El futur de l’Església catòlica queda a partir d’aquest dimecres en mans dels 133 cardenals que es tancaran a la tarda a la Capella Sixtina per triar al pròxim papa. Allà, els prelats votaran i pregaran tot demanant a l’Esperit Sant que els assenyali el nom del successor de Francesc. Tot i ser un procediment eclesial, l’elecció de cada papa converteix el Vaticà en un resum de les tensions globals i en un pols entre progressistes, que donen gairebé per fet un papa continuista respecte a Bergoglio, i conservadors, aparentment més minoritaris, que volen rectificar certs processos d’obertura. A Roma, les mesures de seguretat són màximes i l’expectació, total. De fet, fins i tot Donald Trump ha fet evident el seu interès davant l’elecció.
Fa dies que bona part dels 133 cardenals electors que han de decidir el futur papa ja són al Vaticà i aquest dimecres iniciaran el conclave més multitudinari i internacional de la història moderna. A les 10 del matí celebraran la missa ‘Pro eligiendo Pontifice’, que dona el tret de sortida al procés. Posteriorment, es desplaçaran per dinar a la Casa Santa Marta, on s’allotgen, i a les 15.45 hores aniran des d’allà a la Capella Paulina del Palau Apostòlic, des d’on es desplaçaran amb hàbits corals en processó a la Capella Sixtina. Allà començarà el conclave i el mateix dimecres amb tota seguretat celebraran la primera votació, amb un resultat que es coneixerà a última hora de la tarda, la primera ‘fumata’.
Dijous –i també divendres i dissabte si és necessari– se celebraran un màxim de quatre votacions, dues al matí i dues a la tarda. Si s’escull pontífex a la primera del matí, la fumata blanca es deixarà veure sobre les 10.30 hores. En cas contrari, no n’hi haurà en aquell moment, sinó després de la segona del matí, sobre les 12.00 hores, que serà blanca o negra depenent del resultat del segon escrutini. Durant les tardes, a les 17.30 hores podria ser el moment d’una potencial fumata blanca, i si no és el cas, sobre les 19.00 hores la xemeneia marcarà el desenllaç final d’aquella jornada.
Sis de cada deu cardenals, no europeus
El procés d’elecció del nou pontífex estarà a les mans d’un col·legi cardenalici d’una setantena de nacionalitats. La italiana és la més nombrosa com ha passat tradicionalment, però perd pes amb al voltant d’un de cada deu electors. Actualment, el cens de cardenals està format per 252 homes, però només 133 d’ells –els menors de 80 anys– podran votar. Dos més, els arquebisbes emèrits de València, Antonio Cañizares, i de Nairobi (Kenya), John Njue, també hi tenen dret, però no ho faran per motius de salut.
En aquesta ocasió, un 39% dels papables són europeus, mentre que els asiàtics són els segons amb major presència (17%), per davant dels africans (13%), els de l’Amèrica del Sud (13%) i els de l’Amèrica del Nord (12%). Els quatre de l’Amèrica Central i els quatre originaris d’Oceania representen en total el 6% de tots els electors. Per països, Itàlia continua sent la nació que aportarà més candidats a succeir a Jorge Mario Bergoglio, amb 17 dels 135 papables, tot i que la seva influència es dilueix respecte al conclave que va elegir Francesc, ja que llavors n’eren 28. Els Estats Units són la segona nacionalitat, amb deu; el Brasil, la tercera, amb set; i França, la quarta, amb cinc.
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és l’únic elector entre les diòcesis catalanes, i és un dels més grans entre els participants del conclave, ja que va complir 79 anys el dia de la mort del papa Francesc, el 21 d’abril. El participant més jove és Mykola Bychok, un prelat ucraïnès de 45 anys que exerceix a Melbourne (Austràlia) i que va ser nomenat cardenal pel papa Francesc el desembre passat. Tots els purpurats, també els octogenaris i nonagenaris, són elegibles, i de fet sobre el paper no hi ha restricció sobre la identitat de l’elegit, però amb tota seguretat ho serà un dels 133 cardenals electors.
Fa quatre mesos, Francesc va nomenar una vintena de nous cardenals, i amb aquestes incorporacions, 108 dels 135 elegibles, un 80%, han estat triats pel líder de l’Església Catòlica que va morir el mes passat. La resta van ser nomenats per Benet XVI, excepte cinc que ho van ser pel seu predecessor, Joan Pau II.
