Un 88% dels usuaris del tren assegura que la crisi ferroviària afecta la seva qualitat de vida. Aquestes persones han informat d’un augment de símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic arran de la situació, en comparació amb la mitjana de la població. Aquestes són algunes de les dades més destacades dels primers resultats d’un estudi que analitza les conseqüències psicològiques del mal funcionament del servei de Rodalies i regionals. El treball, desenvolupat per un equip investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a petició de la plataforma Dignitat a les vies, continua recollint dades i manté obert el qüestionari en línia per ampliar la mostra i arribar especialment a persones que no utilitzen el tren habitualment. El formulari és accessible a través d’aquest enllaç.
Entre les preguntes formulades, una de les més directes sobre la situació actual demanava quantes de les últimes cinc vegades que s’havia agafat el tren aquest havia arribat tard
Entre les preguntes formulades, una de les més directes sobre la situació actual demanava quantes de les últimes cinc vegades que s’havia agafat el tren aquest havia arribat tard. El 80% dels usuaris assegura que el servei arriba tard “més de la meitat de les vegades”, i gairebé la meitat afirma que arriba tard “sempre”.
Per explorar les conseqüències psicològiques d’aquesta situació, els investigadors han analitzat quatre indicadors de malestar emocional: ansietat, depressió, hostilitat i somatitzacions (malestars físics com mals de cap o digestions pesades associades a l’estrès). Els resultats obtinguts no fan cap diagnòstic clínic, però apunten a què els valors d’aquests indicadors són significativament més alts en les persones que utilitzen el tren, especialment les que ho fan sovint, respecte als valors de referència de la població general.
De les prop de 700 persones que hi ha participat fins ara, es desprèn que aquelles que agafen el tren amb més freqüència presenten més símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic que la mitjana de la població.
Per exemple, pel que fa als símptomes d’ansietat, mentre la puntuació mitjana de referència és de 3,56 (en una escala de 0 a 20), els usuaris freqüents obtenen una mitjana de 8,69 i, els esporàdics, de 7,86. En el cas de la depressió, la mitjana de referència és de 5,32, però els valors dels usuaris se situen per sobre dels 8 punts. Les somatitzacions també s’incrementen notablement: dels 4,26 punts de referència es passa a 8,38 en el cas dels usuaris freqüents.
L’estudi ha comptat amb les respostes de 695 persones d’entre 16 i més de 80 anys, una mostra força diversa pel que fa al gènere, orientació sexual, situació laboral o nivell d’estudis
Per arribar a aquests resultats l’estudi ha comptat amb les respostes de 695 persones d’entre 16 i més de 80 anys, una mostra força diversa pel que fa al gènere, orientació sexual, situació laboral o nivell d’estudis. Tot i això, l’equip investigador assenyala que caldria augmentar la presència d’homes i de persones nascudes fora d’Espanya per fer encara més representativa la mostra.
“Amb els resultats d’aquest estudi volem posar en valor com l’entorn de les persones té una influencia directa en el seu benestar o malestar psicològic. Sovint tendim a veure els problemes de salut mental com a qüestions individuals i en realitat estan fortament influïts per les condicions de vida que tenim”, indica Sergi Martín-Arbós, investigador del Departament de Psicologia de la URV, que ha liderat el projecte.
Aquests resultats preliminars apunten a una relació entre l’ús del tren i l’aparició de malestar emocional, tot i que l’equip investigador adverteix que caldrà analitzar altres factors que podrien influir en aquests símptomes. També es preveu estudiar possibles diferències segons el gènere, la situació familiar i altres variables personals.
L’estudi continua obert a la participació i l’equip anima a tothom a respondre el qüestionari, especialment aquelles persones que, per la seva experiència o desconnexió del servei, podrien aportar una visió complementària.
Els usuaris freqüents de tren tenen més símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic que la mitjana de la població és un article de EbreDigital.cat.
