«Redescobrir la identitat de Gala Dalí i valorar el seu impacte en la moda, la cultura i la societat». Aquest és l’objectiu que s’han marcat els responsables de la Fundació Gala-Salvador Dalí quan es compleixen (ho ha fet aquest setembre, el dia 7) 130 anys del naixement a Kazan, Rússia, d’Elena Ivanovna Diakonova (1894-1982), el nom real de la dona que ha passat a la història com a companya de vida i musa de Salvador Dalí, encara que aquesta circumstància n’hagi mantingut molts aspectes a l’ombra. «L’artista és Dalí però ella també és un personatge molt potent», assegurava Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, en una entrevista concedida al Dominical del Diari de Girona (del mateix grup editorial que l’EMPORDÀ) el mes de juliol de 2018.
«Redescobrir la identitat de Gala Dalí i valorar el seu impacte en la moda, la cultura i la societat». Aquest és l’objectiu que s’han marcat els responsables de la Fundació Gala-Salvador Dalí quan es compleixen (ho ha fet aquest setembre, el dia 7) 130 anys del naixement a Kazan, Rússia, d’Elena Ivanovna Diakonova (1894-1982), el nom real de la dona que ha passat a la història com a companya de vida i musa de Salvador Dalí, encara que aquesta circumstància n’hagi mantingut molts aspectes a l’ombra. «L’artista és Dalí però ella també és un personatge molt potent», assegurava Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, en una entrevista concedida al Dominical del Diari de Girona (del mateix grup editorial que l’EMPORDÀ) el mes de juliol de 2018.
«Redescobrir la identitat de Gala Dalí i valorar el seu impacte en la moda, la cultura i la societat». Aquest és l’objectiu que s’han marcat els responsables de la Fundació Gala-Salvador Dalí quan es compleixen (ho ha fet aquest setembre, el dia 7) 130 anys del naixement a Kazan, Rússia, d’Elena Ivanovna Diakonova (1894-1982), el nom real de la dona que ha passat a la història com a companya de vida i musa de Salvador Dalí, encara que aquesta circumstància n’hagi mantingut molts aspectes a l’ombra. «L’artista és Dalí però ella també és un personatge molt potent», assegurava Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, en una entrevista concedida al Dominical delDiari de Girona (del mateix grup editorial que l’EMPORDÀ)el mes de juliol de 2018.
«L’únic geni que ha conegut la sort única d’haver-se casat amb la genial Gala, l’única dona mitològica del nostre temps». Salvador Dalí parlava d’aquesta manera d’ell mateix i de la seva dona en el pròleg de Diari d’un geni (1964), en el qual Gala és present des de la dedicatòria: «Dedico aquest llibre al meu geni Gala Gradiva, Helena de Troia, Santa Helena, Gala, Galatea Placídia».
Gala i Dalí en una barca a Cadaqués. / Empordà
I són habituals les declaracions de Dalí remarcant la importància de Gala, a qui va conèixer a Cadaqués l’estiu del 1929, per a la seva vida i la seva obra: «La passió per Gala va ser instantània […] va ser un amor complet, intens i durador», confessava en una entrevista concedida el 1977 a Televisió Espanyola, en la qual afegia que «signant les meves obres com Gala-Dalí no faig més que donar nom a una veritat existencial, perquè no existiria sense la meva bessona Gala».
Gala tenia dos germans grans, Vadim i Nicolai, i una germana més petita, Lídia, i va passar la infància a Moscou. El seu pare va morir quan tenia 11 anys i la seva mare es va tornar a casar. Va ser una bona estudiant i va obtenir l’acreditació per exercir de mestra, però la tuberculosi que patia provoca que la família la porti l’any 1912 a un sanatori de Suïssa, on coneix Eugène Grindel (nom real de l’escriptor i poeta conegut com Paul Éluard), amb qui s’acabarà casant el 1917 i tindrà una filla el 1918. Viuen a París, on la influència de Gala es deixa notar en l’obra d’Éluard, que es relaciona amb el moviment surrealista. És precisament a través d’aquest moviment que Éluard coneixerà Salvador Dalí, i aquest el convidarà a visitar-lo a la seva casa de Portlligat, a Cadaqués. El poeta francès hi viatjarà l’estiu del 1929 amb la seva dona, Gala, amb qui tenia una relació oberta (tots dos havien tingut parelles més o menys ocasionals mentre estaven junts).
Un dels molts quadres de Dalí amb Gala de protagonista. / Empordà
A partir de llavors la història és prou coneguda: Dalí s’enamora de Gala i ella es converteix en la seva musa i companya. En una carta que escriu al seu padrastre, la mateixa Gala li dona detalls d’algunes de les seves activitats: «Jo, com totes les dones russes, personalment, intento ajudar el meu marit. Amb freqüència li serveixo de model, faig de secretària en tot el que es refereix a la part pràctica de la nostra vida, perquè ell, com veus, està totalment submergit en el món creatiu, en la feina. No és capaç d’ocupar-se d’aquestes ximpleries. Jo tampoc soc gaire brillant, però vivim com tots els artistes, treballem per al que és més important: la possibilitat per a un talent d’expressar-se». La carta, però, diu molt poc de la progressiva importància que tindria Gala en la vida i l’obra de Dalí, ni de les fites que aconseguiria per ella mateixa.
