Platja de Sant Cebrià. Una diminuta figura aïllada, sola, sota el pes d’un cel immens. Aquest paisatge en blanc i negre captat pel fotògraf Francesc Guillamet copsa el present d’un dels camps de concentració més desconeguts on foren reclosos alguns dels republicans en retirada el 1939. La fotografia és l’única del llibre ‘Paisatges de la retirada’ (Brau) de la que emergeix figura humana. Aquesta mancança, volgudament perseguida pel fotògraf, «potencia la seva capacitat evocativa per fer entendre què va passar en espais significatius i dramàtics on va tenir lloc aquesta retirada», remarcava l’historiador Enric Pujol, coautor dels textos del llibre junt amb el realitzador Felip Solé, durant la presentació dissabte passat a La Cate de Figueres.
Platja de Sant Cebrià. Una diminuta figura aïllada, sola, sota el pes d’un cel immens. Aquest paisatge en blanc i negre captat pel fotògraf Francesc Guillamet copsa el present d’un dels camps de concentració més desconeguts on foren reclosos alguns dels republicans en retirada el 1939. La fotografia és l’única del llibre ‘Paisatges de la retirada’ (Brau) de la que emergeix figura humana. Aquesta mancança, volgudament perseguida pel fotògraf, «potencia la seva capacitat evocativa per fer entendre què va passar en espais significatius i dramàtics on va tenir lloc aquesta retirada», remarcava l’historiador Enric Pujol, coautor dels textos del llibre junt amb el realitzador Felip Solé, durant la presentació dissabte passat a La Cate de Figueres.
Platja de Sant Cebrià. Una diminuta figura aïllada, sola, sota el pes d’un cel immens. Aquest paisatge en blanc i negre captat pel fotògraf Francesc Guillamet copsa el present d’un dels camps de concentració més desconeguts on foren reclosos alguns dels republicans en retirada el 1939. La fotografia és l’única del llibre ‘Paisatges de la retirada’ (Brau) de la que emergeix figura humana. Aquesta mancança, volgudament perseguida pel fotògraf, «potencia la seva capacitat evocativa per fer entendre què va passar en espais significatius i dramàtics on va tenir lloc aquesta retirada», remarcava l’historiador Enric Pujol, coautor dels textos del llibre junt amb el realitzador Felip Solé, durant la presentació dissabte passat a La Cate de Figueres.. Francesc Guillamet va explicar que aquesta geografia feréstega i costeruda «són el decorat de la meva vida».La seva, admeté, ha estat una «mirada relaxada, tranquil·la», que poc té a veure amb allò que van viure milers de persones fa vuitanta anys. Per a ell, doncs, vol ser «un homenatge a tots els que van ser coherents amb els seus ideals i país». «Antifranquistes», com afegí Enric Pujol i com es llegeix a la contraportada, però també «als que es mostraren solidaris amb ells». L’historiador va afegir, a més, que aquest no és «un homenatge nostàlgic sinó de record perquè ens serveixi pel nostre ara i aquí» davant la situació que es viu. En aquest sentit, el llibre s’obre amb una cita del periodista i escriptor Artur Bladé i Desumvila, autor de les memòries ‘L’exiliada’ (1976), que diu així: «Tot plegat decanta a creure que aquest exili nostre no desentona gens de l’època que ens ha tocat viure i del desori d’un món en què tothom, homes i pobles, sembla trobar-se en un carreró sense sortida».. Per la seva part, el director, realitzador i guionista Felip Solé (Lleida, 1948), profund i apassionat coneixedor i divulgador de l’exili, director, entre altres, de les reconegudes sèries documentals ‘Zona Roja’ i ‘Exilis’, va reconèixer que «avui encara tenim un forat, tan historiogràfic com en l’imaginari, sobre l’exili». En el seu cas, va dir, «ha estat una mena de visió obsessiva, moltes vegades». De fet, al llarg de la seva trajectòria ha entrevistat entre mil i mil-cinc cents testimonis els quals li han transmès els seus records i sensacions. Felip Solé va posar en evidència durant la presentació que encara ara manca un llibre que expliqui tota la retirada, poble a poble, els quaranta-cinc dies que va durar: com es va organitzar l’evacuació, qui va marxar, els comitès… «Són milers d’anècdotes que caldria recollir en una gran història que espero, algun dia, algú arribi a fer», confirmà.. En aquest camí, ‘Paisatges de la retirada’, doncs, n’és una nova aportació. «Jo he tingut molta sort perquè des de l’any 2000, quan ens van autoritzar a començar a fer pel·lícules sobre la guerra, abans no ens ho permetien i ens amenaçaven si ho volíem fer, vaig començar a trobar imatges, ara molt conegudes, que descobríem a base de mesos de recerca i que ens explicaven què va passar en aquesta famosa retirada», va explicar Solé per a qui els itineraris que recull aquest volum, editat per Brau, són «molt especials» perquè mostren «uns paisatges imaginaris, que ningú coneix perquè no estan enlloc, ni en fotografies ni en cinema». «La retirada és una epopeia», va descriure tot afegint que «el país no va ser derrotat aquí. Com diuen molts testimonis, el pitjor va ser el que va venir després. La retirada també va ser un moment d’ajuda, de solidaritat, d’exaltació, d’intentar resistir amb tots els errors, o no, i intentar organitzar».. Els textos associats a les imatges de Francesc Guillamet, que, com a contrapunt, també inclou fotografies d’època, molt espectaculars i, sorprenentment, poc conegudes, de Philippe Gaussot, membre del Comité Nacional Catòlic Francès i persona implicada en el procès de la retirada, «no expliquen la gran història, sinó que capten anècdotes de petits esdeveniments que va haver-hi, mites que es generaren, aspectes que perviuen encara a la memòria popular i que d’aquí a pocs anys es perdran». El volum, a més, ressegueix la diversitat dels camins de la retirada, de la muntanya al mar i d’esquerra a dreta del mapa sense tenir en consideració la divisió de la frontera i inclou «el triangle d’or format per Puigcerdà, Figueres i Perpinyà, l’àrea de la resistència». Les imatges de Francesc Guillamet, llavor del llibre i que conviden a reviure aquests itineraris a peu o en cotxe, es recullen en una exposició a La Cate.