El desenvolupament d’un protocol gairebé mil·lenari
“Annuntio vobis gaudium magnum: habemus papam”. Aquesta és la tradicional fórmula amb què el cardenal protodiaca anunciarà al món, des d’un balcó central de la basílica de Sant Pere, qui és el nou papa després de la fumata blanca. Significa, en llatí, “us anuncio una gran joia: tenim papa”, i tot seguit s’explicarà qui ha estat l’elegit i quin nom adoptarà com a successor de sant Pere.
Abans d’això, però, el protocol gairebé mil·lenari començarà dimecres al matí amb la missa votiva ‘Pro eligiendo Papa’ a la Capella Paulina del Palau Apostòlic, al Vaticà. Després, els cardenals es desplaçaran a la tarda a la Capella Sixtina, on faran un jurament sobre el secret de les deliberacions. Just després, el mestre de cerimònies dirà “extra omnes”, una expressió que vol dir “tothom fora”, per indicar a tothom que no es pot quedar a les votacions. Tot seguit tanca les portes de la Capella Sixtina amb clau, es fa una reflexió sobre la transcendència del moment i comencen les votacions.
La normativa ‘Universi Dominici Gregis’, promulgada per Joan Pau II el 1996, estableix que els cardenals “s’hauran d’abstenir de mantenir correspondència epistolar, telefònica o per altres mitjans de comunicació amb persones alienes” al procés fins que no hi hagi un nou papa. Si algun no ho fes, podria afrontar l’excomunió de l’Església Catòlica. El crim de la simonia –comprar vots– també serà motiu d’excomunió. Aquells que no participin del conclave que es trobin amb els cardenals durant el procés tenen “absolutament prohibit” mantenir-hi converses. A més, la Capella Sixtina i altres zones destinades a celebracions litúrgiques relacionades amb l’elecció del nou pontífex “han d’estar tancats a les persones no autoritzades”. El camarlenc, és a dir, el cardenal que s’ocupa d’administrar el Vaticà quan la seu és vacant, és qui ha de “vigilar atentament” que no es trenqui el caràcter reservat d’allò que succeeix a la Capella Sixtina, juntament amb tres assistents.
El reglament vaticà també diu que si algun cardenal amb dret a vot es negués a participar-hi o volgués marxar-ne a mig conclave, ja no podrà ser readmès, excepte si el motiu és de malaltia “reconeguda sota jurament pels metges i comprovada per la majoria dels electors”.
Escrutini secret, noms escrits a mà i sense límit de votacions
Pel que fa a les votacions, que són per escrutini secret, començaran una vegada quedi clar que tothom accepta iniciar el procés i ningú té dubtes sobre el funcionament. De fet, se celebrarà una votació la mateixa tarda que arrenqui el conclave –podria ser, també, que no se’n fes cap-. A partir de llavors, si l’elecció no ha estat exitosa en el primer escrutini, es faran dues votacions cada matí i dues cada tarda en els tres dies successius, fins que com a mínim dues terceres parts dels elegibles facin costat a la mateixa persona. És a dir, 89, si hi acaben participant els 133 presents.
Els cardenals hauran d’escriure “amb cal·ligrafia el més reconeixible possible”, a qui escull, esmentant un sol nom, ja que en cas contrari, el vot serà nul. El nom s’haurà d’escriure a la part inferior del paper, ja que a la superior hi haurà escrites de manera impresa les paraules ‘Eligo in Summum Pontificem’. En acabat, els cardenals hauran de doblegar la papereta dues vegades.
Una trentena de votacions obertes abans d’anar a dos candidats
Entre tots els participants, tres seran designats ‘escrutadors’ per sorteig, i la seva tasca serà la de comptar les paperetes i cremar-les quan el resultat sigui clar. Si no hi ha consens durant quatre dies de votacions, és a dir, 12 o 13 votacions si el primer dia n’hi ha, el procés s’aturarà un dia sencer –que seria diumenge 11 de maig– i es reprendrà amb set votacions més al llarg de dos dies, que donaran pas a un altre dia de descans, i així successivament dues ocasions més.
Si la situació continua sense resoldre’s després d’aquests 33 o 34 escrutinis al llarg d’uns 13 dies, pels volts del 19 de maig, a partir de llavors seran elegibles només els dos candidats amb més vots en l’última votació en què tothom podia ser papable. La norma dels dos terços de suports, però, continua, i per tant, no hi ha límit de votacions.
