El complex relleu generacional o les estratègies de millora de la comercialització de la pesca són els principals reptes que els Grups d’Acció Local Pesquer (GALP) catalans tenen sobre la taula per als pròxims anys. Els cinc grups que actualment treballen al litoral català que en el període entre 2024 i 2028 gestionaran ajuts europeus […] Els GALP catalans aborden a la Ràpita el relleu generacional i com millorar la comercialització de la pesca és un article de EbreDigital.cat.
Els GALP catalans aborden a la Ràpita el relleu generacional i com millorar la comercialització de la pesca – EbreDigital.cat. . ;. . . Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube
El complex relleu generacional o les estratègies de millora de la comercialització de la pesca són els principals reptes que els Grups d’Acció Local Pesquer (GALP) catalans tenen sobre la taula per als pròxims anys. Els cinc grups que actualment treballen al litoral català que en el període entre 2024 i 2028 gestionaran ajuts europeus per valor de 12,5 milions d’euros, es reuneixen per primer cop aquest dilluns a la Ràpita per coordinar les estratègies conjuntes de treball per fer-hi front. Als grups que ja actuaven anteriorment, el de la Costa Brava i de la mar de l’Ebre, s’han afegit en aquest nou cicle els de la Costa Brava Sud i Maresme, Costa Central i Costa Daurada.. El debat de la jornada d’aquest dilluns a la Confraria de Pescadors de la Ràpita ha de servir, segons el gerent del GALP de la Mar de l’Ebre, Joan Alginet, per bastir projectes propis conjunts de cooperació que permetin treballar en la línia de garantir el relleu generacional del sector. “És un repte que volem analitzar de quina forma podem fer un projecte de país per ajudar i complementar les accions del Govern”, apunta.. També aspectes com la comercialització de la tonyina per part dels pescadors artesanals o la promoció dels productes pesquers. “Fem un balanç dels projectes que ja estem fent i dels que haurem de fer el nou període. Ho fem amb tres potes: grups d’acció local, administració i el sector pesquer a través de la Federació Catalana de Confraries”, ha detallat.. Durant el període anterior, els grups de la Costa Brava i la Mar de l’Ebre van impulsar unes 300 actuacions i van gestionar 6,1 milions d’euros de subvencions dels Fons Europeu de Pesca, generant inversions per valor de 9,1 milions. Ara, amb la incorporació dels tres nous grups que abasten tot el litoral català, el Govern preveu destinar 12,5 milions d’euros en total al llarg dels pròxims quatre anys: 2,9 a la Costa Brava, 3,27 a la mar de l’Ebre, 2,2 a la Costa Brava Sud i Maresme, 2,18 a la Costa Central i 1,96 a la Costa Daurada.. El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, ha remarcat que la importància del treball d’aquests grups i el fet que la d’aquest dilluns és la primera reunió conjunta de les que, a partir d’ara, es programaran. “És una eina que ens posa la Unió Europea a l’abast per dinamitzar el territori. És molt important”, ha apuntat.. Abat també ha recordat que el GALP de la Mar de l’Ebre va ser el primer de Catalunya. “Ha estat l’exemple a seguir per tots. Quan el vaig veure vaig veure una oportunitat per a la resta de territori català”, ha reblat.. En la mateixa línia, el nou director general de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d’Agricultura, l’ampostí Antoni Espanya, ha subratllat la tasca de “suport indirecte al sector” per part d’aquests grups, especialment, a l’hora d’apropar-se a les empreses vinculades al sector pesquer. Confia que els 12,5 milions d’euros de subvenció que gestionen puguin acabar duplicant-se quan es traslladin a inversions. “És una línia que s’ha de mantenir i potenciar de cara el futur”, ha resumit.. La distribució dels ajuts entre els cinc grups d’acció local pesquers existents a Catalunya és la següent:. Esforç de l’arrossegament. Paral·lelament, Espanya, que aquest dilluns ha participat en el seu primer acte públic des que va prendre possessió del càrrec, ha anunciat la seva voluntat de defensar el sector pesquer, i en particular l’arrossegament, davant les demandes de reducció de l’esforç de pesca que arriben des de Brussel·les. “En els últims 20 o 25 anys el sector ha fet un esforç molt important i ja no pot minvar més pel que fa a efectius i embarcacions”, ha refermat.. També s’ha proposat aconseguir l’adaptació de les motoritzacions de les embarcacions de pesca davant les reclamacions comunitàries que “topen amb la realitat del sector” així com la necessitat de seguir avançant en l’eliminació de plàstics dins del sector extractiu i de comercialització, els ajuts a la marineria o les captures accidentals de tonyina.. “Tinc una sèrie de reptes