. Entre les participants reina la consternació i la ràbia per una mort absurda.
A tot això, l’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va condemnar l’incident, encara que el va qualificar d’aïllat i va convidar la ciutadania de Tortosa a la calma perquè Tortosa “és una ciutat tranquil·la”.
Un dels testimonis identifica al presumpte autor i acaba rebent amenaces de mort
Un dels testimonis interrogats pel Cos Nacional de Policia assegurava que el presumpte homicida és un vell conegut dels agents, membre d’un dels principals clans de tràfic d’estupefaents, que resideix al barri de Remolins de Tortosa i a qui va poder identificar per les fotos que li va ensenyar la Policia. De fet, la família d’aquest testimoni va rebre amenaces de mort. “No m’importen les amenaces. Aquí hi ha hagut sis marroquins morts des de 1998 i no s’ha fet res”, explica el testimoni.
L’home identificat com a presumpte autor de l’assassinat és Juan Alberto Gabarri, de trenta-set anys i d’ètnia gitana. Segons els investigadors, pertanyia a un clan familiar conegut per les seves activitats il·legals, com el tràfic d’estupefaents. De fet, l’identificaven com una de les persones que es dedica a la venda encara que mai l’havien detingut.
La casa de l’assassí a Remolins estava vigilada les 24 hores, tot i que els agents sabien que no tornaria. Tenia família a moltes ciutats
Continuava la recerca i els investigadors del Grup d’Homicidis de la Policia Nacional de Barcelona disposaven dels enregistraments de les entitats bancàries amb càmeres de seguretat que recullien imatges de la zona on es va cometre el crim i que podien haver gravat part de la seqüència de fugida de l’assassí. A més, tots els policies ja disposaven de la fotografia de Gabarri.
L’ordre de cerca i captura per un homicidi dolós constava a la Base d’Assenyalaments Nacionals. Així, qualsevol policia que identifiques rutinàriament el sospitós, a qualsevol racó d’Espanya, si introduien les seves dades a l’ordinador, descobririen que el buscaven.
En un moment un inspector i diversos agents del Grup d’Homicidis de la policia de Barcelona es van desplaçar a Tortosa per col·laborar amb la comissaria local a la investigació de l’homicidi. No obstant això, queden pocs detalls per aclarir. També la casa de l’assassí a Remolins estava vigilada les 24 hores, tot i que els agents sabien que no tornaria. Tenia família a moltes ciutats, encara que els vincles més forts els estaven a Vallderrobles (Terol).
La col·laboració ciutadana va permetre identificar Gabarri, si bé cal tenir en compte que l’absència d’antecedents policials va forçar als investigadors a treballar amb la fotografia del DNI
La col·laboració ciutadana va permetre identificar Gabarri, si bé cal tenir en compte que l’absència d’antecedents policials va forçar als investigadors a treballar amb la fotografia del DNI. Els agents van aconseguir saber que un familiar de Gabarri va llogar un cotxe el mateix dia dels fets i va ser vist per últim cop abandonant el barri de Remolins juntament amb dues dones i un jove. Estava clar que va fugir amb la seva família.
Segons van confirmar fonts dels Mossos d’Esquadra, juntament amb els Agents del Cos Nacional de policia que estaven buscant l’autor de l’assassinat, ja havien aconseguit localitzar el vehicle amb el que van succeir els fets i amb el que va fugir l’autor, el Renault Espace blanc.
Passada una setmana del succés, diversos testimonis van assenyalar a la policia el lloc exacte en el qual van veure un home tirant una arma de foc al riu el dia del succés, , davant d’on està el Palau Episcopal de Tortosa. Per això, una unitat de submarinistes del Cos Nacional de Policia especialitzats va rastrejar el fons de de l’Ebre en busca de l’arma del crim, la qual va ser localitzada poc després.
L’arma de foc era una pistola del calibre 9 mil·límetres Parabellum. Aquesta va ser traslladada fins a les dependències de balística del Cos Nacional de Policia de Barcelona on es va analitzar per confirmar que era la utilitzada per acabar en la vida de Essabbab.
Detenció i judici
Passades unes hores de la trobada de l’arma i després de saber que la policia tenia a Gabarri totalment identificat i que la seva fotografia estava repartida a totes les comissaries d’Espanya perquè estava en cerca i captura, Gabarri es va sentir acorralat i va acceptar el consell d’un familiar d’intentar negociar la seva entrega a la policia. La família de Gabarri pretenia deslliuirar de qualsevol responsabilitat penal als familiars que van fugir des del primer moment amb el sospitós.