Una vegada un cardenal rep prou suports, el primer dels cardenals, per ordre i antiguitat, pregunta a l’escollit si accepta ser el nou successor de sant Pere i, just després, li pregunta quin nom escull. Just després, ja se’l considera summe pontífex i bisbe de Roma i el conclave es dissol, excepte si el nou pontífex disposa alguna altra cosa. Gràcies a una crema de les paperetes i una sèrie de components químics, les votacions fallides s’anuncien a l’exterior amb una columna de fum negra que surt de la Capella Sixtina mitjançant una xemeneia, la fumata negra –si hi ha hagut dos escrutinis fallits en un matí, la xemeneia només s’activarà un cop, després de totes dues. Quan hi ha una votació exitosa, la columna de fum és blanca –fumata blanca–. Això precedeix en uns minuts l’anunci del desenllaç amb la frase “Habemus Papam” al balcó de la Basílica de Sant Pere i el nom de l’escollit, que s’espera que doni una benedicció ‘urbi et orbi’.
Tagle, Parolin i un candidat de Trump
Com ha passat en anteriors conclaves, els dies anteriors a l’elecció han servit a la premsa per situar als cardenals que, aparentment, tenen més possibilitats de ser escollits, els coneguts com ‘papables’. En aquesta ocasió mitjans especialitzats, experts i cases d’apostes coincideixen a assenyalar tres noms dins la branca dels “continuistes” de Francesc.
Es tracta del filipí Luis Antonio Tagle (67 anys), considerat de perfil obert i carismàtic; de l’actual secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin (70 anys), exponent moderat, expert diplomàtic i coneixedor de la cúria; i de Matteo Zuppi (69 anys), president de l’episcopat italià i molt posicionat a favor del pacifisme, els pobres i els migrants.
Pel cantó conservador hi ha diversos noms, tot i que han sonat menys fora dels cercles vaticans. Un d’ells és l’hongarès Péter Erdö (72 anys), contrari a l’obertura cap als col·lectius LGBTI i defensor dels valors “tradicionals”. En aquest grup també hi ha el guineà Robert Sarah (79 anys) o l’estatunidenc Timothy Michael Dolan (75 anys). considerat el candidat de Donald Trump per succeir a Sant Pere. De fet, el president no ha amagat el seu interès pel conclave i fa uns dies va difondre una imatge feta amb IA on apareixia ell mateix convertit en papa, un muntatge que la Casa Blanca va compartir també.
Debat i pistes a les reunions prèvies
L’inici del conclave ha anat precedit per diversos dies de trobades entre els cardenals que s’han anat desplaçant fins a Roma per l’elecció del pontífex. De fet, aquestes trobades denominades congregacions són el més similar a una campanya que hi ha en aquest procés, ja que les reunions de la Capella Sixtina es dediquen únicament a l’oració i la votació dels candidats. Se n’han celebrat 12, l’última de les quals, aquest dimarts al matí, ha servit per demanar obertament la continuació d’algunes polítiques del papa Francesc, com ara la lluita contra l’abús, la transparència econòmica o la reorganització de la cúria. També s’hi ha llegit una declaració per demanar un “alto el foc” en els diversos conflictes armats al món i una pau duradora.
En el conjunt de congregacions, han debatut assumptes tan diversos com la falta de vocacions al sacerdoci, les finances de la Santa Seu, la doctrina i la manera de dirigir-se als fidels i al món. Tot i ser trobades a porta tancada, el Vaticà ha anat donant detalls sobre el contingut de les reunions. A la d’aquest dilluns, per exemple, hi havia 179 cardenals presents -132 dels quals electors- i hi va haver 26 intervencions. En elles, els prelats van insistir en la necessitat d’una església que no estigui “tancada en si mateixa” i que acompanyi “homes i dones” cap a deu, un missatge de continuïtat respecte a Francesc. En aquella trobada es va parlar també de Càritas, un tema delicat per un dels candidats que més força ha pres els dies previs al conclave, el filipí Luis Antonio Tagle, que va dirigir la branca internacional de l’ONG eclesial entre 2015 i 2022 i que va acabar destituït després que un informe extern trobés deficiències de gestió.
