La victòria contra l’Espanyol B situa el Sant Andreu segon.. El Sant Andreu es va acomiadar de la passada lliga amb un xut de Serrano al pal en el temps suplementari contra el Zamora; i aquesta temporada ha acabat el primer partit també amb un xut a porta del del mateix jugador a punt d’acabar el partit. Aquesta coincidència és un bon auguri? Significa això que aquest cop s’aconseguirà l’ascens, que es va escapar encara no fa ni tres mesos? El temps ho anirà desevtllant.. De moment, s’ha de reconèixer que el Sant Andreu es va plantar bé en els primers minuts, però va acabar el primer temps amb un desconcert de passades errades o sense destí. Gairebé sempre va jugar amb tres al fons (Jordi Méndez -capità-, Pelegrin i Lucas Vigna), amb Gorriti i Juanan pels costats, pressionant amb 4 jugadors que feien un quadrat curt i deixant les bandes despoblades, principalment perquè l’Espanyol jugava gairebé tot pel centre. D’aquesta manera, l’Espanyol B va connectar una bona passada filtrada, anul·lada per fora de joc, i poc després, el gol local gràcies a un centre plogut a esquena dels centrals. La pilota li va rebotar a Víctor Mingo i Carvalho, des del darrere, sense que Pelegrin ni Vigna el seguissin, va rematar al primer pal per marcar l’1 a 0.. El primerenc gol de Miguel Carvalho va ser l’evidència més clara del domini del local fins a arribar la mitja part, que no va decaure ni després de la pausa d’hidratació. L’Espanyol B seguia jugant amb parets curtes pel centre de la defensa visitant alternant amb passades llargues al veloç Víctor Mingo. Així va poder augmentar en més d’una oportunitat el resultat al seu favor: gol anul·lat per fora de joc, gran intervenció de Mourin (que va reemplaçar Nil, suspès) i un cap de Momoh que va marxar fora per poc. Mentrestant, poca cosa del Sant Andreu, excepte esperar que Ángel Gómez, que incomprensiblement va acabar l’encontre, deixés de cometre faltes sobre Toni Paredes al mig del camp, o que el golejador pugués treure-se’l de sobre o que Gorriti tinguués pulmons per seguir corrent els 70 metres que havia de recórrer per arribar a porteria contrària. Totes elles coses que no van arribar a complir-se.. La tàctica no es va canviar en iniciar-se el segon temps. Només es va intentar pressionar més amunt, cosa que va provocar que l’hàbil número 10 tingués més llibertat amb espais al mig. L’Espanyol va gaudir d’una bona oportunitat mitjançant Almansa però, estant sol, va rematar enfora. Va ser aleshores quan el Sant Andreu va reaccionar esperonat per l’animació quadribarrada a les grades, que no parava de cridar consignes de recolzament, i l’ingrés de Jurado i Serrano, qui gambetejava cap endavant canviant el ritme de l’enfrontament. A la segona jugada de tocs curts entre Marcet, Paredes i Serrano, va arribar la rematada baixa, salvada en primera instància per Llorenc, seguit del gol de Max Marcet, autèntic maldecap del defensa local Català. Max va celebrar el gol fent un cor als aficionats mentre Jurado anava a buscar la pilota a la porteria rival. La consigna de Molist va ser clara: xuclar l’energia de l’afició per aconseguir més gols.. Aleshores va créixer la figura de Lucas Vigna, empenyent i mostrant personalitat, ja posicionat com a central. A més, al davant, l’equip rival va començar a sentir el desgast fet al primer temps i les cames feien figa; per contra, el Sant Andreu es veia més segur amb la possessió de la pilota. Un altre factor positiu va ser l’entrada d’Albertito, que va encomanar energia als seus companys. A l’ambient es percebia que era possible donar la volta al marcador, sobretot quan la sort va donar un cop de mà al Sant Andreu i el travesser li va dir que no a Carvalho. L’ensurt no va afectar els andreuencs, sinó que van seguir avançant posicions en camp contrari empesos per l’afició fins que va arribar la recompensa, el gol de Serrano, justament el jugador qui li havia canviat la cara al joc de l’equip amb el seu ingrés. Gol amb olor a centre, però a qui li importa si suposava la victòria sense temps per res més.. En definitiva, tres punts immerescuts però necessaris en un camp difícil, lluitant amb el recolzament d’una afició que esperona els jugadors fins aconseguir esborrar un molt dolent primer temps. Com la temporada passada, es comença amb una victòria jugant de manera irregular. Els últims trenta minuts són el camí a seguir.. Fitxa tècnica. RCD Espanyol ‘B’ (1): Llorenç, Català, Ángel Gómez (Jan Moreno, 90′), Justin, Marc Jurado (José Ángel López. 72′), Bauza (Londoño, 66′), Carvalho, Víctor Mingo, Almansa, Hinojo i Momoh (Rivarés, 66′).. UE Sant Andreu (2): Mourin, Méndez, Pelegrín, Lucas Viña, Torices (Albertito, 70′), Darbra, Adri Garcia (Serrano, 59′), Gorriti (Jurado, 59′), Juanan, Marcet (Josu, 87′) i Paredes (Oliva, 87′).. Resultats de la jornada primera. Classificació. Pròxima jornada. Text: Leandro Valdés.. Fotografia de portada: Serrano va revolucionar el partit | maCrous /UESA. Imatges: infografies de la Federació Catalana de Futbol.