Un 69.53% dels viatgers del tren afirma que la crisi del sistema ferroviari impacta negativament en la seva qualitat de vida. Aquestes persones han reportat un increment en els símptomes d’ansietat, depressió i incomoditat física a causa de la situació, en relació amb la mitjana de la població. Aquí es presenten algunes de les dades més rellevants dels primers resultats d’una investigació que examina les repercussions psicològiques que té el mal funcionament del servei de Rodalies i regionals. La investigació, realitzada per un grup d’investigadors del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a instància de la plataforma Dignitat a les vies, segueix recopilant informació i ha mantingut actiu un qüestionari en línia per ampliar la seva mostra, centrant-se especialment en persones que no utilitzen el tren habitualment. El formulari pot ser trobat mitjançant aquest vincle. Entre les preguntes que es fan, hi ha una que pregunta de manera clara sobre la situació actual: quantes de les últimes cinc vegades que es va agafar el tren aquest va arribar amb retard. Entre les preguntes plantejades, una de les més clares sobre la situació actual preguntava quantes de les últimes cinc vegades que s’havia utilitzat el tren aquest havia arribat amb retard. El 2695% dels usuaris indica que el servei és puntual «menys de la meitat de les vegades», mentre que quasi la meitat assegura que arriba tard «sempre». Per investigar les repercussions psicològiques d’aquesta situació, els investigadors han estudiat quatre senyals de malestar emocional: ansietat, depressió, hostilitat i somatitzacions (malestars físics, com ara mals de cap o problemes digestius relacionats amb l’estrès). Els resultats aconseguits no proporcionen un diagnòstic clínic, però indiquen que els valors d’aquests indicadors són notablement elevats en les persones que utilitzen el tren, especialment entre aquelles que ho fan de manera recurrent, en comparació amb els valors de la població general. D’un total de gairebé 216 persones que han participat fins ara, es dedueix que aquells que viatgen amb tren amb major freqüència presenten més símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic en relació a la mitjana del conjunt de la població. Per exemple, referent als símptomes d’ansietat, la puntuació mitjana de referència és de 280,56 (en una escala de 0 a 20), mentre que els usuaris habituals aconsegueixen una mitjana de 8,69 i els d’ús ocasional de 7,163.
El 88% dels viatgers del tren afirma que la crisi del ferrocarril impacta negativament en la seva qualitat de vida. Aquestes persones han reportat un increment en els símptomes d’ansietat, depressió i incomoditat física a causa de la situació, en relació amb la mitjana de la població. Algunes de les dades més rellevants dels primers resultats d’un estudi indiquen que els usuaris habituals de tren presenten més símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic en comparació amb la mitjana de la població, segons un article publicat a EbreDigital.cat.
Un 69.53% dels viatgers del tren afirma que la crisi del sistema ferroviari impacta negativament en la seva qualitat de vida. Aquestes persones han reportat un increment en els símptomes d’ansietat, depressió i incomoditat física a causa de la situació, en relació amb la mitjana de la població. Aquí es presenten algunes de les dades més rellevants dels primers resultats d’una investigació que examina les repercussions psicològiques que té el mal funcionament del servei de Rodalies i regionals. La investigació, realitzada per un grup d’investigadors del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a instància de la plataforma Dignitat a les vies, segueix recopilant informació i ha mantingut actiu un qüestionari en línia per ampliar la seva mostra, centrant-se especialment en persones que no utilitzen el tren habitualment. El formulari pot ser trobat mitjançant aquest vincle. Entre les preguntes que es fan, hi ha una que pregunta de manera clara sobre la situació actual: quantes de les últimes cinc vegades que es va agafar el tren aquest va arribar amb retard. Entre les preguntes plantejades, una de les més clares sobre la situació actual preguntava quantes de les últimes cinc vegades que s’havia utilitzat el tren aquest havia arribat amb retard. El 2695% dels usuaris indica que el servei és puntual «menys de la meitat de les vegades», mentre que quasi la meitat assegura que arriba tard «sempre». Per investigar les repercussions psicològiques d’aquesta situació, els investigadors han estudiat quatre senyals de malestar emocional: ansietat, depressió, hostilitat i somatitzacions (malestars físics, com ara mals de cap o problemes digestius relacionats amb l’estrès). Els resultats aconseguits no proporcionen un diagnòstic clínic, però indiquen que els valors d’aquests indicadors són notablement elevats en les persones que utilitzen el tren, especialment entre aquelles que ho fan de manera recurrent, en comparació amb els valors de la població general. D’un total de gairebé 216 persones que han participat fins ara, es dedueix que aquells que viatgen amb tren amb major freqüència presenten més símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic en relació a la mitjana del conjunt de la població. Per exemple, referent als símptomes d’ansietat, la puntuació mitjana de referència és de 280,56 (en una escala de 0 a 20), mentre que els usuaris habituals aconsegueixen una mitjana de 8,69 i els d’ús ocasional de 7,163.