Màlaga torna a ser escenari de reflexió profunda a la segona edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, impulsat per Prensa Ibérica, editor d’aquest diari, en col·laboració amb la Fundació la Caixa. Entre els molts debats que recorren la regió i els seus desafiaments, una taula rodona moderada per Josep Callol, director de Diari de Girona, posa sobre la taula un concepte cada vegada més imprescindible per entendre el futur: la coopetència.
Màlaga torna a ser escenari de reflexió profunda a la segona edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, impulsat per Prensa Ibérica, editor d’aquest diari, en col·laboració amb la Fundació la Caixa. Entre els molts debats que recorren la regió i els seus desafiaments, una taula rodona moderada per Josep Callol, director de Diari de Girona, posa sobre la taula un concepte cada vegada més imprescindible per entendre el futur: la coopetència.. Coopetència és un concepte que neix a la dècada de 1990. Uneix dos termes que semblen irreconciliables: cooperació i competència. En un món cada vegada més interconnectat i enfrontat a reptes globals, la fórmula tradicional de rivalitat evoluciona cap a una nova lògica on empreses, territoris i institucions competeixen en alguns àmbits i cooperen en altres per arribar a objectius comuns.. Chema Casas, director general de Telefónica Est, va il·lustrar com la coopetència es converteix en una necessitat en el sector tecnològic. «Vam invertir entre 1.500 i 2.000 milions cada any dels últims cinc, gairebé el 13% dels nostres ingressos. Això només té sentit si aconseguim que milions d’usuaris gaudeixin de les nostres infraestructures», va explicar.. Va citar com a exemple paradigmàtic la creació de l’estàndard GSM, que evita que cada operador hagi de desenvolupar una tecnologia pròpia. «Compartir infraestructures i col·laborar amb l’administració pública resulta clau», va apuntar.. Des d’un altre vessant crític per al Mediterrani, Mario Andrés Urrea, president de la Confederació Hidrogràfica del Segura, va remarcar la dificultat -i necessitat- de convergència entre administracions i empreses en la gestió de l’aigua. En una de les conques més complicades, el diàleg no és opcional.. «Fem de l’escassetat una oportunitat. Liderem en reutilització i dessalatge, el que ens permet tenir un subministrament viable, però necessitem mesures preventives davant el canvi climàtic. Les ciutats no poden continuar creixent a zones inundables», va advertir.. Un moment de la taula rodona sobre coopetència moderada pel director de Diari de Girona, Josep Callol / Alex Zea. Antoni Riera, director tècnic de la Fundació Impulsa Balears, va elevar l’enfocament des de l’empresarial al territorial: ·«La coopetencia permet que empreses rivals s’uneixin perquè el Mediterrani sigui un espai de connexió. Cooperem en sanitat, educació i sostenibilitat per ser competitius. Sense coopetència, Balears no pot avançar».. «Més encara: sense aquesta pràctica, és difícil imaginar una estratègia de desenvolupament regional sòlida. La gran riquesa d’un territori es troba en practicar la coopetència per fomentar la innovació social i afrontar reptes com la desigualtat, la diversificació econòmica o la desestacionalització turística», va dir.. Cristóbal Ortega, vicepresident de la Diputació de Màlaga, va tancar el cercle amb un exemple viu: la mateixa ciutat amfitriona. «Màlaga és avui el tercer pol econòmic d’Espanya gràcies a una aposta decidida per la tecnologia, la cultura i el turisme. I tot això és possible per la col·laboració entre administracions públiques i empreses», va assenyalar amb orgull.
Màlaga torna a ser escenari de reflexió profunda a la segona edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, impulsat per Prensa Ibérica, editor d’aquest diari, en col·laboració amb la Fundació la Caixa. Entre els molts debats que recorren la regió i els seus desafiaments, una taula rodona moderada per Josep Callol, director de Diari de Girona, posa sobre la taula un concepte cada vegada més imprescindible per entendre el futur: la coopetència.
