«Les persones amb capacitats diferents són les que poden fer el món diferent», escriu l’autora mexicana Sabina Berman a la novel·la ‘La mujer que buceó dentro del corazón del mundo’, una història essencial i autèntica que gira entorn la Karen, una nena amb condició d’autista. Aquest relat, que il·lumina la diferència i planteja la necessitat de connectar amb l’entorn d’igual a igual, vertebra l’espectacle ‘Dins el cor del món’, el darrer produït per la companyia Engruna Teatre i el primer que creen a partir d’una novel·la i dirigeixen a infants de més de deu anys. El muntatge, estrenat al Festival Grec 2023 i guardonat com a millor espectacle familiar als premis Teatre Barcelona 2024 i als premis Butaca, es podrà veure aquest diumenge, a les sis de la tarda, a la Sala La Cate de Figueres.
«Les persones amb capacitats diferents són les que poden fer el món diferent», escriu l’autora mexicana Sabina Berman a la novel·la ‘La mujer que buceó dentro del corazón del mundo’, una història essencial i autèntica que gira entorn la Karen, una nena amb condició d’autista. Aquest relat, que il·lumina la diferència i planteja la necessitat de connectar amb l’entorn d’igual a igual, vertebra l’espectacle ‘Dins el cor del món’, el darrer produït per la companyia Engruna Teatre i el primer que creen a partir d’una novel·la i dirigeixen a infants de més de deu anys. El muntatge, estrenat al Festival Grec 2023 i guardonat com a millor espectacle familiar als premis Teatre Barcelona 2024 i als premis Butaca, es podrà veure aquest diumenge, a les sis de la tarda, a la Sala La Cate de Figueres.
«Les persones amb capacitats diferents són les que poden fer el món diferent», escriu l’autora mexicana Sabina Berman a la novel·la ‘La mujer que buceó dentro del corazón del mundo’, una història essencial i autèntica que gira entorn la Karen, una nena amb condició d’autista. Aquest relat, que il·lumina la diferència i planteja la necessitat de connectar amb l’entorn d’igual a igual, vertebra l’espectacle ‘Dins el cor del món’, el darrer produït per la companyia Engruna Teatre i el primer que creen a partir d’una novel·la i dirigeixen a infants de més de deu anys. El muntatge, estrenat al Festival Grec 2023 i guardonat com a millor espectacle familiar als premis Teatre Barcelona 2024 i als premis Butaca, es podrà veure aquest diumenge, a les sis de la tarda, a la Sala La Cate de Figueres.. Quan fa una dècada llarga, Mireia Fernàndez, cofundadora d’Engruna Teatre, junt amb Anna Farriol i Txell Felip, va llegir la novel·la de Berman, va quedar seduïda i va pensar a dur-la a escena. Aleshores, però no era el moment. La companyia acabava d’arrancar i la història de la Karen era «molt complicada perquè transcorre al llarg de quatre dècades i hi ha molts personatges». Fa un parell d’anys ho va proposar i s’hi van embrancar. «Vam formar un equip que ens pogués ajudar a fer l’adaptació i a treballar-ho per explicar la història amb només dues actrius i captar l’essència de la novel·la, què ens vol explicar l’autora i què nosaltres», comenta. Va ser un procés de documentació intens que les va dur a parlar amb l’associació Asperger de Barcelona i anar a sessions amb usuaris i psicòlegs per captar «una mirada més realista i no tan estigmatitzada». També es van apropar al món de la pesca, ja que la Karen viu entre tonyines. Fins i tot, van trobar-se amb l’autora a Madrid per conèixer de primera mà «què era important per a ella».. L’obra, que parteix d’una ficció, narra les vivències de la Karen, una nena abandonada per la seva mare que va viure assalvatjada i en plena connexió amb la natura. «Li deien que era un animal perquè ningú n’havia tingut cura ni l’havia estimat», diu la directora. És gràcies a la seva tia Isabelle, qui la tracta amb amor per primer cop, «que aprèn a conviure en societat». «Qualsevol persona, sigui de la condició que sigui, si no és estimada no pot aprendre i, en el seu cas, quan s’ocupen d’ella s’adonen que té unes altes capacitats en moltes coses que no havia pogut desenvolupar», admet Fernàndez. Dalt de l’escenari, els espectadors es trobaran dues actrius, Iria Corominas i Anna Farriol, interpretant els papers de Karen i Isabelle. La resta de personatges, que representen «el món estàndard», apareixen representats amb màscares perquè, «com diu la protagonista, les persones neurotípiques sembla com si ens disfresséssim de diferents personatges segons el que fem».. Una de les parts de l’obra passa sota l’aigua, medi «on Karen decideix aïllar-se del món exterior i connectar-se amb ella mateixa». Això ha dut la companyia a emprar el recurs de la poesia visual: «En aquesta societat tan textocentrista, que a tot li hem de posar paraules, a vegades allò que ens arriba a través de la pell, l’oïda o la vista ens transmet més que no dit literalment». La directora realça el compromís del relat, «com parla sense pèls a la llengua», la força del joc escènic i, sobretot, l’humor que el recorre perquè «la Karen no té filtres i diu coses que ningú s’atreveix a dir, veu el món diferent, com tots els infants amb TEA, i està bé visibilitzar i parlar-ne».. Un moment del muntatge. / Arian Botey. La directora reivindica la necessitat de dur a escena obres com aquesta i evidencia les dificultats que tenen perquè programadors, institucions o mitjans de comunicació «donin espai a propostes dirigides a infants de més de deu anys», una franja d’edat que no va massa al teatre. Té clar que «cal programar per als joves d’entre vuit i setze anys propostes interessants que els commoguin». A més, cal tenir present, en aquest cas, que el TEA és cada cop més present a les aules i malgrat això, després, aquesta realitat «no es veu» als escenaris.