La setmana passada es va fer públic que l’Europa retirava de la consulta als seus socis l’opció de renunciar a continuar a Primera RFEF, i l’elecció es redueix a en quin camp jugar mentre no puguin tornar al Nou Sardenya. L’anunci va arribar després que l’Ajuntament de Barcelona es comprometés a garantir la viabilitat econòmica del club gracienc durant el seu exili temporal a Can Dragó. Lluny de ser un cas excepcional, aquest tipus de suport institucional és la norma a Primera RFEF. La majoria de clubs de la categoria de bronze del futbol reben ajudes directes dels seus ajuntaments, diputacions o governs autonòmics. Les administracions públiques són conscients que es tracta d’una competició molt deficitària però que, al mateix temps, genera un important retorn econòmic, social i de projecció per als respectius municipis. Per això hi aposten fortament. Alguns exemples són especialment significatius per la magnitud de les xifres. El Cartagena rep aproximadament 500.000 euros anuals del seu ajuntament; l’Antequera, uns 280.000 euros; el Teruel, 309.144 euros; l’Algeciras, al voltant de 120.000 euros; i recentment el Govern d’Aragó ha anunciat que treballa en un pla de suport milionari perquè el Zaragoza i el Huesca continuïn sent competitius. En aquest context, el Sant Andreu és, actualment, una excepció a la norma general. El conjunt quadribarrat és l’únic de Primera RFEF que la propera temporada competirà sense aquest tipus de suport municipal, amb l’excepció dels filials d’equips de Primera Divisió, que es nodreixen dels pressupostos milionaris dels seus clubs. Un hàndicap econòmic que es trasllada al terreny esportiu i fa que els andreuencs no puguin competir en igualtat de condicions. El PSC subvenciona clubs a Catalunya… excepte a Barcelona La paradoxa és encara més evident si s’analitza Catalunya. En municipis governats pel PSC, els principals clubs de futbol reben un important suport institucional. El Sabadell disposa d’un patrocini municipal de 235.950 euros per temporada, mentre que el Nàstic de Tarragona rep uns 150.000 euros anuals. A més, aquests ajuntaments treballen activament perquè empreses públiques o vinculades al territori, com el Port de Tarragona, col·laborin també en el finançament dels seus equips. L’Ajuntament de Barcelona, en canvi, manté una política oposada que posa en risc la supervivència de clubs com el Sant Andreu o l’Europa. L’argument habitual del govern municipal és que la ciutat compta amb moltes entitats esportives, i que no és possible ajudar-les a totes. Tanmateix, aquesta justificació genera dubtes si es compara amb altres municipis més petits, amb pressupostos i recursos més modestos que el consistori barceloní, que sí que consideren estratègic donar suport als seus equips de referència. La gestió dels estadis, una altra diferència Les diferències no es limiten a les aportacions econòmiques. L’explotació de les ins
La setmana passada es va fer públic que l’Europa retirava de la consulta als seus socis l’opció de renunciar a continuar a Primera RFEF, i l’elecció es redueix a en quin camp jugar mentre no puguin tornar al Nou Sardenya. L’anunci va arribar després que l’Ajuntament de Barcelona es comprometés a garantir la viabilitat econòmica L’entrada El Sant Andreu és l’únic club de Primera RFEF que competirà sense ajudes municipals ha aparegut primer a Andreuenc.
La setmana passada es va fer públic que l’Europa retirava de la consulta als seus socis l’opció de renunciar a continuar a Primera RFEF, i l’elecció es redueix a en quin camp jugar mentre no puguin tornar al Nou Sardenya. L’anunci va arribar després que l’Ajuntament de Barcelona es comprometés a garantir la viabilitat econòmica del club gracienc durant el seu exili temporal a Can Dragó. Lluny de ser un cas excepcional, aquest tipus de suport institucional és la norma a Primera RFEF. La majoria de clubs de la categoria de bronze del futbol reben ajudes directes dels seus ajuntaments, diputacions o governs autonòmics. Les administracions públiques són conscients que es tracta d’una competició molt deficitària però que, al mateix temps, genera un important retorn econòmic, social i de projecció per als respectius municipis. Per això hi aposten fortament. Alguns exemples són especialment significatius per la magnitud de les xifres. El Cartagena rep aproximadament 500.000 euros anuals del seu ajuntament; l’Antequera, uns 280.000 euros; el Teruel, 309.144 euros; l’Algeciras, al voltant de 120.000 euros; i recentment el Govern d’Aragó ha anunciat que treballa en un pla de suport milionari perquè el Zaragoza i el Huesca continuïn sent competitius. En aquest context, el Sant Andreu és, actualment, una excepció a la norma general. El conjunt quadribarrat és l’únic de Primera RFEF que la propera temporada competirà sense aquest tipus de suport municipal, amb l’excepció dels filials d’equips de Primera Divisió, que es nodreixen dels pressupostos milionaris dels seus clubs. Un hàndicap econòmic que es trasllada al terreny esportiu i fa que els andreuencs no puguin competir en igualtat de condicions. El PSC subvenciona clubs a Catalunya… excepte a Barcelona La paradoxa és encara més evident si s’analitza Catalunya. En municipis governats pel PSC, els principals clubs de futbol reben un important suport institucional. El Sabadell disposa d’un patrocini municipal de 235.950 euros per temporada, mentre que el Nàstic de Tarragona rep uns 150.000 euros anuals. A més, aquests ajuntaments treballen activament perquè empreses públiques o vinculades al territori, com el Port de Tarragona, col·laborin també en el finançament dels seus equips. L’Ajuntament de Barcelona, en canvi, manté una política oposada que posa en risc la supervivència de clubs com el Sant Andreu o l’Europa. L’argument habitual del govern municipal és que la ciutat compta amb moltes entitats esportives, i que no és possible ajudar-les a totes. Tanmateix, aquesta justificació genera dubtes si es compara amb altres municipis més petits, amb pressupostos i recursos més modestos que el consistori barceloní, que sí que consideren estratègic donar suport als seus equips de referència. La gestió dels estadis, una altra diferència Les diferències no es limiten a les aportacions econòmiques. L’explotació de les ins
Esport | Andreuenc
