Després de la Setmana Santa i del pont de l’1 de maig, tornarà l’activitat pública als teatres de Sant Andreu. La de portes endins no ha parat del tot al llarg d’aquesta quinzena, excepte els dies preceptius de descans i lleure, ja que diverses companyies teatrals andreuenques han afrontat el tram definitiu de preparació de les estrenes que tindran lloc durant el que resta de mes.
Ja es pot veure als carrers i a les xarxes socials publicitat i informació de les properes estrenes de Clip Teatres, La Lírica de Sant Andreu, Forat Sense Fons, La Trapa Teatre i el Grup Teatral Antifaz, de les quals Andreuenc en parlarà més endavant, ja que en aquesta notícia es vol posar el focus en el 55è aniversari del Grup Teatral Antifaz que es compleix avui 6 de maig.
Aquesta data fundacional ha quedat perfectament registrada tant en la documentació de la companyia com en el llibre d’actes de La Lira, tal com l’historiador andreuenc Pau Vinyes va reflectir en el volum del 150 aniversari de l’ateneu del carrer de Coroleu, a les pàgines 147, 148 i 149, ja que a les seves instal·lacions va tenir lloc la reunió que va formalitzar la creació del grup teatral.
Pau Vinyes recull alguns del detalls del desenvolupament de la trobada resseguint els apunts del llibre d’actes de La Lira i a més, en poques paraules copsa la importància de l’esdeveniment: “acaba de néixer un dels grans grups teatrals que ha donat Sant Andreu de Palomar, per funcions representades, per actors i actrius, directors i quadre escènic i tècnic i per bagatge teatral”.
Per refermar l’afirmació solament cal llegir la llista de les persones que van assistir-hi a la reunió fundacional (en castellà, segons l’original): Enrique Abril, María del Carmen Abril, María del Carmen Anglés, Jorge Banacolocha, Juanita Barberá, Juan Bas, Pedro Benvingut, Mariano Bolsa, Gloria Cabanes, Jaume Dagés, Ramón Dagés, María del Roser Fajardo, Mercedes Fajardo, Ramón Farré, Javier Franquesa, Jorge Granados, María del Carmen Hernández, Javier Ibero, Rosa María Ibero, María Teresa Mateu, María Maynou, José Montoya, José María Nieto, María Rosa Pujol, Juan de la Riva, Dolores Roca, Xavier Tolrà i José Sánchez.
Es tractava d’un grup d’apassionats del teatre, fonamentalment joves, que, liderats per Ramón Dagés, aleshores un director de gran prestigi a tot Sant Andreu, van decidir crear una companyia independent, és a dir, no esdevenir una secció d’una entitat ja establerta, com la pròpia Lira, per posar un exemple. La companyia volia prendre les seves decisions i establir els seus objectius sense estar subordinats a les juntes directives d’altres entitats.
Com tot model de funcionament i de gestió, aquesta voluntat tenia avantatges i inconvenients. Una de les decisions que es va prendre en l’assemblea va ser el cobrament de quotes per part dels socis –25 pessetes exactament– ja que l’entitat havia de procurar-se els seus propis recursos econòmics. I aquesta necessitat va provocar una altra de les característiques més destacades de la companyia: les actuacions fora de Sant Andreu per recaptar diners gràcies a la participació en concursos o en bolos. De fet, les dues primeres funcions de la companyia són a Balaguer i a Badalona, el 5 de setembre i 25 d’octubre de 1970, respectivament. Cal esperar al 8 de novembre del mateix any per veure l’Antifaz al Casal Catòlic, primer escenari de les seves estrenes.
Després, com a grup independent que és, ha anat passant per altres seus andreuenques segons les necessitats de cada època: Els Catalanistes, l’Ateneu de Sant Andreu i els Locals de Sant Pacià.
Actualment, la companyia viu una situació contradictòria: per una banda, ha assolit un gran nombre de socis, gràcies a la renovació artística que ha suposat el muntatge de musicals a partir d’Els miserables de l’any 2022 però, per altra banda, la clausura dels Locals de Sant Pacià suposa un greu problema logístic –més dificultats per preparar bé les estrenes– i econòmic –lloguer de sales– per portar a terme les funcions teatrals.
De totes maneres, la junta directiva de la companyia, amb Palmira Aguersuari com a presidenta, Òscar González com a secretari i Marc Peñarroya com a tresorer, són uns dignes successors d’aquella primera junta directiva que aquell mateix 6 de maig de 1970 va quedar constituïda per Enrique Abril com a president, Javier Tolrà com a secretari, Pedro Benvingut com a tresorer i María del Carmen Anglés com a vocal.
Entre aquestes dues juntes hi ha 55 anys durant els quals centenars de persones s’han aplegat per portar a terme infinitat de projectes d’una de les activitats humanes més nobles, pel que suposa de conreu de l’art i del companyerisme. I ho ha fet en paral·lel a d’altres companyies andreuenques amb les quals ha compartit cartellera –tal com aquest mes de maig es pot comprovar– i un anar i venir d’actors i actrius, directors i directores, i tècnics que han anat passant d’unes a les altres formant la gran família que és el teatre a Sant Andreu.
