El primer concert de Cala Vento va tenir lloc el 27 de novembre de 2014. Aquella nit de dijous, el duo format pels empordanesos Joan Delgado (veu i bateria) i Aleix Turon (veu i guitarra) van ser els teloners del grup de Cornellà de Llobregat Bastant a la Sala Monestir del Port Olímpic de Barcelona. Al cap d’una dècada, la Sala Monestir ja no existeix i de Bastant gairebé no arriben notícies, però el nom de Cala Vento s’ha convertit en una referència ineludible del pop alternatiu que es factura a Catalunya; no només per la creixent popularitat dels seus discos (l’últim, ‘Casa Linda’, va ser triat com a millor àlbum espanyol de 2023 per la revista ‘Mondo Sonoro’) i els seus demolidors directes, sinó també per la radicalitat de la seva aposta per la independència i l’autogestió. «Fa 10 anys que rodem i estem en el nostre millor moment», asseguren. I han decidit brindar per això.
El primer concert de Cala Vento va tenir lloc el 27 de novembre de 2014. Aquella nit de dijous, el duo format pels empordanesos Joan Delgado (veu i bateria) i Aleix Turon (veu i guitarra) van ser els teloners del grup de Cornellà de Llobregat Bastant a la Sala Monestir del Port Olímpic de Barcelona. Al cap d’una dècada, la Sala Monestir ja no existeix i de Bastant gairebé no arriben notícies, però el nom de Cala Vento s’ha convertit en una referència ineludible del pop alternatiu que es factura a Catalunya; no només per la creixent popularitat dels seus discos (l’últim, ‘Casa Linda’, va ser triat com a millor àlbum espanyol de 2023 per la revista ‘Mondo Sonoro’) i els seus demolidors directes, sinó també per la radicalitat de la seva aposta per la independència i l’autogestió. «Fa 10 anys que rodem i estem en el nostre millor moment», asseguren. I han decidit brindar per això.
El primer concert de Cala Vento va tenir lloc el 27 de novembre de 2014. Aquella nit de dijous, el duo format pels empordanesos Joan Delgado (veu i bateria) i Aleix Turon (veu i guitarra) van ser els teloners del grup de Cornellà de Llobregat Bastant a la Sala Monestir del Port Olímpic de Barcelona. Al cap d’una dècada, la Sala Monestir ja no existeix i de Bastant gairebé no arriben notícies, però el nom de Cala Vento s’ha convertit en una referència ineludible del pop alternatiu que es factura a Catalunya; no només per la creixent popularitat dels seus discos (l’últim, ‘Casa Linda’, va ser triat com a millor àlbum espanyol de 2023 per la revista ‘Mondo Sonoro’) i els seus demolidors directes, sinó també per la radicalitat de la seva aposta per la independència i l’autogestió. «Fa 10 anys que rodem i estem en el nostre millor moment», asseguren. I han decidit brindar per això.. ‘Brindis’ és el títol del disc amb el qual Cala Vento celebra el seu desè aniversari. No és un disc a l’ús; conté vuit versions de cançons alienes i una relectura (en italià!) d’un tema propi. «Els grups tendim a entrar en aquesta dinàmica avorridíssima de disc, gira, disc, gira… -explica Aleix-. Per a trencar una mica amb això, comencem a quedar-nos a l’estudi gravant versions per al nostre gaudi, produint-les nosaltres mateixos. I ens vam anar animant fins que ens va semblar bona idea seguir amb això i fer una cosa especial per als 10 anys».. Que ‘Brindis’ naixés una mica per atzar no significa que Joan i Aleix no hagin reflexionat sobre quin lloc ocupa el disc en la trajectòria de Cala Vento i quin sentit té. «No sé fins a quin punt pot considerar-se el nostre cinquè àlbum -apunta Joan-. És com un regal que ens hem fet i després ja es veurà, perquè els discos tenen vida pròpia». «Quan començàvem, el nostre mànager ens va preguntar on ens vèiem en 10 anys -rememora Aleix-. Ara que ja som aquí, més o menys instal·lats, necessitem renovar l’horitzó. I aquest exercici amb les versions ens ha anat molt bé per reubicar-nos: per pensar què som, què fem, per què ho fem i quins altres exemples de carreres similars pot haver-hi en el nostre entorn que ens siguin útils».. Cala Vento: Aleix Turon (esquerra) i Joan Delgado, al Raval de Barcelona. / Manu Mitru. No és, doncs, casualitat que a ‘Brindis’ hi hagi cançons d’El último de la Fila (‘Insurrección’) i Fugazi (‘Blueprint’), dos grups molt diferents però agermanats per la defensa d’un espai d’independència i llibertat davant del corporativisme de la indústria musical. «El Último de la Fila són el clar exemple d’un grup que va portar l’autogestió a un nivell de masses important, quan semblava que només podies arribar aquí a través d’una multinacional», destaca Joan. Cala Vento tenen el seu propi segell discogràfic (Montgrí), el seu propi estudi de gravació i la seva pròpia plataforma de ‘ticketing’, però no veuen tot això com una limitació a l’hora d’arribar a una audiència àmplia. «Sempre hem buscat l’autogestió, però amb l’ambició que ens conegui molta gent i no quedar-nos amb un nínxol de públic».. Altres versions incloses en el disc poden semblar més sorprenents: per exemple, les de ‘Mi canto libre’ (‘Il mio canto libero’), de Lucio Battisti -«és un artista fascinant, molt inspirador; tot el que feia era molt valent i ens identifiquem amb això»-; ‘Lento’, de Julieta Venegas –»volíem ficar tant sí com no alguna cosa de Llatinoamèrica perquè ha estat molt important en la nostra carrera»-, o ‘Grita’, de Jarabe de Palo -«no som fans de Jarabe de Palo ni coneixem la seva discografia, però aquesta cançó té un component emo gegant i ens posa sempre la pell de gallina»-. La selecció es completa amb ‘Underwater boi’, de Turnstile (rebatejada com ‘A sota aigua’); ‘Pau’, d’Els Pets; ‘Aixopluc’, de Da Souza, i una versió en italià de ‘Estoy enamorado de ti’, cançó que pertany al seu primer (i homònim) àlbum, de 2016.. La varietat d’estils i èpoques representats a ‘Brindis’ retrata un grup amb molt pocs prejudicis i zero interès a adscriure’s a una escena determinada. «Es podria dir que treballem molt intensament perquè cada vegada sigui més difícil definir-nos -comenta Aleix-. I és una cosa que gaudim. Ja al principi, quan ens demanaven que etiquetéssim el que fèiem, dèiem rock-pop-punk, perquè aquí cabia tot. Sempre hem tingut aquesta manera d’entendre la música i mai ens ha preocupat que ens col·loquin en una casella o una altra. La música té molt a veure amb les emocions i els sentiments i molt poc que veure amb els límits».. El concert de Cala Vento a l’escenari de Vueling en el marc del Festival Cruïlla. / Jordi Borràs. Potser per això observen amb molta cautela i una certa perplexitat com en els últims temps se’ls ha inclòs en una suposada escena de ‘nou indie de guitarres’ al costat de bandes com Carolina Durante, Biznaga, Hinds, Kokoshca, Mujeres, Melenas o La Paloma. «A mi em despista una mica que es parli d’indie’, perquè molts d’aquests grups treballen amb companyies grans -assenyala Joan-. Si el que volen dir és que la música alternativa de guitarres està tenint un major protagonisme, doncs sí, estic d’acord i content que passi, encara que tampoc ens sentim molt partícips, perquè és un fenomen molt centralitzat a Madrid i nosaltres som de l’Empordà [riures]». «Si ens hem de sentir d’una escena, és de l’escena de l’Atzavara de Sant Feliu de Guíxols, de l’ATV de Sarrià de Ter i de la Soroll de Vidreres, que és on ens van donar les primeres oportunitats -afegeix Aleix-. Per a la nostra manera d’entendre la música, pertànyer a una escena no només té a veure amb l’estil que toques, sinó amb els valors que travessen tot el que fas: com et relaciones amb les altres bandes, quin caràcter tenen els esdeveniments en els quals participes… Seria més interessant parlar d’aquestes coses i no de si toques la guitarra o no».. Els actes de celebració del desè aniversari de Cala Vento no es limiten a la publicació de ‘Brindis’ (que surt a la venda el divendres 17 de gener). Per a Joan i Aleix és inconcebible una festa que no passi per la trobada física amb els seus seguidors, així que han organitzat una gira ‘blitzkrieg’ de 12 concerts en 12 dies (del 5 al 16 de febrer) que ocuparà 10 sales d’altres tantes ciutats espanyoles per presentar el disc i festejar en comunitat. Amb un benefici afegit: «Si en lloc de fer una gira de tres o quatre mesos, ho condensem en una setmana i mitja, ens deixa un temps lliure que podem aprofitar per estar a l’estudi i fer cançons noves, que ja va sent hora».