Flamenco and baroque music. Aquesta unió que semblava gairebé impossible ha reunit, per primera vegada, el Ballet Flamenco d’Andalusia i l’Accademia del Piacere, resultant en una creació excepcional, l’espectacle Origen. Faunes setmanes, el públic del Teatre de la Maestranza de Sevilla va celebrar La semilla de los tiempos amb els aplaudiments més llargs d’aquesta temporada. La proposta, qualificada com «una rapsòdia en set actes», s’estrenarà a Catalunya el 10 de juliol al Mirador del castell de Peralada i no és un projecte nou. L’Accademia del Piacere, sota la direcció del músic Fahmi Alqhai, ja havia treballat amb la bailaora Patricia Guerrero, qui és la directora del Ballet Flamenco de Andalucía i l’artista darrere de la coreografia d’Origen, en un espectacle anomenat Paraíso perdido. Aquest muntatge, que va sorgir d’una extensa investigació, explorava la interacció entre danses flamenques i espanyoles del segle XVII i es va presentar a la Biennal de Flamenc de Sevilla el 2020.
Flamenco and Baroque music. Aquesta inesperada fusió ha reunit, per primera vegada, el Ballet Flamenco d’Andalusia i l’Accademia del Piacere, resultant en un espectacle excepcional anomenat Origen. La obra «La semilla de los tiempos» va ser aclamada pel públic del Teatre de la Maestranza de Sevilla fa unes setmanes, rebent els aplaudiments més prolongats de la temporada. La iniciativa, que descriuen com «una rapsòdia en set actes», s’estrenarà a Catalunya el 10 de juliol al Mirador del castell de Peralada. Aquesta obra no sorgeix de la nada, ja que l’Accademia del Piacere, sota la direcció del músic Fahmi Alqhai, ha col·laborat anteriorment amb la bailaora Patricia Guerrero, qui és directora del Ballet Flamenco de Andalucía i responsable artística de la coreografia d’Origen. Aquesta anterior col·laboració va ser en un projecte anomenat Paraíso perdido, que explorava les interaccions entre danses flamenques i espanyoles del segle XVII, i que es va presentar a la Biennal de Flamenc de Sevilla el 2020.
Flamenco and Baroque music. Aquesta unió, que semblava gairebé impossible, ha reunit per primera vegada el Ballet Flamenco de Andalucía i l’Accademia del Piacere, resultant en una creació excepcional: l’espectacle Origen. Fa unes setmanes, el públic del Teatre de la Maestranza de Sevilla va celebrar «La semilla de los tiempos» amb els aplaudiments més llargs de la temporada. La proposta, que es descriu com «una rapsòdia en set actes», es presenta a Catalunya el 10 de juliol al Mirador del castell de Peralada. Aquesta iniciativa no és nova, ja que l’Accademia del Piacere, sota la direcció del músic Fahmi Alqhai, havia treballat anteriorment amb la bailaora Patricia Guerrero, qui lidera el Ballet Flamenco de Andalucía des de fa dos anys i és també la responsable artística i coreògrafa d’Origen. Aquesta col·laboració anterior, titulada Paraíso perdido, va ser un projecte inspirat en una extensa recerca, que explorava la interacció entre danses flamenques i espanyoles del segle XVII, i es va estrenar a la Biennal de Flamenc de Sevilla el 2020. «L’origen del flamenc és hispànic i es nodreix de la cultura barroca i del ric mestissatge que ha tingut lloc a Espanya.» Fahmi Alqhai explica que entre mitjans del segle XVI i ja entrat el XVII es crea una identitat artística i musical robusta que es difon a nivell internacional. És d’aquí d’on neixen totes les xacones, sarabandes, mariones i canaris, entre moltes altres danses, «que van omplir tant els carrers com els palaus d’Europa», establint una marca d’origen i identitat. Arrel i memòria són termes que ressonen en Origen. «Es tracta d’una cadena contínua que mai es va trencar, encara que és diferent el que cada influència aporta al flamenc: si és de les arrels que tenim, la més àrab, la més americana, o la més negra, que durant molt de temps ha estat silenciada, però que poc a poc comencem a reconèixer la seva profunda influència.» Segons Alqhai, «el flamenc és un reflex magnífic que evidència la diversitat cultural, ja que totes aquestes influències mai han desaparegut de la Península».
