A Els Amics de les Arts ja els venen jovenets a dir-los que les seves cançons les escoltaven a casa quan eren petits. «Ens han dit alguna vegada que som l’únic grup de consens per posar al cotxe familiar. Sí, les nostres cançons ja signifiquen alguna cosa per a dues generacions», observa Joan Enric Barceló, que veu prodigiós que el grup segueixi en primera línia de l’escena després de vint anys de singladura. «En un lloc petit com Catalunya, amb un mercat fràgil com és el de la llengua catalana… Som un miracle».
A Els Amics de les Arts ja els venen jovenets a dir-los que les seves cançons les escoltaven a casa quan eren petits. «Ens han dit alguna vegada que som l’únic grup de consens per posar al cotxe familiar. Sí, les nostres cançons ja signifiquen alguna cosa per a dues generacions», observa Joan Enric Barceló, que veu prodigiós que el grup segueixi en primera línia de l’escena després de vint anys de singladura. «En un lloc petit com Catalunya, amb un mercat fràgil com és el de la llengua catalana… Som un miracle».
A Els Amics de les Arts ja els venen jovenets a dir-los que les seves cançons les escoltaven a casa quan eren petits. «Ens han dit alguna vegada que som l’únic grup de consens per posar al cotxe familiar. Sí, les nostres cançons ja signifiquen alguna cosa per a dues generacions», observa Joan Enric Barceló, que veu prodigiós que el grup segueixi en primera línia de l’escena després de vint anys de singladura. «En un lloc petit com Catalunya, amb un mercat fràgil com és el de la llengua catalana… Som un miracle».. Per celebrar-ho està aquest doble àlbum d’aniversari, ’20 Anys d’Amics’, relleu de sengles discos amb material nou que van llançar seguits (el 2023 i 2024), i en el qual comparteixen vint de les seves cançons amb altres tants col·legues de l’ofici, la majoria de l’escena catalano-cantant. «Artistes amb els quals hem compartit vivències, i altres amb els quals buscàvem una excusa per conèixer-nos», explica Barceló. Han deixat que cada còmplice decidís què fer amb la cançó. «Sidonie ens va proposar un arranjament propi per a ‘Jean-Luc’, mentre que, a Lluís Gavaldà, ‘No ho entens’ li agradava com estava i només va posar la seva veu a sobre».. Entre els sacsejaments més vistosos, el que Figa Flawas imposen a ‘Carnaval’, amb aires d’extravertit corrido, o el corrent electrònic aportat per The Tyets a ‘4-3-3’, o la deconstrucció jazzera de ‘Déjà vu’ a càrrec d’Alba Careta. I què dir d’aquesta transformació de ‘Louisiana o els camps de cotó’ en balada de piano torrencial (el de Marco Mezquida) amb la veu de Sergio Dalma. «Al disc ha quedat la primera presa que van gravar, sense edició, reflex de la química que es va crear entre tots dos», apunta Ferran Piqué. «Volíem donar al tema aquest component de balada, i Sergio era perfecte. És un dels millors intèrprets que tenim».. I allà estan aquestes cites variades, amb La Pegatina, Tomeu Penya, Judit Neddermann, Santi Balmes, Andrea Motis, Roger Mas, Joan Dausà… Es tractava de «jugar i passar-ho bé», i d’estirar del fil de complicitats insinuades amb els anys: el cas de l’argentí Kevin Johansen. «El seu tema ‘Susan surrender’, que parla de com una parella es reparteix les coses, va ser el punt de partida de la nostra cançó ‘Reykjavik’. Li vam robar la idea», confessa Joan Enric Barceló. Anys més tard, Johansen va actuar a l’Apolo i ells es van colar al seu camerino. «Li vam explicar la història i li vam proposar que cantés ‘Reykjavik’ per a aquest disc. Es van alinear els astres». Amb la perspectiva que donen aquests 20 anys, ells es veuen incapaços de precisar quina ha estat la seva aportació a la música del país («uf, que difícil respondre a això», esbufeguen), però sí situen el seu centre de gravetat en «l’emoció que transmet una cançó», llisca Dani Alegret. «No hi ha més pretensió que aquesta», afegeix Ferran Piqué. «No ens preocupa deixar un llegat per al dia en què ja no siguem aquí». El major assoliment, apunta Barceló, seria arribar a convertir les seves cançons en estàndards. «Que dintre de 30 anys algú cantés una cançó nostra sense saber de qui és».. L’escena catalana viu un temps de sacsejades, amb nous i rampants ídols, i regles canviants en la construcció dels èxits. «I cada vegada canvien més ràpid. Però és divertit, perquè ara hi ha més opcions. Fa 20 anys, si algú hagués fet una bachata en català ens hauríem tirat dels cabells. Ara pots fer el que vulguis en català», cavil·la Ferran Piqué. El «gran triomf del grup pop», estima Barceló, és que una cançó «sembli fàcil, inevitable, i que la gent pensi ‘la podria haver fet jo'».. Els Amics només oferiran quatre concerts aquest any: a Sueca, Palma, Andorra i, el primer d’ells, a Barcelona, Poble Espanyol (25 de juliol, entrades esgotades). En contrast amb l’àlbum, serà un bolo sense duets. «En un lloc que és com la plaça d’un poble». Però s’estan pensant si porten aquest 20è aniversari més enllà. «No hi ha dia que no rebem quatre o cinc ‘mails’ demanant-nos que fem més concerts», assegura Barceló. «Potser caldrà pensar alguna cosa grossa per a 2026».
