El pintor figuerenc Salvador Dalí ja té el seu propi espai expositiu al Museu de l’Eròtica de Barcelona, que ja disposava d’algunes de les obres de l’artista com és el cas de ‘Venus i l’amor’ (1971), així com un gravat protagonitzat per una peculiar i eròtica deessa de l’amor acompanyada per Cupido. La més recent incorporació de l’equipament cultural és el gravat ‘El Judici de París’ (1981), un exemple d’obra surrealista i eròtica on es representa la mítica història del príncep troià que va raptar Helena i on destaquen els nus d’Hera, Afrodita i Atenea.
El pintor figuerenc Salvador Dalí ja té el seu propi espai expositiu al Museu de l’Eròtica de Barcelona, que ja disposava d’algunes de les obres de l’artista com és el cas de ‘Venus i l’amor’ (1971), així com un gravat protagonitzat per una peculiar i eròtica deessa de l’amor acompanyada per Cupido. La més recent incorporació de l’equipament cultural és el gravat ‘El Judici de París’ (1981), un exemple d’obra surrealista i eròtica on es representa la mítica història del príncep troià que va raptar Helena i on destaquen els nus d’Hera, Afrodita i Atenea.
El pintor figuerenc Salvador Dalí jaté el seu propi espai expositiu al Museu de l’Eròtica de Barcelona, que ja disposava d’algunes de les obres de l’artista com és el cas de ‘Venus i l’amor’ (1971), així com un gravat protagonitzat per una peculiar i eròtica deessa de l’amor acompanyada per Cupido. La més recent incorporació de l’equipament cultural és el gravat ‘El Judici de París’ (1981), un exemple d’obra surrealista i eròtica on es representa la mítica història del príncep troià que va raptar Helena i on destaquen els nus d’Hera, Afrodita i Atenea.. A la mateixa exposició també hi ha ‘Les set arts’ (1980), una col·lecció de plats de porcellana d’edició limitada en la qual Dalí retrata la seva particular visió de les set arts. «Vam pensar que Dalí necessitava més protagonisme», admet la directora del museu, Sarah Rippert, «juntament amb Picasso, perquè la gent també mereix veure el costat més eròtic dels artistes».. Una de les obres exposades a la sala dedicada a Dalí al Museu de l’Eròtica de Barcelona. / Eli Don. En aquest sentit, el Museu de l’Eròtica ha ampliat el seu fons dedicat al pintor Pablo Picasso amb dotze litografies de la Suite 347. Situada en 1968, pertany a l’etapa final de l’artista i és fruit de la seva observació dels grans mestres de la pintura europea entre els segles XVI i XIX. Sarah Rippert detalla que es tracta de peces «explícites, amb molt de sexe i dones» que barregen diferents temàtiques. D’altra banda, la reestructuració de la col·lecció de Picasso ha permès a l’equipament inaugurar una nova sala dedicada a Salvador Dalí, després d’adquirir recentment un nou gravat del geni surrealista. Segons Rippert es tracta d’una bona oportunitat de veure «dues visions diferents» de l’erotisme.. La sala dedicada a Picasso s’inaugura després de la recent adquisició de dotze litografies que formen part de la Suite 347. El circ, els cavallers i els mosqueters, el nu femení i les referències artístiques vincules a Rafael, a El Greco, Rembrandt, Velázquez, Ingress, Delacroix, Monet o Poussin centren la seva temàtica. Aquesta suite es va mostrar per primera vegada el 1968 a la Galerie Louise Leiris de París i pel seu alt caràcter eròtic es va exposar en una sala privada.. Una de les obres exposades a la sala dedicada a Picasso al Museu de l’Eròtica de Barcelona. / Eli Don. La directora del museu, explica que han optat per col·locar Picasso en un «espai privilegiat», ja que va ser un artista molt vinculat amb Barcelona amb una «influència» cabdal. En aquest sentit, gràcies a la feina del procurador artístic de l’equipament, es van poder adquirir les noves peces, situades en una època final de la seva etapa artística, molt enfocada a l’eròtica.. «En molts llocs no es parla d’aquest vessant, i per això ens va semblar molt important poder-lo ensenyar», sosté Rippert, «va ser un gran període de la seva vida». Pel que fa a les escenes, s’hi pot veure un ampli ventall de temàtiques, de les quals la directora demana no quedar-se només amb un visionat ràpid. «S’ha d’entrar en la seva història perquè cada quadre revela detalls que parlen de la seva relació amb la sexualitat, les dones i l’art».. De fet, recorda que l’artista va explotar el sexe i la sexualitat humana de manera audaç i sense tabús, tractant de capturar l’essència del desig. Més enllà d’aquesta voluntat, també detalla que la seva vida personal i les seves múltiples relacions amoroses es reflecteixen en la seva obra.