Veronica Botelho tenia un somni guardat al calaix des de feia una dècada: editar. Aquest anhel, a més, tenia una motivació primigènia: impulsar un festival internacional literari a Cadaqués, poble on viu, que «interaccioni la literatura catalana amb la d’altres llocs». L’empenyia el convenciment que «un turisme literari, molt més respectuós, pot fer un canvi en aquest turisme massificat» que pateix el poble els últims anys. Amb aquesta voluntat, neix l’editorial independent Cosa Nova 17488, que serà el cor que organitzarà el festival l’any 2027, i que aquest dissabte, a un quart d’una del migdia, es presenta als cadaquesencs en un acte públic a la Societat l’Amistat de Cadaqués que anirà acompanyat d’un taller d’escriptura, de 10 a 12 del matí, a càrrec de l’escriptora Ester Enrich Coma, coordinadora de l’editorial, i dos passis de microteatre amb dues peces premiades a Granollers. Veronica Botelho admet que aquesta aventura, que pren com a símbol la mítica Rosa dels Vents, té quelcom «de bogeria» per part seva, però que ho fa «amb esperança». Ella es remet a les paraules del gran humanista Umberto Eco per descriure’s: «Soc una optimista realista».
Veronica Botelho tenia un somni guardat al calaix des de feia una dècada: editar. Aquest anhel, a més, tenia una motivació primigènia: impulsar un festival internacional literari a Cadaqués, poble on viu, que «interaccioni la literatura catalana amb la d’altres llocs». L’empenyia el convenciment que «un turisme literari, molt més respectuós, pot fer un canvi en aquest turisme massificat» que pateix el poble els últims anys. Amb aquesta voluntat, neix l’editorial independent Cosa Nova 17488, que serà el cor que organitzarà el festival l’any 2027, i que aquest dissabte, a un quart d’una del migdia, es presenta als cadaquesencs en un acte públic a la Societat l’Amistat de Cadaqués que anirà acompanyat d’un taller d’escriptura, de 10 a 12 del matí, a càrrec de l’escriptora Ester Enrich Coma, coordinadora de l’editorial, i dos passis de microteatre amb dues peces premiades a Granollers. Veronica Botelho admet que aquesta aventura, que pren com a símbol la mítica Rosa dels Vents, té quelcom «de bogeria» per part seva, però que ho fa «amb esperança». Ella es remet a les paraules del gran humanista Umberto Eco per descriure’s: «Soc una optimista realista».
Veronica Botelho tenia un somni guardat al calaix des de feia una dècada: editar. Aquest anhel, a més, tenia una motivació primigènia: impulsar un festival internacional literari a Cadaqués, poble on viu, que «interaccioni la literatura catalana amb la d’altres llocs». L’empenyia el convenciment que «un turisme literari, molt més respectuós, pot fer un canvi en aquest turisme massificat» que pateix el poble els últims anys. Amb aquesta voluntat, neix l’editorial independent Cosa Nova 17488, que serà el cor que organitzarà el festival l’any 2027, i que aquest dissabte, a un quart d’una del migdia, es presenta als cadaquesencs en un acte públic a la Societat l’Amistat de Cadaqués que anirà acompanyat d’un taller d’escriptura, de 10 a 12 del matí, a càrrec de l’escriptora Ester Enrich Coma, coordinadora de l’editorial, i dos passis de microteatre amb dues peces premiades a Granollers. Veronica Botelho admet que aquesta aventura, que pren com a símbol la mítica Rosa dels Vents, té quelcom «de bogeria» per part seva, però que ho fa «amb esperança». Ella es remet a les paraules del gran humanista Umberto Eco per descriure’s: «Soc una optimista realista».. Botelho explica que s’han volgut emmirallar amb altres festivals literaris amb tradició que es fan al Brasil, com el FLIP de Paraty o l’Óbidos a Portugal. La idea és portar autors d’aquí i internacionals, però que hagin publicat en català. Aquests festivals que prenen de referència i amb els quals ja tenen contactes, han tingut resultats molt positius generant canvis en el territori. «A Cadaqués, hi ha turisme que arriba en barca i s’hi està dues hores, es fan les fotos i marxen. El poble queda totalment envaït i els que hi vivim, a l’estiu, no el podem gaudir i ens retrobem quan arriba l’hivern», explica. L’editorial, com també farà el festival, tindrà com a premissa que «la cultura catalana dialogui amb el món». Així, l’objectiu és editar, traduir i publicar llibres originals en català, portuguès i italià i a la inversa. Botelho recorda que el radi d’acció és molt ampli, ja que, per exemple, es parla portuguès a deu països. La idea és «buscar la literatura que aquí no arriba tant i que pot interessar». Per aquest 2026 ja tenen tancats els cinc primers volums que publicaran en català. El primer, que apareixerà el març, serà Cartografia de l’estrany, una antologia de contes «entre el surrealisme i l’oníric» d’escriptors i escriptores en llengua catalana, alguns consagrats, altres novells. Iniciar l’aventura publicant relats curts, un gènere que s’edita poc a la literatura catalana, és, en part, una declaració d’intencions de l’editorial. A més, la idea és repetir l’experiència cada any.. L’escriptora i professora d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès, Ester Enrich Coma, és la coordinadora editorial de Cosa Nova 17488. / Cedida Cosa Nova 17488. A