De fet, ja fa alguns anys que s’intenta donar més rellevància a la figura de Gala, treure-la d’aquella ombra en la qual va estar «amagada» durant dècades. Al marge de diverses publicacions dedicades a la seva vida i trajectòria creativa (de la mateixa Montse Aguer, d’Estrella de Diego, de Monika Zgustova, de Carmen Domingo), el 2018 es va inaugurar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Gala Salvador Dalí, una habitació pròpia a Púbol, «la primera exposició internacional dedicada a Gala, musa i creadora que treballa amb Dalí i una figura clau de les avantguardes del segle XX», segons afirmaven els responsables de la mostra. Amb l’esmentada Estrella de Diego (escriptora, professora universitària d’art i investigadora) com a comissària, i amb la col·laboració de Montse Aguer, aquesta exposició organitzada pel MNAC i la Fundació Gala-Salvador Dalí reunia més de 300 pintures, dibuixos, fotografies i documents relacionats amb Gala, a més de cartes, postals, llibres, vestits i objectes del seu tocador personal. En el dossier de premsa s’hi afirmava que «la mostra descobreix una Gala que es camufla de musa mentre construeix el seu propi camí com a artista: escriu, realitza objectes surrealistes i decideix com vol presentar-se i representar-se, a més de convertir-se en essencial en el desenvolupament artístic de Dalí, amb qui conforma un tercer personatge que el pintor mateix admet amb una doble signatura: Gala Salvador Dalí.»
Gala fotografiada per Horst P. Horst per a «Vogue» l’any 1943. / Fundació Gala-Salvador Dalí
Montse Aguer deia sobre l’exposició en aquella entrevista del 2018 amb Diari de Girona que «d’una banda mostrarà aquesta Gala creadora i de l’altra com ha influït en Dalí i com Dalí ha influït en ella. Gala havia estat amb Paul Éluard, amb Max Ernst, havia parlat molt amb Chirico amb René Crevel… Té tota una trajectòria. I sap veure la potencialitat de Dalí, però alhora també ho fa per ella mateixa, perquè vol crear una llegenda. Gala i Dalí volen crear una llegenda i ella es diu que ell és el personatge ideal per fer-ho». Segons Aguer, Gala «és una escriptora interessant, va crear algun objecte surrealista… I també ens atreu aquesta part de Gala que és lliure, que s’acobla bé a Dalí perquè és un personatge que li interessa molt, però sap conservar certa llibertat…».
Aquesta llibertat de Gala queda reflectida també en el darrer projecte expositiu que la té com a protagonista, dividit en tres parts i que durant tot aquest 2024 commemora els 130 anys de Gala. El despertar del mite: Gala Dalí és una triple mostra que analitza la figura de Gala a partir de la moda, del vestuari que va utilitzar en diferents etapes de la seva vida. Organitzada per la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Roca Village, va arrencar el març i s’allargarà fins el 31 de maig del 2025. Segons els seus responsables, «ha arribat el moment de parlar de Gala. I ho fem a partir d’un discurs inèdit teixit a través de la moda. Una exposició concebuda en tres temporades que aplega peces clau de la seva col·lecció personal, en la qual els dissenys d’alta costura de Christian Dior o Elsa Schiaparelli conviuen amb les creacions de Givenchy o Oleg Cassini, però també amb diverses peces sense etiqueta que ens recorden que la seva imatge va més enllà de la marca: és el reflex d’una personalitat única, lliure de cotilles, que per damunt de tot va restar sempre fidel a si mateixa».
Abric de Christian Dior (1949) que es pot veure a Púbol. / Fundació Gala-Salvador Dalí
L’exposició es pot visitar en un espai emblemàtic en la vida de Gala, el castell de Púbol, que conforma amb el Teatre–Museu Dalí i la casa de Portlligat l’anomenat «triangle dalinià». Aquest castell va ser adquirit per Dalí per a Gala l’any 1969 i decorat per l’artista com si fos una continuació de la casa de Portlligat. Però era usat sobretot per Gala (Dalí necessitava autorització per entrar-hi quan ella hi era), que entre d’altres hi portava els seus amants. En aquest castell havien d’haver estat enterrats Dalí i Gala, però només hi és ella: la tomba que hi ha al seu costat és buida i el cos de Salvador Dalí reposa sol sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres.
Gala vestint l’abric de Christian Dior a Portlligat, amb Salvador Dalí. / Ricardo Sans
Fins el 22 de setembre s’hi pot veure l’anomenada col·lecció d’alta costura (abans s’hi havia mostrat la de primavera-estiu) i el 7 d’octubre començarà la tercera temporada, amb la col·lecció tardor-hivern. En tots tres casos, algunes peces de l’armari de Gala s’exhibeixen a les golfes de la casa al costat d’imatges que la mostren vestint-les.
Subscriu-te per seguir llegint