El MNAC insisteix en la incapacitat tècnica del museu per dur a terme la retirada i el trasllat de les pintures de la sala capitular de Sixena i ha enviat al jutge nous informes que, assegura, «avalen, ratifiquen i amplien» la seva posició referent als grans riscos i la complexitat extrema de l’operació. Es tracta, segons ha informat el museu en un comunicat, de nous estudis de la doctora Simona Sajeva i l’ICCROM (International Centre for Study of the Preservation and restoration of Cultural Property) que, entre altres coses, alerten del mal irreparable que poden patir les pintures en cas de trasllat.
El MNAC insisteix en la incapacitat tècnica del museu per dur a terme la retirada i el trasllat de les pintures de la sala capitular de Sixena i ha enviat al jutge nous informes que, assegura, «avalen, ratifiquen i amplien» la seva posició referent als grans riscos i la complexitat extrema de l’operació. Es tracta, segons ha informat el museu en un comunicat, de nous estudis de la doctora Simona Sajeva i l’ICCROM (International Centre for Study of the Preservation and restoration of Cultural Property) que, entre altres coses, alerten del mal irreparable que poden patir les pintures en cas de trasllat.
El MNAC insisteix en la incapacitat tècnica del museu per dur a terme la retirada i el trasllat de les pintures de la sala capitular de Sixena i ha enviat al jutge nous informes que, assegura, «avalen, ratifiquen i amplien» la seva posició referent als grans riscos i la complexitat extrema de l’operació. Es tracta, segons ha informat el museu en un comunicat, de nous estudis de la doctora Simona Sajeva i l’ICCROM (International Centre for Study of the Preservation and restoration of Cultural Property) que, entre altres coses, alerten del mal irreparable que poden patir les pintures en cas de trasllat.. L’informe de Sajeva, experta internacional que ja va avaluar el 2016 els riscos de moure les pintures, també destaca que «tant el termini com la proposta tècnica» del govern aragonès «ignoren els greus riscos de danyar irremeiablement les pintures, i per tant són inviables».. El museu barceloní, que ha presentat aquest dilluns l’escrit d’oposició a l’execució de la sentència, que l’obliga a tornar les pintures en un termini de set mesos, manté els arguments tècnics i jurídics que ha defensat al llarg de tot el procés, «i prioritza la preservació de l’obra i assenyala els riscos de danys irreparables». En aquest sentit, fa valer el dictàmen de l’ICCROM, organització que va enviar en missió oficial una de les seves tècniques i que recomana «encaridament» realitzar «una avaluació exhaustiva dels riscos partint dels valors existents abans d’emprendre qualsevol acció relacionada amb la reubicació».. Així mateix, el museu assegura que dues de les expertes que participen en la comissió creada per les «administracions, per part de la Generalitat i de l’Ajuntament, destaquen el deficient estat de conservació de les pintures que es mantenen «relativament estables gràcies a un entorn ambiental monitoritzat, amb paràmetres pràcticament invariables, i de l’atenció permanent de professionals especialitzats».. «La complexitat material de l’obra com a resultat de les seves vicissituds històriques es troba el MNAC amb la resposta conservadora alhora conscient i estratificada», destaca Sajeva, doctora en conservació i restauració, en un informe que refereix l’extrema fragilitat de les pintures. «S’observa que, malgrat les condicions de conservació estables, els moviments fisiològics de la fusta vinculats a la seva naturalesa higroscòpica i a la sensibilitat a les variacions thermohigromètriques han generat càrregues mecàniques que s’han transmès a les capes pictòriques superiors», detalla l’experta italiana.. Per tot això, el MNAC insisteix una vegada més en la seva «incapacitat tècnica per dur a terme la retirada i el trasllat de les pintures» i brandeix els nous informes tècnics per alertar del «risc de danys irreparables» en les «ardues i complicades actuacions necessàries per a l’execució voluntària (o forçosa) de la sentència».. En el seu escrit d’oposició, el museu també proposa un cronograma alternatiu, detallat i per fases, que inclou les aprovacions administratives necessàries i, sobretot, «els procediments i normes d’actuació estàndards de caràcter internacional que són d’obligat compliment». Amb aquest escrit, el MNAC qüestiona el calendari proposat per Aragó i remarca «que l’empresa que actua en representació del Govern d’Aragó no té l’experiència i la solvència necessàries per a una operació d’aquesta envergadura».