La policia va localitzar Gabarri a Roquetas de Mar, Almeria, on va ser detingut a les 21:30 h als voltants d’un centre comercial
Després de dies de cerca, la policia va localitzar Gabarri a Roquetas de Mar, Almeria, on va ser detingut a les 21:30 h als voltants d’un centre comercial. En la detenció van participar funcionaris del grup d’homicidis de la Direcció Superior de la Policia de Catalunya i de la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV) de Tarragona.
Gabarri va passar la nit als calabossos de la comissaria d’Almeria mentre esperaven que passés en les següents hores a disposició judicial. El seu trasllat a Tortosa per afrontar càrrecs d’homicidi va ser un acte esperat per la comunitat, que necessitava veure que la justícia s’aplicaria.
Gabarri va manifestar durant la primera sessió del judici que no recordava els fets i que s’havia comprat una pistola per suïcidar-se perquè la seva dona l’havia deixat, juntament amb els seus fills, uns dies abans
El judici que es va celebrar a l’Audiència de Tarragona amb jurat popular va ser un moment clau. Gabarri va manifestar durant la primera sessió del judici que no recordava els fets i que s’havia comprat una pistola per suïcidar-se perquè la seva dona l’havia deixat, juntament amb els seus fills, uns dies abans. La defensa sol·licitava l’absolució justificant que l’acusat en el moment dels fets, no era conscient de res pel consum abusiu de drogues i alcohol a causa d’una depressió.
Condemna
El jurat popular el van declarar culpable i va ser condemnat a disset anys de presó per assassinat amb traïdoria i a dos anys més per tinença il·lícita d’armes. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar la pena de dinou anys de presó per a Juan Alberto Gabarri, sentenciant-lo per la mort de Sellam Essabbab. La decisió va arribar després d’un llarg procés judicial que va posar de manifest no només la gravetat de l’homicidi sinó també les tensions racials que persistien en la societat tortosina.
La condemna va ser rebuda amb una barreja de reaccions. Per una banda, la comunitat musulmana va veure en aquesta decisió un petit consol i un reconeixement de la seva lluita contra el racisme i la violència, mentre que, per altra banda, va ser un recordatori dolorós del que havia passat. Les manifestacions silencioses que havien organitzat van continuar, convertint-se en un símbol de la seva lluita per la dignitat i la justícia.
La tragèdia d’Essabbab va servir per obrir un debat sobre la necessitat de construir una societat més inclusiva i respectuosa amb la diversitat. En les setmanes posteriors al judici, la comunitat va celebrar reunions i fòrums per discutir sobre l’impacte de l’assassinat en la seva vida quotidiana i com afrontar el racisme. Les autoritats locals, conscients de la gravetat de la situació, van fer una crida a la calma i a la coherència social, destacant la importància del diàleg i el respecte mutu entre cultures.
El crim més absurd: Assassinat per una discussió de trànsit a Tortosa és un article de EbreDigital.cat.
El 30 d’agost de 2005, la Tortosa amb els seus carrers empedrats i la seva rica història va viure un episodi de violència que va sacsejar la comunitat. La mort de Sellam Essabbab, un obrer marroquí de trenta-sis anys, va transcendir més enllà del seu tràgic final; es va convertir en un símbol de les tensions racials i socials. Aquesta és la història d’un assassinat que va sorgir d’una absurda discussió de trànsit i va desembocar en un clamor de justícia.. A la Tortosa del 2005 la comunitat musulmana estava formada per unes 3.000 persones i vivien majoritàriament al barri de Remolins. Justament era al barri del Rastre on la nombrosa comunitat musulmana tenia la seva mesquita.. Presentació del protagonista. Sellam Essabbab era un bereber de trenta-cinc anys, procedent d’un petit poble del Marroc al costat de Nador i instal·lat a Tortosa. Ell va haver de deixar enrere la seva família al Marroc i venir sol per a treballar a una empresa del sector de la construcció per, així, poder ajudar econòmicament a la seva família de pocs recursos. La seva vida a Tortosa es basava a treballar per fer l’enviament de diners a casa, una ajuda vital per a la seva família, que vivia en la precarietat.. El 30 d’agost de 2005 al voltant de les sis de la tarda, Essabbab estava treballant a una obra a la Plaça Montserrat de Tortosa i després d’un llarg dia de treball, tornava caminant, quan a uns 10 metres va anar a travessar la carretera pel pas de vianants. Per la carretera circulava un cotxe Renault Espace blanc. El conductor no volia cedir-li el pas. Segons van declarar els testimonis a la policia, el conductor li va dir: “Que em deixis passar!”