El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha finalitzat l’excavació d’una fossa al cementiri de la Bisbal de Montsant (Priorat), on s’han recuperat les restes de 50 militars de la Guerra Civil morts durant la batalla de l’Ebre. La intervenció, inclosa en el Pla de fosses 2023-2025, ha permès localitzar una fossa amb 48 soldats i exhumar, a més, dos militars republicans enterrats en nínxols del mateix cementiri.
Les restes ara es traslladaran al laboratori per dur-hi a terme els estudis antropològics i les anàlisis d’ADN amb l’objectiu d’intentar identificar les víctimes i retornar-les a les seves famílies a través del Cens de persones desaparegudes i del Programa d’identificació genètica.
El director general F. Xavier Menéndez ha destacat que aquesta intervenció “permet continuar avançant en la recuperació de les víctimes de la Guerra Civil i en la restitució de la seva dignitat”. En aquest sentit, ha subratllat que “cada fossa que s’obre és una oportunitat no només per retornar la identitat a persones que van desaparèixer en el context de la guerra i per donar resposta a les famílies que encara avui les reclamen, sinó també per complir amb un deure democràtic, polític i social amb la memòria col·lectiva del país”.
Les tasques d’excavació arqueològica es van iniciar el 25 de juny de 2025 i s’han allargat fins al febrer de 2026. La intervenció ha estat especialment complexa, ja que la presència d’enterraments posteriors a l’entorn de la fossa desaconsellava l’ús de mitjans mecànics i ha obligat a fer tota l’excavació manualment. A aquesta dificultat s’hi han afegit les pluges persistents de la tardor i l’hivern, que han alentit considerablement el desenvolupament dels treballs.
Els cossos exhumats
La majoria dels 48 soldats inhumats es trobaven en posició decúbit dorsal, ben alineats i amb espais de pas entre els cossos. Aquesta disposició suggereix que les persones que els van enterrar disposaven de temps i els van dipositar amb cura i respecte dins la fossa, un fet poc habitual en contextos d’aquest tipus.
Paral·lelament, l’equip arqueològic també ha exhumat les restes d’un capità i un comissari que es trobaven enterrats als nínxols 113 i 114 del cementiri. Segons la documentació disponible, tots dos haurien mort accidentalment el 30 de juny de 1938 en un control a la carretera de la Torre de l’Espanyol i van ser enterrats l’endemà en una cerimònia solemne, però sense cap inscripció identificativa ni registre oficial de la seva inhumació.
Ferides de guerra i evidències de tractament mèdic
Les restes recuperades presenten evidències clares de la seva vinculació amb la batalla de l’Ebre i amb l’activitat de l’hospital militar de la cova de Santa Llúcia. En diversos esquelets s’hi han detectat lesions traumàtiques compatibles amb impactes de projectils d’armes de foc i altres ferides pròpies d’un context bèl·lic.
També s’han documentat indicis de tractaments mèdics practicats a l’hospital, com immobilitzacions de fractures amb guix o amb fèrules de Kramer. Igualment, s’han identificat diverses intervencions quirúrgiques, com amputacions, tubs de drenatge, restes de fil de sutura i grapes quirúrgiques, i fins i tot algun cas de trepanació.
La majoria dels cossos presenten pocs elements de vestimenta, un fet que reforça la hipòtesi que molts dels soldats haurien estat atesos a l’hospital abans de morir. Pel que fa al material recuperat, s’han localitzat pocs objectes personals, principalment relacionats amb la vestimenta (botons, restes de calçat o fragments de teixit), així com alguns objectes personals com una cullera, un mirall, restes d’una polsera i algun anell. Entre aquests destaca especialment un anell amb el segell del sindicat UGT.
Una fossa vinculada a l’hospital de la cova de Santa Llúcia
Segons la documentació històrica i diversos testimonis orals, en aquest indret hi haurien estat inhumades almenys setanta víctimes del conflicte: seixanta-set soldats de l’Exèrcit Popular de la República i tres presoners franquistes. La majoria haurien mort a l’hospital de campanya del XV Cos d’Exèrcit republicà, instal·lat a la cova de Santa Llúcia, dins el mateix terme municipal.
Tot i que s’han fet prospeccions a l’entorn immediat, la resta de víctimes documentades no s’han pogut localitzar i és possible que algunes fossin enterrades en altres punts del cementiri o en altres indrets que encara no s’han pogut determinar.
Entre les persones documentades al registre d’inhumacions hi ha catorze combatents de les Brigades Internacionals procedents d’Alemanya, Àustria, el Canadà, els Estats Units, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Polònia, Romania i Suècia. Aquests noms, com el del brigadista Harry Dobson, figuren al llibre d’inhumacions del Registre Civil de la Bisbal de Montsant.
La Bisbal de Montsant i la batalla de l’Ebre
Tot i que la batalla de l’Ebre (25 de juliol–16 de novembre de 1938) es va lliurar principalment a la riba dreta del riu, la Bisbal de Montsant en va viure intensament les conseqüències. El municipi es va convertir en un punt sanitari i logístic clau per a l’exèrcit republicà.
