Abandonar la pràctica d’un esport sol suposar un sotrac en l’àmbit personal. Més encara, si aquest esport ha servit, en algun moment, de via d’escapament per situacions complicades. És el cas de l’atleta Pep Bossa (Figueres, 2002). Després de quasi divuit anys sobre el tartan, ha pres recentment la decisió de deixar l’esport que li ha marcat la infància, la joventut i els primers anys d’adultesa. Queden enrere les hores d’entrenament a l’Estadi Albert Gurt, les participacions anuals en campionats catalans i espanyols i també un període marcat per la salut mental.
Abandonar la pràctica d’un esport sol suposar un sotrac en l’àmbit personal. Més encara, si aquest esport ha servit, en algun moment, de via d’escapament per situacions complicades. És el cas de l’atleta Pep Bossa (Figueres, 2002). Després de quasi divuit anys sobre el tartan, ha pres recentment la decisió de deixar l’esport que li ha marcat la infància, la joventut i els primers anys d’adultesa. Queden enrere les hores d’entrenament a l’Estadi Albert Gurt, les participacions anuals en campionats catalans i espanyols i també un període marcat per la salut mental.
Empordà – Esports