Segons els presents a les trobades, alguns cardenals també han destacat la presència massiva de periodistes per cobrir el funeral del papa Francesc i els preparatius del conclave. Pels cardenals, aquesta expectació mediàtica confirma que l’Evangeli conserva “tot el seu poder de significat fins i tot en el món actual, una presència que també és una responsabilitat”. Altres, han recordat que Francesc va voler convertir l’església en una “porta oberta a l’esperança en temps de por”. Com és lògic, un assumpte que s’ha debatut àmpliament és el perfil del futur pontífex. En aquest sentit, els cardenals semblen decantar-se per un perfil clarament continuista que entomi alguns dels atributs que més s’han destacat del difunt papa. Tant és així, que els prelats han demanat trobar una persona propera, capaç de fer de pont i de guia i facilitar l’accés a la comunió per a una “humanitat desorientada i marcada per la crisi de l’ordre mundial”. “Un pastor proper a la vida real de les persones”, s’emfatitza des de la Santa Seu.
Pel que fa als desafiaments que haurà de gestionar el pròxim papa semblen força alineats amb les prioritats que va marcar Francesc en temes com la transmissió de la fe, la cura de la creació (Bergoglio va llançar la idea de “l’ecologisme integral”, que uneix preocupacions ambientalistes i socials), la guerra i la fragmentació del món, una polarització que alguns veuen també en el si d’una església dividida des de fa dècades en una pugna entre progressistes i conservadors que es medirà en aquest conclave, el tercer del segle XXI.
El futur de l’Església queda des de dimecres a les mans dels 133 cardenals que triaran el successor del papa Francesc és un article de EbreDigital.cat.
El futur de l’Església catòlica queda a partir d’aquest dimecres en mans dels 133 cardenals que es tancaran a la tarda a la Capella Sixtina per triar al pròxim papa. Allà, els prelats votaran i pregaran tot demanant a l’Esperit Sant que els assenyali el nom del successor de Francesc. Tot i ser un procediment eclesial, l’elecció de cada papa converteix el Vaticà en un resum de les tensions globals i en un pols entre progressistes, que donen gairebé per fet un papa continuista respecte a Bergoglio, i conservadors, aparentment més minoritaris, que volen rectificar certs processos d’obertura. A Roma, les mesures de seguretat són màximes i l’expectació, total. De fet, fins i tot Donald Trump ha fet evident el seu interès davant l’elecció.. Fa dies que bona part dels 133 cardenals electors que han de decidir el futur papa ja són al Vaticà i aquest dimecres iniciaran el conclave més multitudinari i internacional de la història moderna. A les 10 del matí celebraran la missa ‘Pro eligiendo Pontifice’, que dona el tret de sortida al procés. Posteriorment, es desplaçaran per dinar a la Casa Santa Marta, on s’allotgen, i a les 15.45 hores aniran des d’allà a la Capella Paulina del Palau Apostòlic, des d’on es desplaçaran amb hàbits corals en processó a la Capella Sixtina. Allà començarà el conclave i el mateix dimecres amb tota seguretat celebraran la primera votació, amb un resultat que es coneixerà a última hora de la tarda, la primera ‘fumata’.. Dijous –i també divendres i dissabte si és necessari– se celebraran un màxim de quatre votacions, dues al matí i dues a la tarda. Si s’escull pontífex a la primera del matí, la fumata blanca es deixarà veure sobre les 10.30 hores. En cas contrari, no n’hi haurà en aquell moment, sinó després de la segona del matí, sobre les 12.00 hores, que serà blanca o negra depenent del resultat del segon escrutini. Durant les tardes, a les 17.30 hores podria ser el moment d’una potencial fumata blanca, i si no és el cas, sobre les 19.00 hores la xemeneia marcarà el desenllaç final d’aquella jornada.. Sis de cada deu cardenals, no europeus. El procés d’elecció del nou pontífex estarà a les mans d’un col·legi cardenalici d’una setantena de nacionalitats. La italiana és la més nombrosa com ha passat tradicionalment, però perd pes amb al voltant d’un de cada deu electors. Actualment, el cens de cardenals està format per 252 homes, però només 133 d’ells –els menors de 80 anys– podran votar. Dos més, els arquebisbes emèrits de València, Antonio Cañizares, i de Nairobi (Kenya), John Njue, també hi tenen dret, però no ho faran per