Un gran incendi per la banda del mas La Trilla, a Albanyà, va obligar als folkloristes Joan Amades (1890-1959) i Joan Tomàs (1896-1967) a agafar un autobús -temps enrere eren tartanes- per fer el trajecte de Figueres a Maçanet de Cabrenys. Més tard, no van dubtar a pujar sobre un matxo per arribar a Tapis i Costoja «per un camí molt abrupte i pedregós». Amades i Tomàs formaven part de les missions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb la qual recollien les cançons que la gent dels pobles cantaven cada dia. Així, del 26 al 31 de juliol de l’any 1928, van entrevistar a una vintena de cantaires d’aquells tres pobles documentant aquest ric patrimoni oral, en total cent quaranta-dues cançons, la majoria de les quals s’han mantingut inèdites i que ara l’associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional ha transcrit i reunit, per primer cop, amb partitura i lletra, a El Cançoner de Maçanet, Tapis i Costoja (Norfeu) amb la voluntat «de difondre-les i posar-les a l’abast de tothom». Aquest és el tercer volum de la col·lecció Recull iniciada el 2024. Els dos anteriors es van dedicar a Figueres, Lladó i Navata.
Un gran incendi per la banda del mas La Trilla, a Albanyà, va obligar als folkloristes Joan Amades (1890-1959) i Joan Tomàs (1896-1967) a agafar un autobús -temps enrere eren tartanes- per fer el trajecte de Figueres a Maçanet de Cabrenys. Més tard, no van dubtar a pujar sobre un matxo per arribar a Tapis i Costoja «per un camí molt abrupte i pedregós». Amades i Tomàs formaven part de les missions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb la qual recollien les cançons que la gent dels pobles cantaven cada dia. Així, del 26 al 31 de juliol de l’any 1928, van entrevistar a una vintena de cantaires d’aquells tres pobles documentant aquest ric patrimoni oral, en total cent quaranta-dues cançons, la majoria de les quals s’han mantingut inèdites i que ara l’associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional ha transcrit i reunit, per primer cop, amb partitura i lletra, a El Cançoner de Maçanet, Tapis i Costoja (Norfeu) amb la voluntat «de difondre-les i posar-les a l’abast de tothom». Aquest és el tercer volum de la col·lecció Recull iniciada el 2024. Els dos anteriors es van dedicar a Figueres, Lladó i Navata.
Un gran incendi per la banda del mas La Trilla, a Albanyà, va obligar als folkloristes Joan Amades (1890-1959) i Joan Tomàs (1896-1967) a agafar un autobús -temps enrere eren tartanes- per fer el trajecte de Figueres a Maçanet de Cabrenys. Més tard, no van dubtar a pujar sobre un matxo per arribar a Tapis i Costoja «per un camí molt abrupte i pedregós». Amades i Tomàs formaven part de les missions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb la qual recollien les cançons que la gent dels pobles cantaven cada dia. Així, del 26 al 31 de juliol de l’any 1928, van entrevistar a una vintena de cantaires d’aquells tres pobles documentant aquest ric patrimoni oral, en total cent quaranta-dues cançons, la majoria de les quals s’han mantingut inèdites i que ara l’associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional ha transcrit i reunit, per primer cop, amb partitura i lletra, a El Cançoner de Maçanet, Tapis i Costoja (Norfeu) amb la voluntat «de difondre-les i posar-les a l’abast de tothom». Aquest és el tercer volum de la col·lecció Recull iniciada el 2024. Els dos anteriors es van dedicar a Figueres, Lladó i Navata.Jordi Jordà, president de l’associació i artífex d’aquest projecte de recuperació, no dubta a qualificar el resultat d’aquells treballs de camp «de feina genial, una obra magna brutal mai feta enlloc amb aquest nivell d’intensitat». Sense ella està convençut que bona part d’aquest patrimoni s’hauria perdut. Amb el llibre que ara es publica, i com ja es va fer amb els anteriors, també es reprodueix íntegre, i tal qual la van escriure en el català de l’època, la crònica d’aquella missió, així com les cartes que enviaven al mestre Millet, fundador de l’Orfeó Català, textos farcits de detalls, de noms, de moments, d’experiències que acaben esdevenint «un retrat viu i directe de la societat d’aquell temps».El que es desprèn de la crònica és la gran expectació que va generar la visita dels folkloristes. A Maçanet van conèixer «un bosquerol dit ‘el Gegant’. Era Isidre Tobert i Justafrà, de 40 anys, el qual «ens canta dues interessants cançons, una de contrabandistes i l’altre del traginer Ramonet». Seran les úniques peces que recollirien aquell primer dia. L’endemà Joan Tomàs i Joan Amades ja enfilen sobre matxos el difícil camí cap a Tapis carregant la màquina d’escriure i altres estris i acompanyats pel traginer Enric. Allà, expliquen, «ens acullen amb gran simpatia i es posen seguidament a la nostra disposició». Tot i que en aquell «llogaret» només hi vivien cinquanta persones, entre ells onze carabiners i cinc guàrdies civils que els van rebre molt bé, va ser on van aplegar més cançons. Hi coneixerien el Rostollet, malnom de Pere Soler i Aiats, estanquer, espardenyer i taverner, però també a Joan Pineda, el vell de cal Senyor, natural de Bassegoda que aleshores tenia 82 anys i era considerat «un dels grans cantaires de Tapis». Malgrat l?
