El panga és un dels peixos més controvertits per a la salut que podem trobar al supermercat. Es tracta d’un peix d’aigua dolça, el nom científic del qual és Pangasius hypophthalmus. Té un color gris i carn blanca, i pot arribar a mesurar fins a 1,5 metres i pesar més de 40 quilos.
El panga és un dels peixos més controvertits per a la salut que podem trobar al supermercat. Es tracta d’un peix d’aigua dolça, el nom científic del qual és Pangasius hypophthalmus. Té un color gris i carn blanca, i pot arribar a mesurar fins a 1,5 metres i pesar més de 40 quilos.
El panga és un dels peixos més controvertits per a la salut que podem trobar al supermercat. Es tracta d’un peix d’aigua dolça, el nom científic del qual és Pangasius hypophthalmus. Té un color gris i carn blanca, i pot arribar a mesurar fins a 1,5 metres i pesar més de 40 quilos.. Tot i que actualment no gaudeix d’una gran popularitat (només es comercialitza en alguns hipermercats a Espanya), estem davant d’un dels peixos més barats del mercat (7,43 €/kg) i que, nutricionalment, alguns experts consideren de “baixa qualitat”.. L’únic punt a favor és el seu sabor suau, ideal per introduir-lo en les dietes dels nens més petits, i que gairebé no té espines.. Arxiu d’una peixateria / Arxiu. Segons la Base de Dades Espanyola de Composició d’Aliments (BEDCA), 100 grams d’aquest peix aporten uns 13 grams de proteïna i només 1,2 grams de greix (dels quals 0,17 grams són àcids grassos poliinsaturats).. Tanmateix, si comparem el panga amb altres dels peixos més consumits a Europa, com el lluç o el llenguado, és cert que el panga té un 18% menys de proteïna i entre un 60 i un 78% menys d’àcids grassos poliinsaturats.. A més de ser un dels peixos blancs menys proteics, tampoc destaca pel seu contingut d’omega-3: 8,8 grams per cada 100 grams enfront dels 17 grams del llenguado.. L’origen de la polèmica que envolta el panga és la zona on es cria, en rius asiàtics, especialment al Mekong, que flueix cap al sud i travessa sis països com la Xina, Birmània, Laos, Tailàndia, Cambodja i Vietnam (aquest últim país és un dels majors exportadors), que pateix alts nivells de contaminació.. El mercuri és un tòxic que es relaciona amb problemes per a:. El sistema nerviós i immunitari. L’aparell digestiu. La pell. Els pulmons. Els ronyons. Els ulls. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la principal via d’exposició humana és a través del consum de peix i marisc contaminats amb metilmercuri.. Des de l’Autoritat Europea per a la Seguretat dels Aliments (EFSA), es recomana no superar la ingesta setmanal d’1,3 micrograms per quilo de pes corporal.. Així es el panga, el peix més consumit a Europa / Staticd. Un estudi publicat per la revista Science Direct i liderat per la doctora María Rodríguez, del Departament de Toxicologia de la Universitat de La Laguna, assenyala que:. “Tenint en compte el límit màxim de mercuri fixat per la legislació europea en 0,5 mg/kg, algunes de les mostres analitzades s’apropen o superen aquest límit.”. En concret, en una mostra de 80 filets de panga procedents del Vietnam en dos formats, naturals i marinats, els resultats obtinguts indiquen que les concentracions de mercuri oscil·len entre 0,10 i 0,69 mg/kg.. I la concentració és major en els productes marinats (0,18 mg/kg) respecte a la presentació natural (0,16 mg/kg).. “Assumint un consum setmanal de 350 g de panga, la taxa de contribució a la Ingesta Setmanal Tolerable (ITT) de mercuri (4 μg/kg pc/setmana) és del 32% i 27,5% per a dones i homes, respectivament”, ressalten els autors.. Per això, i davant el gran consum de panga per part de la població infantil, “és necessari un major control sobre el mercuri, perquè, si bé en general les concentracions de mercuri han estat per sota del límit marcat per la legislació europea, algunes s’hi acosten i d’altres fins i tot el superen”.. Com especifica l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), tots “els peixos importats que es comercialitzen a Espanya són convenientment controlats per les autoritats sanitàries”.. Així, “la qualitat sanitària d’aquests peixos no només està assegurada pel control oficial a la frontera, sinó també pel de les Comunitats Autònomes, que, a través de les seves Conselleries de Sanitat, també poden realitzar controls quan el peix ja està als canals de comercialització a Espanya”.. No obstant això, des de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), es recomana:. “La ingesta de peix blanc (lluç, llenguado…) al llarg de tota l’edat pediàtrica, tres a quatre vegades per setmana.. Limitar el consum de peixos blaus a una vegada per setmana, amb racions de menys de 50 grams, en nens majors de 3 anys.”. “Si a més la recol·lecció d’aquestes espècies (les anteriorment esmentades) és més respectuosa amb el medi ambient, la xarxa laboral que les sustenta més d’acord amb el nostre sistema de valors i la seva qualitat nutricional millor, són raons per afavorir el consum d’altres espècies diferents del panga o la tilàpia.”