motius de salut.. En aquesta ocasió, un 39% dels papables són europeus, mentre que els asiàtics són els segons amb major presència (17%), per davant dels africans (13%), els de l’Amèrica del Sud (13%) i els de l’Amèrica del Nord (12%). Els quatre de l’Amèrica Central i els quatre originaris d’Oceania representen en total el 6% de tots els electors. Per països, Itàlia continua sent la nació que aportarà més candidats a succeir a Jorge Mario Bergoglio, amb 17 dels 135 papables, tot i que la seva influència es dilueix respecte al conclave que va elegir Francesc, ja que llavors n’eren 28. Els Estats Units són la segona nacionalitat, amb deu; el Brasil, la tercera, amb set; i França, la quarta, amb cinc.. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és l’únic elector entre les diòcesis catalanes, i és un dels més grans entre els participants del conclave, ja que va complir 79 anys el dia de la mort del papa Francesc, el 21 d’abril. El participant més jove és Mykola Bychok, un prelat ucraïnès de 45 anys que exerceix a Melbourne (Austràlia) i que va ser nomenat cardenal pel papa Francesc el desembre passat. Tots els purpurats, també els octogenaris i nonagenaris, són elegibles, i de fet sobre el paper no hi ha restricció sobre la identitat de l’elegit, però amb tota seguretat ho serà un dels 133 cardenals electors.. Fa quatre mesos, Francesc va nomenar una vintena de nous cardenals, i amb aquestes incorporacions, 108 dels 135 elegibles, un 80%, han estat triats pel líder de l’Església Catòlica que va morir el mes passat. La resta van ser nomenats per Benet XVI, excepte cinc que ho van ser pel seu predecessor, Joan Pau II.. El desenvolupament d’un protocol gairebé mil·lenari. “Annuntio vobis gaudium magnum: habemus papam”. Aquesta és la tradicional fórmula amb què el cardenal protodiaca anunciarà al món, des d’un balcó central de la basílica de Sant Pere, qui és el nou papa després de la fumata blanca. Significa, en llatí, “us anuncio una gran joia: tenim papa”, i tot seguit s’explicarà qui ha estat l’elegit i quin nom adoptarà com a successor de sant Pere.. Abans d’això, però, el protocol gairebé mil·lenari començarà dimecres al matí amb la missa votiva ‘Pro eligiendo Papa’ a la Capella Paulina del Palau Apostòlic, al Vaticà. Després, els cardenals es desplaçaran a la tarda a la Capella Sixtina, on faran un jurament sobre el secret de les deliberacions. Just després, el mestre de cerimònies dirà “extra omnes”, una expressió que vol dir “tothom fora”, per indicar a tothom que no es pot quedar a les votacions. Tot seguit tanca les portes de la Capella Sixtina amb clau, es fa una reflexió sobre la transcendència del moment i comencen les votacions.. La normativa ‘Universi Dominici Gregis’, promulgada per Joan Pau II el 1996, estableix que els cardenals “s’hauran d’abstenir de mantenir correspondència epistolar, telefònica o per altres mitjans de comunicació amb persones alienes” al procés fins que no hi hagi un nou papa. Si algun no ho fes, podria afrontar l’excomunió de l’Església Catòlica. El crim de la simonia –comprar vots– també serà motiu d’excomunió. Aquells que no participin del conclave que es trobin amb els cardenals durant el procés tenen “absolutament prohibit” mantenir-hi converses. A més, la Capella Sixtina i altres zones destinades a celebracions litúrgiques relacionades amb l’elecció del nou pontífex “han d’estar tancats a les persones no autoritzades”. El camarlenc, és a dir, el cardenal que s’ocupa d’administrar el Vaticà quan la seu és vacant, és qui ha de “vigilar atentament” que no es trenqui el caràcter reservat d’allò que succeeix a la Capella Sixtina, juntament amb tres assistents.. El reglament vaticà també diu que si algun cardenal amb dret a vot es negués a participar-hi o volgués marxar-ne a mig conclave, ja no podrà ser readmès, excepte si el motiu és de malaltia “reconeguda sota jurament pels metges i comprovada per la majoria dels electors”.. Escrutini secret, noms escrits a mà i sense límit de votacions. Pel que fa a les votacions, que són per escrutini secret, començaran una vegada quedi clar que tothom accepta iniciar el procés i ningú té dubtes sobre el funcionament. De fet, se celebrarà una votació la mateixa tarda que arrenqui el conclave –podria ser, també, que no se’n fes cap-. A partir de