Disset entitats i agents socioeconòmics signen un manifest per rebutjar els nous “macroprojectes” energètics a les Terres de l’Ebre, entre els quals hi ha la central hidroelèctrica reversible a Riba-roja d’Ebre i la Fatarella, de Gironés & Raimats, o la central de Llumaigua, del grup Édora. Gepec, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Juristes per les llibertats, USTEC o la CUP són alguns dels signants del text. Tots ells asseguren que l’energia renovable “és imprescindible” i que s’ha de canviar el model de producció. “Però no pot ser a costelles sempre dels mateixos territoris i encara menys al servei de l’especulació”, denuncien. També exigeixen una gestió pública dels recursos naturals i la paralització de tots aquests projectes.
“Prou: negoci capitalista, energia centralitzada, desequilibri territorial i explotació del medi”. És el clam de les entitats i agents socioeconòmics que signen el manifest, en el qual s’oposen als “grans” projectes hidroelèctrics que s’han plantejat en els darrers anys a les comarques ebrenques. “Estem convençuts que van en detriment de l’interès general i són projectes que s’impulsen per part de determinats sectors econòmics i polítics per al benefici d’uns pocs. A més, requereixen grans quantitats de diners públics”, afirma Josep Juan Segarra, portaveu de l’Associació Sediments, una de les entitats signants.
Un dels exemples és el projecte Gironés & Raimats, projectat a principis de 2024. Es tracta d’una central hidroelèctrica reversible que es vol ubicar als termes de Riba-roja d’Ebre i la Fatarella. “Aquest projecte pretén resoldre moltes de les necessitats energètiques de Catalunya per mitjà de la generació, magatzematge i gestió de l’aigua i de l’energia. És una infraestructura que suma una injustícia més pel territori que ha de patir el seu impacte”, lamenten els impulsors del document.
També denuncien que mitjans de comunicació -públics i privats- han donat veu als seus promotors: “Han difós un argumentari segons el qual tot són aspectes positius i engrescadors per tal de guanyar la batalla mediàtica. Amb un llenguatge progressista que vol aparentar respecte pel medi natural”. Un altre dels exemples és la “macrocentral” hidroelèctrica reversible, anunciada l’octubre passat, impulsada pel grup Édora. El projecte Llumaigua està plantejat entre els municipis de la Fatarella, Flix i Ascó, amb una potència de 3.124 MW.
“Aquests són dos grans projectes de centrals reversibles hidroelèctriques, demanen, cadascun d’ells, 2.000 milions d’euros públics per a implantar-se a la vora del riu Ebre”, assegura Segarra, qui assevera que aquests presenten molts interrogants en relació amb la captació de l’aigua. “Sembla que un d’aquests projectes utilitzaria 5 hm3 anuals, però no està molt clar, ni tampoc si aquests -hectòmetres cúbics- estarien contemplats en el Pla Hidrològic de l’Ebre – proposat pel MITECO”, ni quantes extraccions serien necessàries per compensar les pèrdues per evaporació, afegeix.
A més, els impulsors del manifest indiquen que aquests projectes hidroelèctrics suposarien noves concessions d’aigua a mans privades, en un context en què la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) vol reduir el cabal als canals de reg del delta, la qual cosa, recorden, reduiria encara més l’entrada de sediments.
També posen el focus en l’empresa Sercosa, gestora de la central hidroelèctrica de Xerta. Segons els activistes, aquesta recupera periòdicament un projecte presentat fa més de 25 anys per construir tres nous assuts i centrals hidroelèctriques a l’altura de Garcia, Benifallet i Campredó (Tortosa). “En un riu Ebre ja de per si amb cabals d’aigua mínims, i amb la retenció del 99% dels sediments en les grans preses riu amunt, es volen construir tres trampes més per al delta, sobre el qual ja només caldrà certificar la seva defunció”, alerten.
En paral·lel, denuncien els impactes ambientals i de paisatge que representaran infraestructures d’aquestes “dimensions”. “Impactes més que evidents en un territori ja fart i maltractat per tota mena d’infraestructures per abastir Catalunya i part de l’estat: el transvasament; la indústria eòlica a la Terra Alta i Baix Ebre principalment, el Castor, les preses, les centrals nuclears, les plantes de biometà i els macroprojectes d’energia solar que hi planen”, enumeren els signants.
Pocs llocs de feina
D’altra banda, també assenyalen que els impulsors d’aquests “macroprojectes” busquen trobar adeptes amb la promesa que generaran ocupació al territori. “Blanquegen els projectes dient que crearan llocs de treball, bàsicament són per a la seva construcció perquè després funcionen amb poc personal per la tecnologia”, apunta Segarra.
Produir l’energia a les zones urbanes
Per tot plegat, reiteren que la producció d’energia s’ha de produir a prop de les zones de consum per evitar les pèrdues que es produeixen en el seu transport i per evitar la construcció de noves línies de Molt Alta Tensió (MAT). “Un altre cop es pretén generar l’energia que es consumirà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a altres centres urbans, a més de 200 quilòmetres de distància, fet que encareix exponencialment el cost del transport”, indiquen.
