Després del terratrèmol Sonsoles, el vendaval Juan. Si el premi de l’any passat a Paloma Sánchez-Garnica va resultar insòlitament plàcid —amb una guanyadora de perfil més literari i una trajectòria d’evolució exemplar que va portar el Planeta de passeig pel Berlín de postguerra i els Estats Units de la segregació racial—, el jurat del guardó, el més ben dotat del món, torna a apostar per la campanada mediàtica i el talent de la casa.
Després del terratrèmol Sonsoles, el vendaval Juan. Si el premi de l’any passat a Paloma Sánchez-Garnica va resultar insòlitament plàcid —amb una guanyadora de perfil més literari i una trajectòria d’evolució exemplar que va portar el Planeta de passeig pel Berlín de postguerra i els Estats Units de la segregació racial—, el jurat del guardó, el més ben dotat del món, torna a apostar per la campanada mediàtica i el talent de la casa.
Després del terratrèmol Sonsoles, el vendaval Juan. Si el premi de l’any passat a Paloma Sánchez-Garnica va resultar insòlitament plàcid, amb una guanyadora de perfil més literari i una carrera d’evolució exemplar que va portar el Planeta de passeig pel Berlín de postguerra i els Estats Units de la segregació racial, el jurat del guardó, el més ben dotat del món, torna a apostar per la campanada mediàtica i el talent de la casa. Juan del Val (Madrid, 1970), escriptor, guionista i expert polemista d’impacte televisiu gràcies a la seva presència a El hormiguero d’Antena 3, és des d’ahir el nou inquilí del panteó Planeta. Un milió d’euros al sarró i el seu nom gravat allà on abans hi va haver Vargas Llosa, Cela, Matute, Pombo (Álvaro, no María), Mendoza, Redondo i Salisachs, entre d’altres.. Es jugava fort en les últimes hores per Màxim Huerta, sospitós habitual de grupets i travesses i futurible de perfil suculent per al podi, però Luz Gabás, Carmen Posadas, Pere Gimferrer, Eva Giner, Belén López, José Manual Blecua i Juan Eslava Galán van ungir amb el 74è premi Planeta Vera, una historia de amor, la nova novel·la de Juan del Val després de l’èxit de vendes de Bocabesada. L’obra, presentada al premi amb el títol de No es tan fácil morir de amor i sota el pseudònim d’Elvira Torres, segueix els passo de Vera, una dona de mitjana edat de l’alta societat sevillana que trenca el seu matrimoni buit i insatisfactori amb el marquès de Villaecijilla i comença un tòrrid idil·li amb Antonio, un jove d’origen humil que la condueix a «un procés d’alliberament personal».. Segons va explicar en la prèvia la portaveu del jurat, Luz Gabás, es tracta d’una novel·la coral, contemporània i àgil. Escrita en tercera persona i en present, planteja una crítica social en clau de thriller i s’endinsa en temes com les desigualtats socials i les revolucions personals. Al costat de Del Val, en el paper de finalista, l’escriptora gallega Ángela Banzas, autora fins ara de l’escuderia Penguin Random House que s’estrena a Planeta amb Cuando el viento hable, un drama de bessones perdudes i experiments terribles a la Galícia rural. Una història sobre la por, la foscor i els contextos històrics adversos que li han valgut a Banzas els 200.000 euros que corresponen a la finalista.. «Això és tan sorprenent, una cosa tan fantàstica, que sembla que només li pot passar als altres», va celebrar Del Val en el moment de recollir el guardó. Va recordar el guanyador els seus anys de paleta i peó d’obra, «expulsat del sistema» entre pols i formigó, per remarcar el caràcter insòlit del moment. «El millor que té la vida és que mai se sap, i d’això va Vera, una historia de amor, del que és insòlit», va dir segons abans de reivindicar sense complexos la vocació comercial de la seva literatura. «S’escriu per a la gent, no per a una suposada elit comercial. Considerar que qualitat i comercial són oposats és faltar el respecte a la gent. Jo soc el que escric i a escriure li dec tot el que soc», va assegurar.. Autoritats. El veredicte es va donar a conèixer ahir en una gala literària al Museu Nacional d’Art de Catalunya presidida per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz; els consellers de Presidència i Cultura, Albert Dalmau i Sonia Hernàndez; i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. De fons, els ecos de la vaga general per Palestina que va tallar alguns accessos, va retardar l’arribada d’alguns convidats i es va materialitzar a la Sala Oval del museu en forma de kufiya a les espatlles d’Alicia Giménez Bartlett, guanyadora del Planeta de fa just 10 anys.. Dimarts, durant la presentació de les novel·les que aspiraven al podi, el jurat va manifestar la seva satisfacció davant l’increment d’obres de caire fantàstic i híbrids de novel·la històrica arribades a la bústia del premi. A l’hora de la veritat, no obstant, el guió va ser bastant semblant al de les últimes edicions: drames familiars, inquietuds amoroses i ardors passionals. De romantasy, de moment, ni rastre.. Del Val, marit de Núria Roca i un dels rostres televisius més populars gràcies a la seva presència a El hormiguero de Pablo Motos, va coronar el cim del Planeta després de reivindicar-se com a escriptor amb títols com Delparaíso. Des de Bocabesada fins avui la seva última novel·la, l’escriptor i tertulià ho ha tingut cada vegada més complicat per conciliar totes les seves facetes laborals i creatives. Per acabar Vera, una historia de amor, de fet, va recórrer a una mesura extrema: llogar un estudi i aprofitar les vacances per teclejar sense pausa. «Quan estic dins no veig res més, és com si el món desaparegués entre les pàgines», reconeixia en una entrevista recent.. Autor de quatre novel·les i dues més –Para Ana (de tu muerto) i Lo inevitable del amor– firmades a mitges amb la seva dona, també presentadora i tertuliana, Del Val va debutar el 2017 amb Parece mentira, una història d’amor i morbo protagonitzada per un noi de barri, i la segona ja va ser la vençuda: amb Candela, novel·la coral nascuda de l’humor i la fascinació per les dones, va guanyar el premi Primavera, també de Planeta.. Paisatge gallec. Banzas, per la seva banda, va arribar a la novel·la amb El silencio de las olas, a cavall de Santiago de Compostel·la i la Costa da Morte, i des d’aleshores ha publicat tres novel·les més marcades pels silencis familiars, les intrigues històriques i el paisatge gallec. L’última, ara penúltima, El aliento de las llamas, viatja a 1889 per ordir una història d’amor i redempció. Sobre Cuando el viento hable, Banzas ha esmentat que es tracta de la seva primera història d’amor, una obra «especial i íntima» que parteix d’un record d’infància de quan va estar ingressada a l’hospital amb 7 anys i llegia contes a la seva companya d’habitació, una nena «atrapada en el seu propi cos». «Permetin-me remarcar la importància que tenen les biblioteques dins dels hospitals», va reivindicar.
