Per intentar frenar l’Alzheimer que patia la seva àvia, el gironí Mauro Vargas (juntament amb dos alumnes més del col·legi Bell-lloc, Leo Pérez i Jordi Soler) van crear un projecte per «exercitar el cervell, mantenir la connexió amb l’entorn familiar i alentir el desenvolupament de la malaltia» a través de fitxes amb activitats personalitzades a cada fase i als records que encara conserven les persones que pateixen la malaltia, com per exemple relacionar paraules com «filla» o «net» amb la fotografia corresponent.
Per intentar frenar l’Alzheimer que patia la seva àvia, el gironí Mauro Vargas (juntament amb dos alumnes més del col·legi Bell-lloc, Leo Pérez i Jordi Soler) van crear un projecte per «exercitar el cervell, mantenir la connexió amb l’entorn familiar i alentir el desenvolupament de la malaltia» a través de fitxes amb activitats personalitzades a cada fase i als records que encara conserven les persones que pateixen la malaltia, com per exemple relacionar paraules com «filla» o «net» amb la fotografia corresponent.
Per intentar frenar l’Alzheimer que patia la seva àvia, el gironí Mauro Vargas (juntament amb dos alumnes més del col·legi Bell-lloc, Leo Pérez i Jordi Soler) van crear un projecte per «exercitar el cervell, mantenir la connexió amb l’entorn familiar i alentir el desenvolupament de la malaltia» a través de fitxes amb activitats personalitzades a cada fase i als records que encara conserven les persones que pateixen la malaltia, com per exemple relacionar paraules com «filla» o «net» amb la fotografia corresponent.. La iniciativa, batejada com a Better Minds, va començar a caminar a finals de l’any 2023, quan feien 3r d’ESO, com un projecte acadèmic. A partir d’aquí, es van formar de la mà del neuròleg gironí David Genís Batlle i de la Fundació Pasqual Maragall i van desenvolupar kits personalitzats per a les fases inicial, mitjana i avançada.. Un cop creats, van començar a provar-los per comprovar-ne l’eficàcia. «L’Alzheimer és una malaltia en la qual les millores es poden veure a llarg termini, però després d’uns mesos de proves, tant amb la meva àvia com amb usuaris de centres de dia, els hem vist més actius i receptius», explica Vargas. Una evolució que demostra que «l’eina és útil».. De fet, aquest va ser «l’últim regal» que va poder fer a la seva àvia, que va morir el passat 15 de juny: «Aquests darrers mesos l’he vist contenta i activa, pensar que li he pogut donar més qualitat de vida en el seu tram final de vida em fa enormement feliç», confessa Vargas.. Ara, després de guanyar el tercer premi en la categoria d’Impacte Social a la final europea del festival d’emprenedoria juvenil GEN-E 2025, que es va celebrar a Atenes de l’1 al 3 de juliol i que va reunir més de 1.000 joves procedents de 40 països, estudien com continuar fent créixer el projecte: «Estem desenvolupant una aplicació, que serà el complement digital pensat sobretot per prevenir la malaltia i per a les primeres fases», explica. Al setembre començaran 1r de Batxillerat i Vargas explica que «ens agradaria poder-li donar continuïtat després de Batxillerat».. D’esquerra a dreta, Jordi Soler, Mauro Vargas i Leo Pérez, rebent el premi. / Imatge cedida. Per la seva banda, el professor Joan Taló, tutor del projecte i docent d’emprenedoria al Bell-lloc, destaca que «veure com els alumnes posen el seu talent al servei dels altres i són reconeguts internacionalment és un orgull com a professor» i assenyala que «és la millor manera d’aprendre a emprendre amb valors».. A la Regió Sanitària de Girona, segons les dades recollides pel Registre de Demències de Girona (ReDeGi), gestionat per l’IAS, l’Alzheimer representa el 54,8% dels casos, i és la causa més freqüent de demència. Cal remarcar que el 76,3% dels casos registrats presenta almenys un factor de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabetis, dislipèmia o ictus).. La prevenció i el tractament d’aquests factors de risc, juntament amb la intervenció sobre l’estil de vida poden modificar de forma substancial la incidència de demència, segons el coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius, el neuròleg Antoni Turon.. També són clau l’estimulació cognitiva i el suport al curador per abordar la malaltia. Aquestes, segons el neuròleg, són «de llarg» mesures més efectives en la millora de la qualitat de vida dels pacients i dels cuidadors que els tractaments farmacològics, i no tenen efectes adversos.. D’acord amb les dades recollides durant els 16 anys d’activitat del ReDeGi, les dones representen el 62,7% dels casos registrats i la mitjana d’edat en el moment del diagnòstic és de 79,6 anys.. Subscriu-te per seguir llegint