llavors, si l’elecció no ha estat exitosa en el primer escrutini, es faran dues votacions cada matí i dues cada tarda en els tres dies successius, fins que com a mínim dues terceres parts dels elegibles facin costat a la mateixa persona. És a dir, 89, si hi acaben participant els 133 presents.. Els cardenals hauran d’escriure “amb cal·ligrafia el més reconeixible possible”, a qui escull, esmentant un sol nom, ja que en cas contrari, el vot serà nul. El nom s’haurà d’escriure a la part inferior del paper, ja que a la superior hi haurà escrites de manera impresa les paraules ‘Eligo in Summum Pontificem’. En acabat, els cardenals hauran de doblegar la papereta dues vegades.. Una trentena de votacions obertes abans d’anar a dos candidats. Entre tots els participants, tres seran designats ‘escrutadors’ per sorteig, i la seva tasca serà la de comptar les paperetes i cremar-les quan el resultat sigui clar. Si no hi ha consens durant quatre dies de votacions, és a dir, 12 o 13 votacions si el primer dia n’hi ha, el procés s’aturarà un dia sencer –que seria diumenge 11 de maig– i es reprendrà amb set votacions més al llarg de dos dies, que donaran pas a un altre dia de descans, i així successivament dues ocasions més.. Si la situació continua sense resoldre’s després d’aquests 33 o 34 escrutinis al llarg d’uns 13 dies, pels volts del 19 de maig, a partir de llavors seran elegibles només els dos candidats amb més vots en l’última votació en què tothom podia ser papable. La norma dels dos terços de suports, però, continua, i per tant, no hi ha límit de votacions.. Una vegada un cardenal rep prou suports, el primer dels cardenals, per ordre i antiguitat, pregunta a l’escollit si accepta ser el nou successor de sant Pere i, just després, li pregunta quin nom escull. Just després, ja se’l considera summe pontífex i bisbe de Roma i el conclave es dissol, excepte si el nou pontífex disposa alguna altra cosa. Gràcies a una crema de les paperetes i una sèrie de components químics, les votacions fallides s’anuncien a l’exterior amb una columna de fum negra que surt de la Capella Sixtina mitjançant una xemeneia, la fumata negra –si hi ha hagut dos escrutinis fallits en un matí, la xemeneia només s’activarà un cop, després de totes dues. Quan hi ha una votació exitosa, la columna de fum és blanca –fumata blanca–. Això precedeix en uns minuts l’anunci del desenllaç amb la frase “Habemus Papam” al balcó de la Basílica de Sant Pere i el nom de l’escollit, que s’espera que doni una benedicció ‘urbi et orbi’.. Tagle, Parolin i un candidat de Trump. Com ha passat en anteriors conclaves, els dies anteriors a l’elecció han servit a la premsa per situar als cardenals que, aparentment, tenen més possibilitats de ser escollits, els coneguts com ‘papables’. En aquesta ocasió mitjans especialitzats, experts i cases d’apostes coincideixen a assenyalar tres noms dins la branca dels “continuistes” de Francesc.. Es tracta del filipí Luis Antonio Tagle (67 anys), considerat de perfil obert i carismàtic; de l’actual secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin (70 anys), exponent moderat, expert diplomàtic i coneixedor de la cúria; i de Matteo Zuppi (69 anys), president de l’episcopat italià i molt posicionat a favor del pacifisme, els pobres i els migrants.. Pel cantó conservador hi ha diversos noms, tot i que han sonat menys fora dels cercles vaticans. Un d’ells és l’hongarès Péter Erdö (72 anys), contrari a l’obertura cap als col·lectius LGBTI i defensor dels valors “tradicionals”. En aquest grup també hi ha el guineà Robert Sarah (79 anys) o l’estatunidenc Timothy Michael Dolan (75 anys). considerat el candidat de Donald Trump per succeir a Sant Pere. De fet, el president no ha amagat el seu interès pel conclave i fa uns dies va difondre una imatge feta amb IA on apareixia ell mateix convertit en papa, un muntatge que la Casa Blanca va compartir també.. Debat i pistes a les reunions prèvies. L’inici del conclave ha anat precedit per diversos dies de trobades entre els cardenals que s’han anat desplaçant fins a Roma per l’elecció del pontífex. De fet, aquestes trobades denominades congregacions són el més similar a una campanya que hi ha en aquest procés, ja que les reunions de la Capella Sixtina es dediquen únicament a l’oració i la votació dels