Energia renovable sí, però canvi de model
Les entitats signants consideren que les energies renovables són “imprescindibles”, però a la vegada, reclamen un canvi de model. “Els recursos naturals i els econòmics públics no poden quedar hipotecats, sotmesos al profit de les elèctriques. A l’Ebre ja se l’ha espremut prou i a la classe treballadora també”, sostenen. Per això, exigeixen una gestió pública dels recursos naturals i que no es financin aquests projectes amb diners públics. Finalment, s’oposen a tots els projectes, que consideren que són “innecessaris i perjudicials” per al territori i la societat.
Els signants
Les entitats i agents socioeconòmics que s’han adherit al manifest són: Associació Sediments, Associació d’Empreses de Navegació Activa de les Terres de l’Ebre, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Xarxa per la sobirania energètica, Gepec, Ecologistes de Catalunya, Juristes per les llibertats, Lliga per a la defensa del patrimoni natural, Enginyeria Sense Fronteres, AEMS Rius amb vida, Ecologistes en Acció Tarragona i l’Ebre, Xarxa Ebre, Moviment Social Delta de l’Ebre, Econau, CUP, USTEC i CGT Terres de l’Ebre.
Entitats i agents socioeconòmics signen un manifest per rebutjar els nous “macroprojectes” energètics a l’Ebre és un article de EbreDigital.cat.
Disset entitats i agents socioeconòmics signen un manifest per rebutjar els nous “macroprojectes” energètics a les Terres de l’Ebre, entre els quals hi ha la central hidroelèctrica reversible a Riba-roja d’Ebre i la Fatarella, de Gironés & Raimats, o la central de Llumaigua, del grup Édora. Gepec, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Juristes per les llibertats, USTEC o la CUP són alguns dels signants del text. Tots ells asseguren que l’energia renovable “és imprescindible” i que s’ha de canviar el model de producció. “Però no pot ser a costelles sempre dels mateixos territoris i encara menys al servei de l’especulació”, denuncien. També exigeixen una gestió pública dels recursos naturals i la paralització de tots aquests projectes.. “Prou: negoci capitalista, energia centralitzada, desequilibri territorial i explotació del medi”. És el clam de les entitats i agents socioeconòmics que signen el manifest, en el qual s’oposen als “grans” projectes hidroelèctrics que s’han plantejat en els darrers anys a les comarques ebrenques. “Estem convençuts que van en detriment de l’interès general i són projectes que s’impulsen per part de determinats sectors econòmics i polítics per al benefici d’uns pocs. A més, requereixen grans quantitats de diners públics”, afirma Josep Juan Segarra, portaveu de l’Associació Sediments, una de les entitats signants.. Un dels exemples és el projecte Gironés & Raimats, projectat a principis de 2024. Es tracta d’una central hidroelèctrica reversible que es vol ubicar als termes de Riba-roja d’Ebre i la Fatarella. “Aquest projecte pretén resoldre moltes de les necessitats energètiques de Catalunya per mitjà de la generació, magatzematge i gestió de l’aigua i de l’energia. És una infraestructura que suma una injustícia més pel territori que ha de patir el seu impacte”, lamenten els impulsors del document.. També denuncien que mitjans de comunicació -públics i privats- han donat veu als seus promotors: “Han difós un argumentari segons el qual tot són aspectes positius i engrescadors per tal de guanyar la batalla mediàtica. Amb un llenguatge progressista que vol aparentar respecte pel medi natural”. Un altre dels exemples és la “macrocentral” hidroelèctrica reversible, anunciada l’octubre passat, impulsada pel grup Édora. El projecte Llumaigua està plantejat entre els municipis de la Fatarella, Flix i Ascó, amb una potència de 3.124 MW.. “Aquests són dos grans projectes de centrals reversibles hidroelèctriques, demanen, cadascun d’ells, 2.000 milions d’euros públics per a implantar-se a la vora del riu Ebre”, assegura Segarra, qui assevera que aquests presenten molts interrogants en relació amb la captació de l’aigua. “Sembla que un d’aquests projectes utilitzaria 5 hm3 anuals, però no està molt clar, ni tampoc si aquests -hectòmetres cúbics- estarien contemplats en el Pla Hidrològic de l’Ebre – proposat pel MITECO”, ni quantes extraccions serien necessàries per compensar les pèrdues per evaporació, afegeix.. A més, els impulsors del manifest indiquen que aquests projectes hidroelèctrics suposarien noves concessions d’aigua a mans privades, en un context en què la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) vol reduir el cabal als canals de reg del delta, la qual cosa, recorden, reduiria encara més l’entrada de sediments.. També posen el focus en l’empresa Sercosa, gestora de la central hidroelèctrica de Xerta. Segons els activistes, aquesta recupera periòdicament un projecte presentat fa més de 25 anys per construir tres nous assuts i centrals hidroelèctriques a l’altura