Els microplàstics són partícules de menys de 5 mil·límetres presents en moltes activitats quotidianes, i arriben al nostre organisme a través de la ingesta d’aliments (aigua, sal, marisc, mel, fruites i verdures) o pel contacte dèrmic amb cosmètics i productes de cura personal.
Els microplàstics són partícules de menys de 5 mil·límetres presents en moltes activitats quotidianes, i arriben al nostre organisme a través de la ingesta d’aliments (aigua, sal, marisc, mel, fruites i verdures) o pel contacte dèrmic amb cosmètics i productes de cura personal.
Els microplàstics són partícules de menys de 5 mil·límetres presents en moltes activitats quotidianes, i arriben al nostre organisme a través de la ingesta d’aliments (aigua, sal, marisc, mel, fruites i verdures) o pel contacte dèrmic amb cosmètics i productes de cura personal.. I per primera vegada, científics han trobat aquests microplàstics en el líquid fol·licular de l’ovari femení, segons es va publicar a la revista científica Ecotoxicology and Environmental Safety.. Es van analitzar mostres de 18 dones embarassades sotmeses a tractaments de reproducció assistida en una clínica de Salern (Itàlia). Segons la investigació, en 14 d’elles es van detectar partícules de plàstic, que podrien tenir conseqüències directes en la fertilitat.. Segons explica la doctora Mònica Aura Masip, directora mèdica de Ginefiv Barcelona, “això indica que els microplàstics poden arribar al líquid que envolta els fol·licles dins dels ovaris, l’entorn on maduren els òvuls”. La seva presència podria alterar la funció ovàrica, augmentar l’estrès oxidatiu i dificultar la correcta maduració de l’òvul, cosa que afectaria la fertilitat i dificultaria aconseguir l’embaràs.. Imatge del sistema de vitrificació d’òvuls / M. LORENZO. En les dones, els microplàstics poden tenir “efectes sobre la funció ovàrica i la qualitat dels òvuls”, assenyala la ginecòloga. A més, poden “augmentar l’estrès oxidatiu i actuar com a disruptors hormonals, dificultant l’ovulació i reduint les possibilitats d’embaràs. Tot i que calen més estudis, aquests efectes podrien comprometre la fertilitat femenina”.. L’exposició a aquestes partícules en homes pot provocar danys a l’ADN espermàtic durant la formació dels espermatozoides, comprometen-ne així la qualitat. “Estudis recents han detectat per primera vegada la presència de microplàstics en mostres de semen i testicles, la qual cosa ha generat preocupació pels seus possibles efectes sobre la salut reproductiva masculina”, destaca.. No obstant això, és una línia d’investigació encara en desenvolupament, i calen més estudis per comprendre’n plenament l’impacte.. Una millor qualitat del semen es relaciona amb una major longevitat masculina / EFE. Fins ara, no existeixen mètodes específics i eficaços per eliminar els microplàstics del cos humà. Tot i així, “reduir-ne l’impacte passa, en gran mesura, per disminuir-ne la presència a l’entorn”, indica la doctora Aura Masip.. Tota acció destinada a reduir la producció de plàstics i microplàstics, així com a millorar-ne el reciclatge i la gestió, contribuirà a disminuir la contaminació ambiental i, amb això, l’exposició del cos humà a aquestes partícules a través de l’aire, l’aigua i els aliments.. Consells per a qui vol ser pare o mare. La doctora fa “molta insistència” en el manteniment d’un estil de vida saludable, que inclogui una bona alimentació, la reducció de l’exposició a tòxics i la pràctica regular d’exercici físic.
