Els primers compassos de l’actual curs polític, que culminarà amb una primavera electoral en almenys dues autonomies, discorren de manera oposada a com va acabar l’anterior. El PP va arribar a les vacances en estat de júbilo davant d’un PSOE noquejat pels escàndols de corrupció. Amb la tardor s’han girat les tornes i, malgrat la seva fragilitat parlamentària, Pedro Sánchez ha sabut treure profit de diverses qüestions espinoses per a Alberto Núñez Feijóo, com Israel, la immigració i l’avortament. El que no ha canviat és que el gran beneficiari de l’estratègia de la polarització continua sent Vox.
Els primers compassos de l’actual curs polític, que culminarà amb una primavera electoral en almenys dues autonomies, discorren de manera oposada a com va acabar l’anterior. El PP va arribar a les vacances en estat de júbilo davant d’un PSOE noquejat pels escàndols de corrupció. Amb la tardor s’han girat les tornes i, malgrat la seva fragilitat parlamentària, Pedro Sánchez ha sabut treure profit de diverses qüestions espinoses per a Alberto Núñez Feijóo, com Israel, la immigració i l’avortament. El que no ha canviat és que el gran beneficiari de l’estratègia de la polarització continua sent Vox.. En aquest context, l’Enquesta Política d’Espanya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica reflecteix una lleugera recuperació del PSOE després de diversos mesos de caiguda, un retrocés important del PP i un nou rècord de Vox que deixa populars i socialistes en un empat tècnic. L’avantatge de Feijóo sobre Sánchez ha passat de 3,5 a només 1,2 punts en els darrers quatre mesos, tot i que el bloc de la dreta manté una clara hegemonia impulsada pel creixement de Santiago Abascal, que ja superaria el 18% dels vots i duplicaria la seva representació al Congrés.. Si ara se celebressin eleccions generals, el PP obtindria el 29% dels vots i 117-121 escons (avui en té 137), cosa que significa que ha perdut 1,5 punts des del juny i 3,7 punts des dels comicis de 2023. Es tracta de la pitjor dada dels darrers tres anys en els sondejos del GESOP. El PSOE, per la seva banda, aconseguiria el 27,8% dels sufragis i 112-117 diputats (ara en té 121), vuit dècimes més que al juny, però 3,6 punts menys que a les urnes. En realitat, respecte a l’enquesta anterior, Sánchez es mou en una forquilla d’escons molt similar, però el fet que Feijóo perdi una quinzena de diputats fa que tots dos quedin pràcticament empatats.. L’altre factor que acosta el PSOE al PP és, clarament, l’auge de l’extrema dreta. Vox és l’única formació que milloraria de manera substancial els seus resultats en relació amb les eleccions de 2023, arribant al 18,4% dels vots i 68-72 escons (actualment en té 33). Els ultres han escalat 2,4 punts més des del juny i obtindrien sis punts més que en els darrers comicis. La dreta sumaria, doncs, el 47,4% de les paperetes i una majoria absoluta que podria arribar fins als 193 diputats, cosa que deixaria la esquerra sense opcions de mantenir el Govern.. Sumar i Podem, com el PSOE, també es mouen en valors semblants als del juny. La coalició de Yolanda Díaz se situaria en el 8% dels vots i 14-16 escons, mig punt més que fa quatre mesos. El partit d’Ione Belarra es quedaria en el 3,7% dels sufragis i 3-4 diputats. La suma de totes dues formacions quedaria a només mig punt del que van obtenir juntes a les urnes, però per separat podrien perdre gairebé la meitat dels 31 parlamentaris que van aconseguir el 2023. Quant als socis catalans de Sánchez, destaca la pujada d’ERC, que passaria de 7 a 8-10 escons, i el quart retrocés consecutiu de Junts, que baixaria de 7 a 4-5 diputats.. Per entendre l’erosió del PP i la recuperació del PSOE en els darrers mesos cal observar altres indicadors de l’enquesta, com la intenció directa de vot (el vot sense “cuina”). Feijóo se situa en el seu mínim des que presideix el partit (15,6%), només dos punts per davant de Vox (13,4%) i a set punts del PSOE (22,8%). Fa un any, els populars tenien una avantatge de 13 punts sobre els ultres i d’un punt i mig sobre els