que m’ha encarregat el conseller amb diàleg amb el sector, amb proximitat i amb interlocució amb Madrid, on ara tenim sintonia política evident i intentarem aprofitar”, ha indicat. Espanya ha anunciat que viatjarà a Brussel·les divendres vinent per començar a abordar aquests assumptes.. Visita a les Cases d’Alcanar i la Ràpita. Participants de la trobada dels Grups d’Acció Local Pesquer vistiant un dels projectes promoguts a les Terres de l’Ebre per promoure l’Economia Blava. Foto: Govern. En el decurs de la jornada, el participants han pogut conèixer en primera persona els projectes més destacats duts a terme als municipis del grup d’acció local pesquer amfitrió, el de la Mar de l’Ebre, executats amb l’ajut dels fons europeus FEMP d’anys anteriors.. La primera visita ha estat al municipi de les Cases d’Alcanar, concretament a l’obrador que va dur a terme Magdalena Nos mitjançant una subvenció d’un 49% del seu cost. Aquest ajut va permetre tirar endavant l’habilitació de la peixateria on es troba l’obrador en un espai per a la transformació, elaboració i degustació dels seus productes procedents de la llotja del municipi. La inversió va ser de 51.808 € executada en l’anualitat 2019 (import de la subvenció: 25.386 €).. La iniciativa visitada següent ha estat la de l’empresa Embarcacions Badia Alfacs, SL, de la Ràpita, que gràcies als ajuts promoguts pel GALP Mar de l’Ebre (anualitat 2020) va poder ampliar la seva flota recreativa per impulsar noves ofertes turístiques dins del delta de l’Ebre. La inversió va ser de 36.811 €, amb una subvenció del 48% de 17.669 €.. També a la Ràpita s’han visitat dues empreses dedicades al món de la comercialització: Peixos Claudio, dedicada al món del peix des de fa més de 107 anys, i Marisc Romeu, majorista de peix del territori. Ambdues empreses van poder tirar endavant les seves iniciatives gràcies als ajuts GALP. D’una banda, Peixos Claudio va instal·lar plaques solars per reduir costos, ser més eficient energèticament i així millorar indirectament la comercialització del producte amb què treballen. Va invertir-hi 11.838,75 € en l’anualitat 2021, amb una subvenció del 49% de 5.800 €.. Marisc Romeu, d’altra banda, en l’anualitat 2020, va poder condicionar les seves instal·lacions d’emmagatzematge i distribució de peix i marisc millorant les condicions de treball, la higiene i la sostenibilitat de l’empresa. Va invertir-hi 273.662,52 € i va rebre un ajut de 136.831,26 € (50% de la inversió).. L’abast territorial dels grups d’acció local pesquers. Membres dels cinc Grups d’Acció Local Pesquers de Catalunya durant la jornada. Foto: Govern. Els grups d’acció local pesquers donen cobertura a tot ellitoral català. Així, trobem que l’àmbit territorial del Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Brava abasta els municipis pesquers de Cadaqués, l’Escala, Llançà, el Port de la Selva, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i l’Estartit, amb una superfície de 254 km2. Les comarques del Baix Empordà i l’Alt Empordà que integren el GALP tenen una densitat de 136 habitants per km2.. Pel que fa al Grup d’Acció Local Pesquer del Mar de l’Ebre, abasta els municipis pesquers de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, les Cases d’Alcanar, Amposta, la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja, amb una superfície de 510 km2. Les comarques del Baix Ebre i el Montsià que integren el GALP són poc poblades, amb una densitat de 85 habitants per km2.. El Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Brava Sud-Maresme abasta els municipis pesquers d’Arenys de Mar, Calella, Malgrat de Mar, el Masnou, Mataró, Montgat, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar, Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, amb una superfície de 176 km2. Les comarques del Maresme i la Selva que integren el GALP tenen una densitat de 456 habitants per km2.. El Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Central abasta els municipis pesquers de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Badalona i Barcelona, amb una superfície de 200 km2. Les comarques del Garraf i el Barcelonès que integren aquest grup són altament poblades, amb una densitat de 7.357 habitants per km2.. Finalment, l’àmbit territorial del Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Daurada abasta els municipis pesquers de Cambrils, Tarragona, Torredembarra i Calafell, amb una superfície de 122 km2. Les comarques del Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès que integren el GALP tenen una densitat de 433 habitants per km2.. Els GALP catalans aborden a la Ràpita el relleu generacional i com millorar la comercialització de la pesca és un article de EbreDigital.cat.