Fotografies: Membres del grup el 2022 i el 1980, en dues imatges d’arxiu | GTA
Després de la Setmana Santa i del pont de l’1 de maig, tornarà l’activitat pública als teatres de Sant Andreu. La de portes endins no ha parat del tot al llarg d’aquesta quinzena, excepte els dies preceptius de descans i lleure, ja que diverses companyies teatrals andreuenques han afrontat el tram definitiu de preparació de
Després de la Setmana Santa i del pont de l’1 de maig, tornarà l’activitat pública als teatres de Sant Andreu. La de portes endins no ha parat del tot al llarg d’aquesta quinzena, excepte els dies preceptius de descans i lleure, ja que diverses companyies teatrals andreuenques han afrontat el tram definitiu de preparació de les estrenes que tindran lloc durant el que resta de mes.
Ja es pot veure als carrers i a les xarxes socials publicitat i informació de les properes estrenes de Clip Teatres, La Lírica de Sant Andreu, Forat Sense Fons, La Trapa Teatre i el Grup Teatral Antifaz, de les quals Andreuenc en parlarà més endavant, ja que en aquesta notícia es vol posar el focus en el 55è aniversari del Grup Teatral Antifaz que es compleix avui 6 de maig.
Aquesta data fundacional ha quedat perfectament registrada tant en la documentació de la companyia com en el llibre d’actes de La Lira, tal com l’historiador andreuenc Pau Vinyes va reflectir en el volum del 150 aniversari de l’ateneu del carrer de Coroleu, a les pàgines 147, 148 i 149, ja que a les seves instal·lacions va tenir lloc la reunió que va formalitzar la creació del grup teatral.
Pau Vinyes recull alguns del detalls del desenvolupament de la trobada resseguint els apunts del llibre d’actes de La Lira i a més, en poques paraules copsa la importància de l’esdeveniment: “acaba de néixer un dels grans grups teatrals que ha donat Sant Andreu de Palomar, per funcions representades, per actors i actrius, directors i quadre escènic i tècnic i per bagatge teatral”.
Per refermar l’afirmació solament cal llegir la llista de les persones que van assistir-hi a la reunió fundacional (en castellà, segons l’original): Enrique Abril, María del Carmen Abril, María del Carmen Anglés, Jorge Banacolocha, Juanita Barberá, Juan Bas, Pedro Benvingut, Mariano Bolsa, Gloria Cabanes, Jaume Dagés, Ramón Dagés, María del Roser Fajardo, Mercedes Fajardo, Ramón Farré, Javier Franquesa, Jorge Granados, María del Carmen Hernández, Javier Ibero, Rosa María Ibero, María Teresa Mateu, María Maynou, José Montoya, José María Nieto, María Rosa Pujol, Juan de la Riva, Dolores Roca, Xavier Tolrà i José Sánchez.
Es tractava d’un grup d’apassionats del teatre, fonamentalment joves, que, liderats per Ramón Dagés, aleshores un director de gran prestigi a tot Sant Andreu, van decidir crear una companyia independent, és a dir, no esdevenir una secció d’una entitat ja establerta, com la pròpia Lira, per posar un exemple. La companyia volia prendre les seves decisions i establir els seus objectius sense estar subordinats a les juntes directives d’altres entitats.
Com tot model de funcionament i de gestió, aquesta voluntat tenia avantatges i inconvenients. Una de les decisions que es va prendre en l’assemblea va ser el cobrament de quotes per part dels socis –25 pessetes exactament– ja que l’entitat havia de procurar-se els seus propis recursos econòmics. I aquesta necessitat va provocar una altra de les característiques més destacades de la companyia: les actuacions fora de Sant Andreu per recaptar diners gràcies a la participació en concursos o en bolos. De fet, les dues primeres funcions de la companyia són a Balaguer i a Badalona, el 5 de setembre i 25 d’octubre de 1970, respectivament. Cal esperar al 8 de novembre del mateix any per veure l’Antifaz al Casal Catòlic, primer escenari de les seves estrenes.
Després, com a grup independent que és, ha anat passant per altres seus andreuenques segons les necessitats de cada època: Els Catalanistes, l’Ateneu de Sant Andreu i els Locals de Sant Pacià.
Actualment, la companyia viu una situació contradictòria: per una banda, ha assolit un gran nombre de socis, gràcies a la renovació artística que ha suposat el muntatge de musicals a partir d’Els miserables de l’any 2022 però, per altra banda, la clausura dels Locals de Sant Pacià suposa un greu problema logístic –més dificultats per preparar bé les estrenes– i econòmic –lloguer de sales– per portar a terme les funcions teatrals.
De totes maneres, la junta directiva de la companyia, amb Palmira Aguersuari com a presidenta, Òscar González com a secretari i Marc Peñarroya com a tresorer, són uns dignes successors d’aquella primera junta directiva que aquell mateix 6 de maig de 1970 va quedar constituïda per Enrique Abril com a president, Javier Tolrà com a secretari, Pedro Benvingut com a tresorer i María del Carmen Anglés com a vocal.
Entre aquestes dues juntes hi ha 55 anys durant els quals centenars de persones s’han aplegat per portar a terme infinitat de projectes d’una de les activitats humanes més nobles, pel que suposa de conreu de l’art i del companyerisme. I ho ha fet en paral·lel a d’altres companyies andreuenques amb les quals ha compartit cartellera –tal com aquest mes de maig es pot comprovar– i un anar i venir d’actors i actrius, directors i directores, i tècnics que han anat passant d’unes a les altres formant la gran família que és el teatre a Sant Andreu.
Fotografies: Membres del grup el 2022 i el 1980, en dues imatges d’arxiu | GTA