La victòria contra l’Espanyol B situa el Sant Andreu segon.. El Sant Andreu es va acomiadar de la passada lliga amb un xut de Serrano al pal en el temps suplementari contra el Zamora; i aquesta temporada ha acabat el primer partit també amb un xut a porta del del mateix jugador a punt d’acabar el partit. Aquesta coincidència és un bon auguri? Significa això que aquest cop s’aconseguirà l’ascens, que es va escapar encara no fa ni tres mesos? El temps ho anirà desevtllant.. De moment, s’ha de reconèixer que el Sant Andreu es va plantar bé en els primers minuts, però va acabar el primer temps amb un desconcert de passades errades o sense destí. Gairebé sempre va jugar amb tres al fons (Jordi Méndez -capità-, Pelegrin i Lucas Vigna), amb Gorriti i Juanan pels costats, pressionant amb 4 jugadors que feien un quadrat curt i deixant les bandes despoblades, principalment perquè l’Espanyol jugava gairebé tot pel centre. D’aquesta manera, l’Espanyol B va connectar una bona passada filtrada, anul·lada per fora de joc, i poc després, el gol local gràcies a un centre plogut a esquena dels centrals. La pilota li va rebotar a Víctor Mingo i Carvalho, des del darrere, sense que Pelegrin ni Vigna el seguissin, va rematar al primer pal per marcar l’1 a 0.. El primerenc gol de Miguel Carvalho va ser l’evidència més clara del domini del local fins a arribar la mitja part, que no va decaure ni després de la pausa d’hidratació. L’Espanyol B seguia jugant amb parets curtes pel centre de la defensa visitant alternant amb passades llargues al veloç Víctor Mingo. Així va poder augmentar en més d’una oportunitat el resultat al seu favor: gol anul·lat per fora de joc, gran intervenció de Mourin (que va reemplaçar Nil, suspès) i un cap de Momoh que va marxar fora per poc. Mentrestant, poca cosa del Sant Andreu, excepte esperar que Ángel Gómez, que incomprensiblement va acabar l’encontre, deixés de cometre faltes sobre Toni Paredes al mig del camp, o que el golejador pugués treure-se’l de sobre o que Gorriti tinguués pulmons per seguir corrent els 70 metres que havia de recórrer per arribar a porteria contrària. Totes elles coses que no van arribar a complir-se.. La tàctica no es va canviar en iniciar-se el segon temps. Només es va intentar pressionar més amunt, cosa que va provocar que l’hàbil número 10 tingués més llibertat amb espais al mig. L’Espanyol va gaudir d’una bona oportunitat mitjançant Almansa però, estant sol, va rematar enfora. Va ser aleshores quan el Sant Andreu va reaccionar esperonat per l’animació quadribarrada a les grades, que no parava de cridar consignes de recolzament, i l’ingrés de Jurado i Serrano, qui gambetejava cap endavant canviant el ritme de l’enfrontament. A la segona jugada de tocs curts entre Marcet, Paredes i Serrano, va arribar la rematada baixa, salvada en primera instància per Llorenc, seguit del gol de Max Marcet, autèntic maldecap del defensa local Català. Max va celebrar el gol fent un cor als aficionats mentre Jurado anava a buscar la pilota a la porteria rival. La consigna de Molist va ser clara: xuclar l’energia de l’afició per aconseguir més gols.. Aleshores va créixer la figura de Lucas Vigna, empenyent i mostrant personalitat, ja posicionat com a central. A més, al davant, l’equip rival va començar a sentir el desgast fet al primer temps i les cames feien figa; per contra, el Sant Andreu es veia més segur amb la possessió de la pilota. Un altre factor positiu va ser l’entrada d’Albertito, que va encomanar energia als seus companys. A l’ambient es percebia que era possible donar la volta al marcador, sobretot quan la sort va donar un cop de mà al Sant Andreu i el travesser li va dir que no a Carvalho. L’ensurt no va afectar els andreuencs, sinó que van seguir avançant posicions en camp contrari empesos per l’afició fins que va arribar la recompensa, el gol de Serrano, justament el jugador qui li havia canviat la cara al joc de l’equip amb el seu ingrés. Gol amb olor a centre, però a qui li importa si suposava la victòria sense temps per res més.. En definitiva, tres punts immerescuts però necessaris en un camp difícil, lluitant amb el recolzament d’una afició que esperona els jugadors fins aconseguir esborrar un molt dolent primer temps. Com la temporada passada, es comença amb una victòria jugant de manera irregular. Els últims trenta minuts són el camí a seguir.. Fitxa tècnica. RCD Espanyol ‘B’ (1): Llorenç, Català, Ángel Gómez (Jan Moreno, 90′), Justin, Marc Jurado (José Ángel López. 72′), Bauza (Londoño, 66′), Carvalho, Víctor Mingo, Almansa, Hinojo i Momoh (Rivarés, 66′).. UE Sant Andreu (2): Mourin, Méndez, Pelegrín, Lucas Viña, Torices (Albertito, 70′), Darbra, Adri Garcia (Serrano, 59′), Gorriti (Jurado, 59′), Juanan, Marcet (Josu, 87′) i Paredes (Oliva, 87′).. Resultats de la jornada primera. Classificació. Pròxima jornada. Text: Leandro Valdés.. Fotografia de portada: Serrano va revolucionar el partit | maCrous /UESA. Imatges: infografies de la Federació Catalana de Futbol.. Compartir: .   Correu electrònic.   Twitter.   Facebook.   WhatsApp.   Telegram. Etiquetes: RCD Espanyol BSegona RFEFUE Sant Andreu
Esport – Andreuenc