. “Que jo tinc preferència!”, va respondre Essabbab. Pareixia que tot anava a quedar així perquè cadascun va seguir el seu camí.. Representació de la víctima al pas de vianants.. Essabbab estava interessat a comprar-li una moto de segona mà al seu compatriota Deriouch i van continuar xerrant amb ell sobre el tema fins que el monovolum va tornar a apropar-se a ells.. En aquest moment és quan acaben les paraules i comença a parlar la pistola. Havien passat tres minuts i Essabbab li comenta: “Abans m’has espantat. Perdona si he dit alguna cosa que t’hagi molestat”. “Però què collons mires?”, respon el conductor nerviós. “Jo miro el que em surt dels collons”, diu Essabbab. En aquest moment és quan acaben les paraules i comença a parlar la pistola. “Marxa al teu país, moro de merda!”, va dir el conductor just abans de disparar cinc cops sobre Essabbab el que va caure a terra, perdent la vida al moment.. El conductor va fugir amb el vehicle perfectament identificat pels testimonis mentre observaven atònits el desenllaç d’una confrontació que mai hauria d’haver arribat a tal extrem.. Moment en que l’assassí dispara a la víctima.. La investigació va ser immediata. Agents del Cos Nacional de Policia, amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra i la policia municipal, van començar a recollir testimonis. Diversos veïns van identificar el vehicle que havia fugit de l’escena del crim, un Renault Espace blanc. Fins i tot alguns van poder memoritzar la matricula, i en un principi van proporcionar descripcions del conductor, una de les quals era equivocada quan alguns dels testimonis van assenyalar el culpable com un home cap rapat skin. Mentrestant, els agents aconsegueixen de l’escena del crim proves crucials com són els cinc casquets que van disparar.. La comunitat musulmana, devastada pel dolor, va organitzar manifestacions per exigir justícia i una major presència policial al barri. La comunitat musulmana, devastada pel dolor, va organitzar manifestacions per exigir justícia i una major presència policial al barri. Desenes de persones marroquins i immigrants d’altres països extracomunitaris es van concentrar a la Plaça Montserrat, lloc on van passar els fets, en comptes d’anar a treballar, per defensar els seus drets. A la nit es va convocar una manifestació silenciosa des del lloc del crim fins a l’ajuntament.. “Què passa, hem de sortir de casa en pistoles?”, es preguntava un dels companys d’Essabbab. “Ha sigut absurd, molt absurd!”, deia Deriouch, el compatriota que estava amb la víctima als moments dels fets. Entre les participants reina la consternació i la ràbia per una mort absurda.. A tot això, l’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va condemnar l’incident, encara que el va qualificar d’aïllat i va convidar la ciutadania de Tortosa a la calma perquè Tortosa “és una ciutat tranquil·la”.. Un dels testimonis identifica al presumpte autor i acaba rebent amenaces de mort. Un dels testimonis interrogats pel Cos Nacional de Policia assegurava que el presumpte homicida és un vell conegut dels agents, membre d’un dels principals clans de tràfic d’estupefaents, que resideix al barri de Remolins de Tortosa i a qui va poder identificar per les fotos que li va ensenyar la Policia. De fet, la família d’aquest testimoni va rebre amenaces de mort. “No m’importen les amenaces. Aquí hi ha hagut sis marroquins morts des de 1998 i no s’ha fet res”, explica el testimoni.. L’home identificat com a presumpte autor de l’assassinat és Juan Alberto Gabarri, de trenta-set anys i d’ètnia gitana. Segons els investigadors, pertanyia a un clan familiar conegut per les seves activitats il·legals, com el tràfic d’estupefaents. De fet, l’identificaven com una de les persones que es dedica a la venda encara que mai l’havien detingut.. La casa de l’assassí a Remolins estava vigilada les 24 hores, tot i que els agents sabien que no tornaria. Tenia família a moltes ciutats. Continuava la recerca i els investigadors del Grup d’Homicidis de la Policia Nacional de Barcelona disposaven dels enregistraments de les entitats bancàries amb càmeres de seguretat que