El mateix dia que a Girona s’estrenava un Truffaut municipalitzat a l’edifici del Modern, el 17 de novembre de 2000, Roses recuperava el cinema després de molts anys sense tenir-ne. Dels 25 anys del Truffaut se n’ha parlat molt, del somni «d’uns bojos» del setè art fet realitat, però darrere del projecte empordanès de la família Danés també hi ha molt romanticisme. Abans de dedicar-se al negoci de les pel·lícules «érem flequers, fèiem pa, i tot va venir perquè el meu pare volia diversificar el negoci i se li va acudir obrir uns cinemes», apunta el seu fill Jordi, avui responsable de l’equipament. La inauguració es va fer amb Poseídos, Snatch, Cerdos y diamantes i El arte de la guerra (van obrir amb tres sales i dos anys més tard van arribar-ne dues més per fer les cinc que es mantenen avui).
El mateix dia que a Girona s’estrenava un Truffaut municipalitzat a l’edifici del Modern, el 17 de novembre de 2000, Roses recuperava el cinema després de molts anys sense tenir-ne. Dels 25 anys del Truffaut se n’ha parlat molt, del somni «d’uns bojos» del setè art fet realitat, però darrere del projecte empordanès de la família Danés també hi ha molt romanticisme. Abans de dedicar-se al negoci de les pel·lícules «érem flequers, fèiem pa, i tot va venir perquè el meu pare volia diversificar el negoci i se li va acudir obrir uns cinemes», apunta el seu fill Jordi, avui responsable de l’equipament. La inauguració es va fer amb Poseídos, Snatch, Cerdos y diamantes i El arte de la guerra (van obrir amb tres sales i dos anys més tard van arribar-ne dues més per fer les cinc que es mantenen avui).
El mateix dia que a Girona s’estrenava un Truffaut municipalitzat a l’edifici del Modern, el 17 de novembre de 2000, Roses recuperava el cinema després de molts anys sense tenir-ne. Dels 25 anys del Truffaut se n’ha parlat molt, del somni «d’uns bojos» del setè art fet realitat, però darrere del projecte empordanès de la família Danés també hi ha molt romanticisme. Abans de dedicar-se al negoci de les pel·lícules «érem flequers, fèiem pa, i tot va venir perquè el meu pare volia diversificar el negoci i se li va acudir obrir uns cinemes», apunta el seu fill Jordi, avui responsable de l’equipament. La inauguració es va fer amb Poseídos, Snatch, Cerdos y diamantes i El arte de la guerra (van obrir amb tres sales i dos anys més tard van arribar-ne dues més per fer les cinc que es mantenen avui).. La pandèmia marca «un abans i un després» a la vida de moltes persones. I també en la dels cinemes. «Abans anaves fent, ara sobrevivim», apunta l’empresari, a qui es pot veure tan venent entrades, com a porter o a la cabina de projecció. Sempre hi és, i aquesta clau, l’esperit familiar del negoci, n’explica en bona part la viabilitat. L’últim bon any de taquilla va ser el 2019, però fins el 2015 el negoci va funcionar molt bé (més de 100.000 entrades despatxades), amb puntes destacades a l’estiu, sobretot juliol i agost, per la presència de molts turistes a Roses. Avui la recaptació ha caigut en picat «i ens movem entre els 60.000 i 70.000 espectadors anuals, un 30% menys». Els cines Roses obren cada dia però entre setmana, a l’hivern, només fan dues sessions. Els dijous sempre programen un film en versió original.. Jordi Danés amb un projector / Jordi Roura. L’aventura va començar, doncs, fa 25 anys, amb la col·laboració dels cinemes Albèniz, que els feien la programació. Des de fa anys ja en té cura en solitari Jordi Danés, tot i que segueix demanant consell i assessorament a l’històric programador de les sales de Girona, Josep Maria Pallàs. «Cada setmana s’estrenen entre quinze i vint pel·lícules i amb cinc sales és impossible fer-les totes. Busquem fer els títols comercials, però també ens agraden pel·lícules d’autor més petites», destaca Danés. De les cinc sales que hi ha a l’equipament, dues tenen disposició de graderia i també estan preparades per a projeccions en 3D. Precisament fa poc han estrenat un nou sistema de projecció.. Roses, Cadaqués, Palau, Empuriabrava i Castelló d’Empúries és l’àrea d’influència bàsica dels cinemes. En tot l’Alt Empordà només n’hi ha uns altres a Figueres amb funcionament regular, cosa que apunta el mèrit del projecte. Jordi Danés diu que «el públic ha canviat molt, abans un 60% dels espectadors de la setmana era gent que venia sempre, en canvi ara, aquests que venen independentment de la pel·lícula que facis, s’han reduït molt». El primer Avatar va ser tot un fenomen el 2009 perquè Roses tenia sistema 3D i Figueres encara no, i va apuntar-se molts espectadors de la capital. En quinze dies arribarà la tercera part del film de James Cameron. El títol espanyol més taquiller va ser Ocho apellidos vascos. «Tot un esdeveniment», recorda l’exhibidor.. L’empresari amb diversos cartells de pel·lícules al fons / Jordi Roura. Aquesta setmana a Roses han estrenat Zootropolis 2, Nuremberg, Coartadas i Singular, títols que s’afegeixen a The running man, Wicked 2, Ahora me ves 3 i Drácula, que ja estaven en cartell. Allà hi serà Jordi Danés, esperant el seu públic, amb el mateix esperit romàntic de fa 25 anys.
