Catalunya és una terra plena d’història, de tradicions… i també de pobles amb noms ben curiosos. Molts topònims tenen orígens històrics. Altres tenen una procedència incerta. En aquest article repassem alguns dels noms de pobles catalans que més criden l’atenció i d’on provenen.
Catalunya és una terra plena d’història, de tradicions… i també de pobles amb noms ben curiosos. Molts topònims tenen orígens històrics. Altres tenen una procedència incerta. En aquest article repassem alguns dels noms de pobles catalans que més criden l’atenció i d’on provenen.
Catalunya és una terra plena d’història, tradicions i també de noms de pobles que poden despertar més d’un somriure. Molts topònims tenen orígens medievals, mentre que d’altres són fruit de llegendes o de la imaginació popular. A continuació, repassem alguns dels noms de pobles més estranys i curiosos del territori català.. El nom d’Espolla sembla que deriva «d’un antropònim llatí: Podolia (pujol, turó), junt amb l’article del parlar salat ‘es'», segons explica a la seva web l’Ajuntament del municipi.. L’etimologia del topònim és controvertida. «Alguns autors consideren que el nom del poble és d’arrel llatina i que significa ‘voltor mort’ tal com es desprèn d’algunes mencions antigues. D’altres, tanmateix, creuen que es tracta d’una falsa llatinització medieval i que, ara com ara, l’etimologia és incerta o no aclarida», figura a Enciclopèdia.cat.. Tot i que pot sonar a un indret celestial, aquest poble proper a Girona té un nom que prové de l’arrel llatina celer, que fa referència a un nom propi. Al llarg de la història, trobem documentades les variantsCelerano, Celrano i Cilrano, tal com es detalla a Celrà.cat.. El nom d’aquest poble medieval pot fer pensar en el dramaturg Àngel Guimerà, però en realitat té orígens molt més antics, relacionats amb el topònim germànic Wigmar. «Es creu que prengué el nom d’un personatge anomenat Wigmar o Wimarus, potser el primer senyor del lloc; aquest antropònim, provinent d’un mot llatinitzat del final de l’època visigòtica, podria haver originat per transformació lingüística el nom de Guimerà», s’explica a Enciclopèdia.cat.. Aquest poble té un nom que sovint desperta somriures… Sobretot entre els més malpensats. Tot i això, segons el geògraf Pere Gil (segle XVII), «el nom del riu prové de les minúscules fulles d’or que portaven les seves arenes». Així, almenys, s’explica a Enciclopèdia.cat.. Perafita és un municipi de la comarca del Lluçanès. El seu nom «deriva evidentment d’algun antic menhir o pedra dreta», segons consta a Enciclopèdia.cat.. Carrer Major de Perafita. / CC0. Aquests pobles, malgrat tenir noms curiosos, tenen molt per oferir en termes de patrimoni, cultura i paisatges. Sovint, l’origen d’aquests noms ens connecta amb el passat i ens permet descobrir històries fascinants.