recullien imatges de la zona on es va cometre el crim i que podien haver gravat part de la seqüència de fugida de l’assassí. A més, tots els policies ja disposaven de la fotografia de Gabarri.. L’ordre de cerca i captura per un homicidi dolós constava a la Base d’Assenyalaments Nacionals. Així, qualsevol policia que identifiques rutinàriament el sospitós, a qualsevol racó d’Espanya, si introduien les seves dades a l’ordinador, descobririen que el buscaven.. En un moment un inspector i diversos agents del Grup d’Homicidis de la policia de Barcelona es van desplaçar a Tortosa per col·laborar amb la comissaria local a la investigació de l’homicidi. No obstant això, queden pocs detalls per aclarir. També la casa de l’assassí a Remolins estava vigilada les 24 hores, tot i que els agents sabien que no tornaria. Tenia família a moltes ciutats, encara que els vincles més forts els estaven a Vallderrobles (Terol).. La col·laboració ciutadana va permetre identificar Gabarri, si bé cal tenir en compte que l’absència d’antecedents policials va forçar als investigadors a treballar amb la fotografia del DNI. La col·laboració ciutadana va permetre identificar Gabarri, si bé cal tenir en compte que l’absència d’antecedents policials va forçar als investigadors a treballar amb la fotografia del DNI. Els agents van aconseguir saber que un familiar de Gabarri va llogar un cotxe el mateix dia dels fets i va ser vist per últim cop abandonant el barri de Remolins juntament amb dues dones i un jove. Estava clar que va fugir amb la seva família.. Segons van confirmar fonts dels Mossos d’Esquadra, juntament amb els Agents del Cos Nacional de policia que estaven buscant l’autor de l’assassinat, ja havien aconseguit localitzar el vehicle amb el que van succeir els fets i amb el que va fugir l’autor, el Renault Espace blanc.. L’assassí tirant l’arma de foc al riu.. Passada una setmana del succés, diversos testimonis van assenyalar a la policia el lloc exacte en el qual van veure un home tirant una arma de foc al riu el dia del succés, , davant d’on està el Palau Episcopal de Tortosa. Per això, una unitat de submarinistes del Cos Nacional de Policia especialitzats va rastrejar el fons de de l’Ebre en busca de l’arma del crim, la qual va ser localitzada poc després.. L’arma de foc era una pistola del calibre 9 mil·límetres Parabellum. Aquesta va ser traslladada fins a les dependències de balística del Cos Nacional de Policia de Barcelona on es va analitzar per confirmar que era la utilitzada per acabar en la vida de Essabbab.. Detenció i judici. Passades unes hores de la trobada de l’arma i després de saber que la policia tenia a Gabarri totalment identificat i que la seva fotografia estava repartida a totes les comissaries d’Espanya perquè estava en cerca i captura, Gabarri es va sentir acorralat i va acceptar el consell d’un familiar d’intentar negociar la seva entrega a la policia. La família de Gabarri pretenia deslliuirar de qualsevol responsabilitat penal als familiars que van fugir des del primer moment amb el sospitós.. La policia va localitzar Gabarri a Roquetas de Mar, Almeria, on va ser detingut a les 21:30 h als voltants d’un centre comercial. Després de dies de cerca, la policia va localitzar Gabarri a Roquetas de Mar, Almeria, on va ser detingut a les 21:30 h als voltants d’un centre comercial. En la detenció van participar funcionaris del grup d’homicidis de la Direcció Superior de la Policia de Catalunya i de la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV) de Tarragona.. Gabarri va passar la nit als calabossos de la comissaria d’Almeria mentre esperaven que passés en les següents hores a disposició judicial. El seu trasllat a Tortosa per afrontar càrrecs d’homicidi va ser un acte esperat per la comunitat, que necessitava veure que la justícia s’aplicaria.. Gabarri va manifestar durant la primera sessió del judici que no recordava els fets i que s’havia comprat una pistola per suïcidar-se perquè la seva dona l’havia deixat, juntament amb els seus fills, uns dies abans. El judici que es va celebrar a l’Audiència de Tarragona amb jurat popular va ser un moment clau. Gabarri va manifestar durant la primera sessió del judici que no recordava els fets i que s’havia comprat una pistola per suïcidar-se perquè la seva dona l’havia deixat, juntament amb els seus fills, uns dies abans. La defensa sol·licitava l’absolució justificant que l’acusat en el moment dels fets, no era conscient de res pel consum abusiu de drogues i alcohol a causa d’una depressió.. Condemna. El jurat popular el van declarar culpable i va ser condemnat a disset anys de presó per assassinat amb traïdoria i a dos anys més per tinença il·lícita d’armes. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar la pena de dinou anys de presó per a Juan Alberto Gabarri, sentenciant-lo per la mort de Sellam Essabbab. La decisió va arribar després d’un llarg procés judicial que va posar de manifest no només la gravetat de l’homicidi sinó també les tensions racials que persistien en la societat tortosina.. La condemna va ser rebuda amb una barreja de reaccions. Per una banda, la comunitat musulmana va veure en aquesta decisió un petit consol i un reconeixement de la seva lluita contra el racisme i la violència, mentre que, per altra banda, va ser un recordatori dolorós del que havia passat. Les manifestacions silencioses que havien organitzat van continuar, convertint-se en un símbol de la seva lluita per la dignitat i la justícia.. La tragèdia d’Essabbab va servir per obrir un debat sobre la necessitat de construir una societat més inclusiva i respectuosa amb la diversitat. En les setmanes posteriors al judici, la comunitat va celebrar reunions i fòrums per discutir sobre l’impacte de l’assassinat en la seva vida quotidiana i com afrontar el racisme. Les autoritats locals, conscients de la gravetat de la situació, van fer una crida a la calma i a la coherència social, destacant la importància del diàleg i el respecte mutu entre cultures.. El crim més absurd: Assassinat per una discussió de trànsit a Tortosa és un article de EbreDigital.cat.
El 30 d’agost de 2005, la Tortosa amb els seus carrers empedrats i la seva rica història va viure un episodi de violència que va sacsejar la comunitat. La mort de Sellam Essabbab, un obrer marroquí de trenta-sis anys, va transcendir més enllà del seu tràgic final; es va convertir en un símbol de les […] El crim més absurd: Assassinat per una discussió de trànsit a Tortosa és un article de EbreDigital.cat.
El crim més absurd: Assassinat per una discussió de trànsit a Tortosa – EbreDigital.cat. . ;. . . Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube. nov.Calçat per la Salut Mental a PaülsCategoriaActe solidariPoblacióPaüls. Programa:. Dissabte 30 de novembre: 15:00h | Obertura de inscripcions 18:00h | Musclada 19:30h | Jocs motards 21:30h | Sopar de germanor 23:30h | Concert amb Mr. Highland Diumenge 1 de desembre: 9:00h | Esmorzar motard 10:30h | Sortida turística a la Cartoixa d’Escaladei 13:00h | Aperitiu i entrega de trofeus. «}. nov.des.39a Concentració Motorista de la Ribera d’EbreCategoriaJornadaPoblacióVinebre. Més de 60 expositors, espai infantil, tallers, una exposició de diorames, degustacions i molt més pensat per a tu. No t’ho perdis, el 30 de novembre i 1 de desembre, t’esperem a Ascó a la zona de la Rambla Catalunya.»}. nov.des.XV Fira de Nadal i XIII Mostra del Cava d’AscóCategoriaFires i FestesPoblacióAscó. Per assistir a la Jornada heu d’emplenar el formulari d’inscripció que trobareu a. https://arqueologia.tte.cat. Consulta el programa aquí. «}. nov.VI Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’EbreCategoriaCultura,JornadaPoblacióTortosa. Vine a gaudir de l’acte d’encesa de les llums de Nadal i dona la benvinguda a aquestes festes tan especials:. Espectacle infantil Un Món de Colors. Actuació musical Golden Grooves. Personatges de Disney i Elfs. Tot això abans que la Fada Estella encengui amb la seva màgia totes les llums de Nadal del municipi!. Lloc: plaça Vint de Maig. Hora: a partir de les 17 h. Encenem la màgia de Nadal!»}. nov.Encesa de les llums de Nadal a DeltebreCategoriaFires i FestesPoblacióDeltebre. Un espectacle on s’elaboraran deu treballs florals que seran sortejats entre totes les persones assistents.. Els números per a participar al sorteig es posaran a la venda en el mateix moment al preu de 3€.. Dissabte, 30 de novembre. 17.00h. Teatre Auditori Marta Manzanares, Sant Jaume d’Enveja»}. nov.Floral Christmas Show by Francesc PorresCategoriaEspectaclesPoblacióSant Jaume d’Enveja. Dissabte 30 de novembre. 18 hores. Auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta. Entrades a: https://xarxaamposta.fila12.cat/»}. nov.L’odissea del riure perdutCategoriaEspectaclesPoblacióAmposta. Mostrar més esdeveniments