A la cova de Santa Llúcia s’hi va instal·lar un hospital de campanya on metges i personal sanitari van atendre i operar combatents ferits procedents del front. Paral·lelament, a Cal Portal, una de les cases del poble, s’hi va ubicar el comandament del XV Cos d’Exèrcit republicà.
El 4 d’agost de 1938, un bombardeig franquista va destruir diversos edificis del municipi i va causar nombroses víctimes.
Després de la guerra, tant l’hospital militar de la cova de Santa Llúcia com les tasques de salvament que s’hi van dur a terme van quedar pràcticament oblidades durant dècades. L’any 1982 l’Ajuntament de la Bisbal de Montsant, d’acord amb els propietaris de la cova, va iniciar treballs de neteja i recuperació de l’espai. El 1991 el consistori en va adquirir la propietat i actualment l’espai és visitable.
En la recuperació de la memòria d’aquest indret hi ha tingut un paper destacat la investigadora Angela Jackson, que va identificar i entrevistar diverses voluntàries que havien treballat a l’hospital de la cova durant la guerra. Posteriorment es va establir al Priorat, on va publicar la novel·la Warm Earth (2007) i va presidir l’associació No Jubilem la Memòria, dedicada a la divulgació de la memòria democràtica.
També hi ha contribuït notablement l’investigador local Enric Masip, que ha difós la història de la cova de Santa Llúcia a través de la seva activitat divulgativa i de l’acollida de familiars de brigadistes internacionals que visiten la zona des de diferents països del món.
Exhumen 50 militars de l’hospital republicà de referència durant la Batalla de l’Ebre és un article de EbreDigital.cat.
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha finalitzat l’excavació d’una fossa al cementiri de la Bisbal de Montsant (Priorat), on s’han recuperat les restes de 50 militars de la Guerra Civil morts durant la batalla de l’Ebre. La intervenció, inclosa en el Pla de fosses 2023-2025, ha permès localitzar una fossa amb 48 soldats i exhumar, a més, dos militars republicans enterrats en nínxols del mateix cementiri.. Les restes ara es traslladaran al laboratori per dur-hi a terme els estudis antropològics i les anàlisis d’ADN amb l’objectiu d’intentar identificar les víctimes i retornar-les a les seves famílies a través del Cens de persones desaparegudes i del Programa d’identificació genètica.. El director general F. Xavier Menéndez ha destacat que aquesta intervenció “permet continuar avançant en la recuperació de les víctimes de la Guerra Civil i en la restitució de la seva dignitat”. En aquest sentit, ha subratllat que “cada fossa que s’obre és una oportunitat no només per retornar la identitat a persones que van desaparèixer en el context de la guerra i per donar resposta a les famílies que encara avui les reclamen, sinó també per complir amb un deure democràtic, polític i social amb la memòria col·lectiva del país”.. Les tasques d’excavació arqueològica es van iniciar el 25 de juny de 2025 i s’han allargat fins al febrer de 2026. La intervenció ha estat especialment complexa, ja que la presència d’enterraments posteriors a l’entorn de la fossa desaconsellava l’ús de mitjans mecànics i ha obligat a fer tota l’excavació manualment. A aquesta dificultat s’hi han afegit les pluges persistents de la tardor i l’hivern, que han alentit considerablement el desenvolupament dels treballs.. Els cossos exhumats. Detall de l’excavació. Foto: Govern. La majoria dels 48 soldats inhumats es trobaven en posició decúbit dorsal, ben alineats i amb espais de pas entre els cossos. Aquesta disposició suggereix que les persones que els van enterrar disposaven de temps i els van dipositar amb cura i respecte dins la fossa, un fet poc habitual en contextos d’aquest tipus.. Paral·lelament, l’equip arqueològic també ha exhumat les restes d’un capità i un comissari que es trobaven enterrats als nínxols 113 i 114 del cementiri. Segons la documentació disponible, tots dos haurien mort accidentalment el 30 de juny de 1938 en un control a la carretera de la Torre de l’Espanyol i van ser enterrats l’endemà en una cerimònia solemne, però sense cap inscripció identificativa ni registre oficial de la seva inhumació.. Ferides de guerra i evidències de tractament mèdic. Les restes recuperades presenten evidències clares de la seva vinculació amb la batalla de l’Ebre i amb l’activitat de l’hospital militar de la cova de Santa Llúcia. En diversos esquelets s’hi han detectat lesions traumàtiques compatibles amb impactes de projectils d’armes de foc i altres ferides pròpies d’un context bèl·lic.. També s’han documentat indicis de tractaments mèdics practicats a l’hospital, com immobilitzacions de fractures amb guix o amb fèrules de Kramer. Igualment, s’han identificat diverses intervencions quirúrgiques, com amputacions, tubs