candidats. Se n’han celebrat 12, l’última de les quals, aquest dimarts al matí, ha servit per demanar obertament la continuació d’algunes polítiques del papa Francesc, com ara la lluita contra l’abús, la transparència econòmica o la reorganització de la cúria. També s’hi ha llegit una declaració per demanar un “alto el foc” en els diversos conflictes armats al món i una pau duradora.. En el conjunt de congregacions, han debatut assumptes tan diversos com la falta de vocacions al sacerdoci, les finances de la Santa Seu, la doctrina i la manera de dirigir-se als fidels i al món. Tot i ser trobades a porta tancada, el Vaticà ha anat donant detalls sobre el contingut de les reunions. A la d’aquest dilluns, per exemple, hi havia 179 cardenals presents -132 dels quals electors- i hi va haver 26 intervencions. En elles, els prelats van insistir en la necessitat d’una església que no estigui “tancada en si mateixa” i que acompanyi “homes i dones” cap a deu, un missatge de continuïtat respecte a Francesc. En aquella trobada es va parlar també de Càritas, un tema delicat per un dels candidats que més força ha pres els dies previs al conclave, el filipí Luis Antonio Tagle, que va dirigir la branca internacional de l’ONG eclesial entre 2015 i 2022 i que va acabar destituït després que un informe extern trobés deficiències de gestió.. Segons els presents a les trobades, alguns cardenals també han destacat la presència massiva de periodistes per cobrir el funeral del papa Francesc i els preparatius del conclave. Pels cardenals, aquesta expectació mediàtica confirma que l’Evangeli conserva “tot el seu poder de significat fins i tot en el món actual, una presència que també és una responsabilitat”. Altres, han recordat que Francesc va voler convertir l’església en una “porta oberta a l’esperança en temps de por”. Com és lògic, un assumpte que s’ha debatut àmpliament és el perfil del futur pontífex. En aquest sentit, els cardenals semblen decantar-se per un perfil clarament continuista que entomi alguns dels atributs que més s’han destacat del difunt papa. Tant és així, que els prelats han demanat trobar una persona propera, capaç de fer de pont i de guia i facilitar l’accés a la comunió per a una “humanitat desorientada i marcada per la crisi de l’ordre mundial”. “Un pastor proper a la vida real de les persones”, s’emfatitza des de la Santa Seu.. Pel que fa als desafiaments que haurà de gestionar el pròxim papa semblen força alineats amb les prioritats que va marcar Francesc en temes com la transmissió de la fe, la cura de la creació (Bergoglio va llançar la idea de “l’ecologisme integral”, que uneix preocupacions ambientalistes i socials), la guerra i la fragmentació del món, una polarització que alguns veuen també en el si d’una església dividida des de fa dècades en una pugna entre progressistes i conservadors que es medirà en aquest conclave, el tercer del segle XXI.. El futur de l’Església queda des de dimecres a les mans dels 133 cardenals que triaran el successor del papa Francesc és un article de EbreDigital.cat.
El futur de l’Església catòlica queda a partir d’aquest dimecres en mans dels 133 cardenals que es tancaran a la tarda a la Capella Sixtina per triar al pròxim papa. Allà, els prelats votaran i pregaran tot demanant a l’Esperit Sant que els assenyali el nom del successor de Francesc. Tot i ser un procediment […] El futur de l’Església queda des de dimecres a les mans dels 133 cardenals que triaran el successor del papa Francesc és un article de EbreDigital.cat.
Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube. maigPrimavera DO Terra Alta ConcertsCategoriaEspectacles,GastronomiaPoblacióBatea. maig“Tardeo Solidari” a Mítics Club l’AldeaCategoriaActe solidariPoblacióL’Aldea. Properament entrades als concerts a Ebreticket i a l’Ajuntament. Consulta el programa aquí. «}. maig2a Edició de Tasta VilalbaCategoriaFires i FestesPoblacióVilalba dels Arcs. A més, podràs gaudir d’un tast de vins i vermuts del territori.. Durant tot el dia, hi haurà servei de food trucks i ambientació musical per acompanyar la jornada amb bon ritme i bon gust.. T’hi esperem!. Dissabte 31 de maig. Plaça de l’Arenal. A partir de les 11:00h. Consulta el programa aquí. «}. maigII Fira MiravetCategoriaFires i FestesPoblacióMiravet. Mostrar més esdeveniments
