A l’últim tram de la seva vida, entre els anys 1966 i 1968, el poeta Carles Fages de Climent (1902-1968) va entomar un repte majúscul: intentar concloure el Somni de Cap de Creus, un extens poema de quatre mil versos que ell considerava la seva obra magna. En aquest procés va aparèixer en escena la futura pintora Olga Torras (1952), que aleshores tenia uns quinze anys, i que va començar a il·lustrar l’obra sota l’atenta mirada de Fages. «El poeta veu que li arriba el final i, fins i tot, intenta editar-lo amb Domènec Moli a Olot. Imprimeixen un parell o tres de cants amb les il·lustracions de l’Olga, però Fages mor», rememora l’editor Jenar Fèlix, de Brau qui ara, cinquanta-set anys després del decés del poeta, ha retrobat i il·lusionat a Torres per recuperar aquells dibuixos i publicar l’obra, per primera vegada tal com Fages la va imaginar.
A l’últim tram de la seva vida, entre els anys 1966 i 1968, el poeta Carles Fages de Climent (1902-1968) va entomar un repte majúscul: intentar concloure el Somni de Cap de Creus, un extens poema de quatre mil versos que ell considerava la seva obra magna. En aquest procés va aparèixer en escena la futura pintora Olga Torras (1952), que aleshores tenia uns quinze anys, i que va començar a il·lustrar l’obra sota l’atenta mirada de Fages. «El poeta veu que li arriba el final i, fins i tot, intenta editar-lo amb Domènec Moli a Olot. Imprimeixen un parell o tres de cants amb les il·lustracions de l’Olga, però Fages mor», rememora l’editor Jenar Fèlix, de Brau qui ara, cinquanta-set anys després del decés del poeta, ha retrobat i il·lusionat a Torres per recuperar aquells dibuixos i publicar l’obra, per primera vegada tal com Fages la va imaginar.
A l’últim tram de la seva vida, entre els anys 1966 i 1968, el poeta Carles Fages de Climent (1902-1968) va entomar un repte majúscul: intentar concloure el Somni de Cap de Creus, un extens poema de quatre mil versos que ell considerava la seva obra magna. En aquest procés va aparèixer en escena la futura pintora Olga Torras (1952), que aleshores tenia uns quinze anys, i que va començar a il·lustrar l’obra sota l’atenta mirada de Fages. «El poeta veu que li arriba el final i, fins i tot, intenta editar-lo amb Domènec Moli a Olot. Imprimeixen un parell o tres de cants amb les il·lustracions de l’Olga, però Fages mor», rememora l’editor Jenar Fèlix, de Brau qui ara, cinquanta-set anys després del decés del poeta, ha retrobat i il·lusionat a Torres per recuperar aquells dibuixos i publicar l’obra, per primera vegada tal com Fages la va imaginar.. Una de les il·lustracions d’Olga Torras pel ‘Somni de Cap de Creus’ de Fages. / Olga Torras. Somni de Cap de Creus només s’havia publicat en una ocasió, ja al segle XXI, coincidint amb el centenari de Fages, el 2003, quan Quaderns Crema en va fer una edició canònica, sota la supervisió inicial de Jordi Pla i, més tard, de Pere Ignasi Fages, Joan Ferrerós i Rafael Pascuet, però sense les il·lustracions d’Olga Torras. Es va esgotar. L’edició que ara presenta Brau, coincidint amb Sant Jordi, té el valor afegit de l’obra completa, la d’unir la vintena d’il·lustracions originals, dibuixos i tintes, presentades a pàgina sencera, que acompanyen els cants. Algunes d’aquestes les custodiava Torras, altres, aquelles proves d’impremta del 1968, estaven dipositades a la biblioteca de Figueres. «Són obres amb molta personalitat, naturalistes, però en les que van apareixent formes», descriu Jenar Fèlix. La nova edició, a més, inclou un epíleg amb un text breu de Torres qui recorda que, quan Fages va traspassar, ella era allà, amb ell, i abans de l’últim sospir va ser capaç de pronunciar dos mots, «el somni», potser, sabent que el deixava incomplet.. Per a Jenar Fèlix, fagià confés, tirar endavant aquest llibre, dins la col·lecció Les Closes, és absolutament emocionant: «És com tancar el cercle». Cal dir que Fèlix era coneixedor de tot aquest material des del centenari. Des d’aleshores, Brau ha anat publicant molta obra de Fages, també la inèdita, conscient que «teníem un deute amb un dels poetes més importants de l’Empordà». «Per Fages, el Somni era una quimera que de tan gran com l’havia fet no va poder concloure-la mai». Fins avui.