de drenatge, restes de fil de sutura i grapes quirúrgiques, i fins i tot algun cas de trepanació.. La majoria dels cossos presenten pocs elements de vestimenta, un fet que reforça la hipòtesi que molts dels soldats haurien estat atesos a l’hospital abans de morir. Pel que fa al material recuperat, s’han localitzat pocs objectes personals, principalment relacionats amb la vestimenta (botons, restes de calçat o fragments de teixit), així com alguns objectes personals com una cullera, un mirall, restes d’una polsera i algun anell. Entre aquests destaca especialment un anell amb el segell del sindicat UGT.. Anell amb el segell de la UGT. Foto: Govern. Una fossa vinculada a l’hospital de la cova de Santa Llúcia. Segons la documentació històrica i diversos testimonis orals, en aquest indret hi haurien estat inhumades almenys setanta víctimes del conflicte: seixanta-set soldats de l’Exèrcit Popular de la República i tres presoners franquistes. La majoria haurien mort a l’hospital de campanya del XV Cos d’Exèrcit republicà, instal·lat a la cova de Santa Llúcia, dins el mateix terme municipal.. Tot i que s’han fet prospeccions a l’entorn immediat, la resta de víctimes documentades no s’han pogut localitzar i és possible que algunes fossin enterrades en altres punts del cementiri o en altres indrets que encara no s’han pogut determinar.. Entre les persones documentades al registre d’inhumacions hi ha catorze combatents de les Brigades Internacionals procedents d’Alemanya, Àustria, el Canadà, els Estats Units, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Polònia, Romania i Suècia. Aquests noms, com el del brigadista Harry Dobson, figuren al llibre d’inhumacions del Registre Civil de la Bisbal de Montsant.. La Bisbal de Montsant i la batalla de l’Ebre. Tot i que la batalla de l’Ebre (25 de juliol–16 de novembre de 1938) es va lliurar principalment a la riba dreta del riu, la Bisbal de Montsant en va viure intensament les conseqüències. El municipi es va convertir en un punt sanitari i logístic clau per a l’exèrcit republicà.. A la cova de Santa Llúcia s’hi va instal·lar un hospital de campanya on metges i personal sanitari van atendre i operar combatents ferits procedents del front. Paral·lelament, a Cal Portal, una de les cases del poble, s’hi va ubicar el comandament del XV Cos d’Exèrcit republicà.. El 4 d’agost de 1938, un bombardeig franquista va destruir diversos edificis del municipi i va causar nombroses víctimes.. Després de la guerra, tant l’hospital militar de la cova de Santa Llúcia com les tasques de salvament que s’hi van dur a terme van quedar pràcticament oblidades durant dècades. L’any 1982 l’Ajuntament de la Bisbal de Montsant, d’acord amb els propietaris de la cova, va iniciar treballs de neteja i recuperació de l’espai. El 1991 el consistori en va adquirir la propietat i actualment l’espai és visitable.. En la recuperació de la memòria d’aquest indret hi ha tingut un paper destacat la investigadora Angela Jackson, que va identificar i entrevistar diverses voluntàries que havien treballat a l’hospital de la cova durant la guerra. Posteriorment es va establir al Priorat, on va publicar la novel·la Warm Earth (2007) i va presidir l’associació No Jubilem la Memòria, dedicada a la divulgació de la memòria democràtica.. També hi ha contribuït notablement l’investigador local Enric Masip, que ha difós la història de la cova de Santa Llúcia a través de la seva activitat divulgativa i de l’acollida de familiars de brigadistes internacionals que visiten la zona des de diferents països del món.. Exhumen 50 militars de l’hospital republicà de referència durant la Batalla de l’Ebre és un article de EbreDigital.cat.
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha finalitzat l’excavació d’una fossa al cementiri de la Bisbal de Montsant (Priorat), on s’han recuperat les restes de 50 militars de la Guerra Civil morts durant la batalla de l’Ebre. La intervenció, inclosa en el Pla de fosses […] Exhumen 50 militars de l’hospital republicà de referència durant la Batalla de l’Ebre és un article de EbreDigital.cat.
Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube. «}. marçabr.Setmana Santa a la RàpitaCategoriaCulturaPoblacióLa Ràpita. «}. abr.Contacontes teatralitzat «El drac que menjava pastanagues» a AlcanarCategoriaEspectaclesPoblacióAlcanar. «}. abr.X Cursa de l’Airosa – Memorial Felip AdellCategoriaEsportsPoblacióMas de Barberans. «}. abr.3r Concurs de Paelles a Mas de Prades 2026CategoriaGastronomiaPoblacióAscó. «}. abr.36a Primavera Musical a Flix: Cantada de CaramellesCategoriaCulturaPoblacióFlix. «}. abr.3a edició del Desafiament 4 Curves a la RàpitaCategoriaEsportsPoblacióLa Ràpita. «}. abr.Abella Rock, El PerellóCategoriaFires i FestesPoblacióEl Perelló