socialistes. El treball de camp de l’enquesta es va elaborar, a partir de 1.000 entrevistes, del 3 al 9 d’octubre, coincidint amb debats com les represàlies contra Israel per la guerra a Gaza, el pla d’immigració de Feijóo i l’embolic del PP amb l’avortament.. Això explica que, després del cop patit pel cas Cerdán i els àudios de José Luis Ábalos i Koldo García, Sánchez hagi recuperat múscul entre el vot femení, i una de cada quatre dones (26,4%) votaria el PSOE. Per contra, Feijóo ha retrocedit tres punts des del juny entre l’electorat femení (13,3%), els mateixos que ha pujat Vox en aquest segment (10,3%). Entre els homes, en canvi, els tres partits estan molt igualats: el 18,6% votaria el PSOE, el 18% el PP i el 16,8% Vox.. La tendència que es repeteix i, fins i tot, s’accentua és que Vox és la primera força entre les franges d’edat més joves, mentre que la seva intenció de vot cau a partir dels 45 anys. Dos de cada deu espanyols d’entre 18 i 44 anys escollirien la papereta d’Abascal, amb Sánchez en segona posició i Feijóo en tercera, però tots dos força allunyats del primer. El PSOE és el preferit a partir dels 45 anys, però el PP el segueix de prop en la franja de 45 a 59 anys.. El PP també ha perdut empenta en un indicador on sempre havia mostrat més fortalesa que el PSOE: la fidelitat de vot. Feijóo retindria el 62,3% dels seus votants del 2023, però és el pitjor registre dels darrers tres anys i continua cedint un de cada deu electors a Vox. Tot i que Abascal també pateix una fuga de vot similar cap al PP, aconsegueix conservar el 80% dels qui el van votar a les últimes eleccions, 11 punts més que al juny i una marca rècord a les enquestes del GESOP. Vox és també el partit pel qual s’inclinarien més indecisos (12,7%).. La fidelitat de vot a Sánchez se situa en el 58,3%, un percentatge lleugerament inferior al de fa quatre mesos, però resisteix bé perquè absorbeix el 15,3% dels votants de Sumar, el 4,7% dels d’ERC i, fins i tot, el 2% dels del PP. Ara bé, el dada més preocupant per al PSOE és que la fuga de vot cap a Vox ha crescut més de quatre punts des del juny i ja és del 7,3%. Un 5% se’n va al PP i un altre 5% a Sumar. Cal destacar que, sense eleccions a la vista, el votant d’esquerres sempre es mostra més indecís i amb menys incentius per mobilitzar-se que el de dretes.. Més enllà del suspens general que tornen a atorgar els espanyols a tots els líders, Sánchez millora lleugerament i obté la millor valoració de l’últim any (3,9), mentre que Feijóo continua a la baixa (3,3) i només aprova entre els seus propis votants (5,5). L’electorat socialista puntua Sánchez amb un 6,1 i el de Vox valora Abascal amb un 7,6. Per primera vegada, el GESOP ha preguntat pel republicà Gabriel Rufián, que debuta amb força èxit: és el millor valorat en general (4,7) i aprova entre els electorats de Sumar (6,9), ERC (6,8) i PSOE (6,2).. Sánchez continua sent el favorit per a president del Govern (22,3%), mentre que Feijóo torna a caure (14,4%) i gairebé s’iguala en preferències amb Abascal (13%). Tot i així, el pessimisme sobre el futur del país torna a repuntar i arriba a dos terços de la ciutadania (66%). Aquesta percepció s’estén a tots els segments de població, però s’accentua entre les dones (69,6%) i les persones més joves (77%). Pel que fa a la gestió del Govern, les valoracions negatives (51,8%) continuen superant les positives (28,6%), si bé millora lleugerament respecte a anteriors sondejos.
Els primers compassos de l’actual curs polític, que culminarà amb una primavera electoral en almenys dues autonomies, discorren de manera oposada a com va acabar l’anterior. El PP va arribar a les vacances en estat de júbilo davant d’un PSOE noquejat pels escàndols de corrupció. Amb la tardor s’han girat les tornes i, malgrat la seva fragilitat parlamentària, Pedro Sánchez ha sabut treure profit de diverses qüestions espinoses per a Alberto Núñez Feijóo, com Israel, la immigració i l’avortament. El que no ha canviat és que el gran beneficiari de l’estratègia de la polarització continua sent Vox.