de Garcia, Benifallet i Campredó (Tortosa). “En un riu Ebre ja de per si amb cabals d’aigua mínims, i amb la retenció del 99% dels sediments en les grans preses riu amunt, es volen construir tres trampes més per al delta, sobre el qual ja només caldrà certificar la seva defunció”, alerten.. En paral·lel, denuncien els impactes ambientals i de paisatge que representaran infraestructures d’aquestes “dimensions”. “Impactes més que evidents en un territori ja fart i maltractat per tota mena d’infraestructures per abastir Catalunya i part de l’estat: el transvasament; la indústria eòlica a la Terra Alta i Baix Ebre principalment, el Castor, les preses, les centrals nuclears, les plantes de biometà i els macroprojectes d’energia solar que hi planen”, enumeren els signants.. Pocs llocs de feina. D’altra banda, també assenyalen que els impulsors d’aquests “macroprojectes” busquen trobar adeptes amb la promesa que generaran ocupació al territori. “Blanquegen els projectes dient que crearan llocs de treball, bàsicament són per a la seva construcció perquè després funcionen amb poc personal per la tecnologia”, apunta Segarra.. Produir l’energia a les zones urbanes. Per tot plegat, reiteren que la producció d’energia s’ha de produir a prop de les zones de consum per evitar les pèrdues que es produeixen en el seu transport i per evitar la construcció de noves línies de Molt Alta Tensió (MAT). “Un altre cop es pretén generar l’energia que es consumirà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a altres centres urbans, a més de 200 quilòmetres de distància, fet que encareix exponencialment el cost del transport”, indiquen.. Energia renovable sí, però canvi de model. Les entitats signants consideren que les energies renovables són “imprescindibles”, però a la vegada, reclamen un canvi de model. “Els recursos naturals i els econòmics públics no poden quedar hipotecats, sotmesos al profit de les elèctriques. A l’Ebre ja se l’ha espremut prou i a la classe treballadora també”, sostenen. Per això, exigeixen una gestió pública dels recursos naturals i que no es financin aquests projectes amb diners públics. Finalment, s’oposen a tots els projectes, que consideren que són “innecessaris i perjudicials” per al territori i la societat.. Els signants. Les entitats i agents socioeconòmics que s’han adherit al manifest són: Associació Sediments, Associació d’Empreses de Navegació Activa de les Terres de l’Ebre, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Xarxa per la sobirania energètica, Gepec, Ecologistes de Catalunya, Juristes per les llibertats, Lliga per a la defensa del patrimoni natural, Enginyeria Sense Fronteres, AEMS Rius amb vida, Ecologistes en Acció Tarragona i l’Ebre, Xarxa Ebre, Moviment Social Delta de l’Ebre, Econau, CUP, USTEC i CGT Terres de l’Ebre.. Entitats i agents socioeconòmics signen un manifest per rebutjar els nous “macroprojectes” energètics a l’Ebre és un article de EbreDigital.cat.
Disset entitats i agents socioeconòmics signen un manifest per rebutjar els nous “macroprojectes” energètics a les Terres de l’Ebre, entre els quals hi ha la central hidroelèctrica reversible a Riba-roja d’Ebre i la Fatarella, de Gironés & Raimats, o la central de Llumaigua, del grup Édora. Gepec, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Juristes […] Entitats i agents socioeconòmics signen un manifest per rebutjar els nous “macroprojectes” energètics a l’Ebre és un article de EbreDigital.cat.
Entitats i agents socioeconòmics signen un manifest per rebutjar els nous “macroprojectes” energètics a l’Ebre – EbreDigital.cat. . ;. . Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube. Es tracta d’una exposició que obrirà un cicle anomenat: ‘Artista Anònima’, amb una proposta cultural anual, que vol posar en valor el treball artístic i artesanal de les dones grans de les zones rurals. ‘El primer capítol del cicle es diu L’ALTAR FLORAL i reinterpreta la pràctica artística de Pepi Querol Carapuig, de 76 anys, i veïna d’Ulldecona. És un homenatge a la mare de la comissària de l’exposició però també a totes les artistes anònimes d’entorns rurals que mereixen estar a un altar, un espai de devoció amb connotacions litúrgiques com també les tenen les Quinquennals. En la darrera edició d’aquestes festes, celebrades a principis de setembre, entrar al seu carreró era submergir-se en un fons marí. Part d’aquella obra delicada i eclèctica és la que es reinterpreta a L’ALTAR FLORAL, entenent “altar” com el monument disposat per a oferir sacrificis culturals. I entenent “sacrifici” com la mort ritual d’un ésser viu -en aquest cas, les flors i les plantes naturals- per honorar una divinitat, que són lesdones grans, sàvies i artistes'(Laia Beltran, periodista cultural). «}. des.gen.Exposició d’Art Floral: L’Altar Floral de Pepi Querol CarapuigCategoriaCulturaPoblacióLa Galera. Mostrar més esdeveniments