aquesta antologia se li sumaran dues traduccions al català: Cara pace, una història d’amor i abandonament, de l’escriptora i traductora italiana Lisa Ginzburg, neta de Natalia Ginzburg, figura del Novencento, i la novel·la de terror Puro, de l’escriptora brasilera Nara Vidal, ja traduïda a l’anglès i francès, que aborda temes com l’eugenèsia, el racisme i l’exclusió social. Finalment, pel segon semestre de l’any, publicaran el llibre infantil Els drets humans explicats als nens i un de poemes d’una autora brasilera. Ja l’any següent tenen previst publicar, al portuguès i l’italià, el llibre de contes Pells, de la coordinadora editorial de Cosa Nova, l’escriptora i professora d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès, Ester Enrich Coma, 15è premi 7 Lletres. A banda d’ella, a l’equip també se sumarà, per produir el festival, Txell Roda Fàbregas; així com traductors i col·laboradors freelance que «creuen en el projecte i tenen coratge, motivació i aquell punt d’optimisme realista».. Les escriptores Lisa Ginzburg i Nara Vidal entraran a formar part de la família de Cosa Nova 17488. / Empordà. La directora de la nova editorial, Veronica Botelho, s’ha alegrat davant la bona predisposició dels escriptors davant del projecte, tanta que, fins i tot, estan cedint els drets de traducció al català gratuïtament. «Això encara ens motiva més» en un temps que l’ús del català va a la baixa. «És trist veure les xifres entre els joves, el català té tota una cultura i una història darrere, a més de ser una llengua amb paraules tan boniques com xiuxiuejar, maduixa, mateix….cap altra llengua té unes paraules tan sonores per dir aquestes coses», reflexiona. A banda de les publicacions ja anunciades, l’editorial també vol impulsar al llarg de l’any residències creatives, un concurs literari obert a tothom, també un per a joves de 12 a 16 anys i tallers, «propostes que sempre posaran la literatura al centre», admet.. «El meu avi, que és poliglota, sempre em deia: quan arribes a un lloc que t’obre les portes, l’has de respectar i això comença per la seva llengua». Veronica Botelho és una ànima nòmada. Va néixer al Brasil, però amb divuit anys va marxar a Anglaterra per aprendre anglès. Després va estar a Bolívia, Argentina i, tot seguit, a Barcelona per fer Dret i, tot i que no va concloure la carrera -va fer tres anys-, l’amor per Catalunya, terra que ja coneixia des dels quinze anys gràcies a unes vacances, se li havia incrustat a dins. També per Cadaqués, poble que va conèixer en el tombant de segle. El 2003 va començar a freqüentar aquest racó de l’Empordà amb més assiduïtat. Tot i que vivia a Barcelona i, més tard, ho va fer a Igualada -on viu part de la seva família- i Girona, l’atracció per Cadaqués continuava sent poderosa. També ho era, però, l’amor per les llengües, una passió que ha marcat la seva vida: «En soc una enamorada i ara m’adono que és això el que m’ha motivat a anar-me movent de lloc tota la vida». De fet, en parla i escriu cinc: portuguès, castellà, anglès, italià (el va aprendre vivint uns anys a Florència, la Toscana, amb el seu exmarit on també va fer psicologia) i català, una llengua que, confessa, li té el cor robat. «Quan vaig sentir el català per primer cop vaig pensar: quina llengua més bonica, era tan sonora. Uns amics del meu tiet em va regalar El petit príncep en català i vaig decidir que aquella llengua l’aprendria», assegura.. Amb cada llengua nova que aprèn, diu, viu un enamorament: «És intentar entendre aquella cultura i respectar-la. El meu avi, que és poliglota, sempre em deia: quan arribes a un lloc que t’obre les portes, l’has de respectar i això comença per la seva llengua. Això ho tinc molt arrelat dins meu i és el que els ensenyo a les meves filles, també». Veronica Botelho reconeix que partir de zero amb una llengua és «una manera de treballar els egos».. L’editorial tindrà la Rosa dels Vents com a símbol identitari. / Cosa Nova 17488. El català també li va aportar alguna cosa més. Explica que quan era petita escrivia un diari, però va abandonar-lo per la falsa creença que no ho feia prou bé. Quan va començar a aprendre català, va quedar seduïa per la poesia de Miquel Martí i Pol. «Em va impressionar molt i vaig començar a escriure poesia en català. Així em vaig tornar a apropar a l’escriptura gràcies al català i li estic molt agraïda». Avui dia Veronica Botelho té tres llibres publicats en portuguès -Meias verdades, Verão i Inverno- i ha escrit articles en català a la revista Sol Ixent de Cadaqués.. La directora de Cosa Nova 17488 defensa que Cadaqués no és només Salvador Dalí, sinó que conté l’herència de molts escriptors que s’han sentit seduïts pel poble al llarg dels temps com Josep Pla o Federico García Lorca. Faltava, segons ella, una editorial que hi tingués la seu i que reivindiqués, fins i tot en el nom -el número és el codi postal de Cadaqués- el seu amor obertament. «Cosa Nova ve de la idea de trencar una mica alguns esquemes, veure que és possible incentivar i motivar el català i demostrar que les persones de fora també l’estimem». «Nova també és aquella estrella que, de tant en tant, brilla. Volem, doncs, creure en aquesta brillantor», conclou.
