El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha culminat el segon any del Pla de fosses 2023-2025 amb la intervenció de 28 fosses arreu del país i l’exhumació de les restes òssies de 26 víctimes del període de la Guerra Civil i el franquisme. Les actuacions han tingut lloc a prop d’una vintena de municipis, dels quals quatre son ebrencs: Bovera, Artesa de Segre, Almatret, Móra la Nova, Bellaguarda, Alòs de Balaguer, Sant Joan de Vilatorrada, Gurb, la Granadella, Sant Romà d’Abella, Soses, Corbera d’Ebre, Móra d’Ebre, la Baronia de Rialb, Ascó, Artesa de Lleida, Ventalló i Castellfollit de Riubregós.
En el transcurs de l’any, a més, s’han retornat les restes identificades d’un soldat republicà a la seva família. Es tracta de Josep Bellet Pérez, la primera persona identificada de la fossa del cementiri de Salomó (Tarragonès), intervinguda el 2020. Josep Bellet és la 26a persona identificada a Catalunya gràcies al Programa d’identificació genètica impulsat pel Departament el 2016, que compta amb més de 4.000 mostres d’ADN.
Previsió per al primer trimestre del 2025
Les actuacions arqueològiques previstes per al primer trimestre de 2025 seran als municipis de Vila-sana (Pla d’Urgell), Ascó (Ribera d’Ebre), Alentorn i Artesa de Segre (Noguera), Corbera d’Ebre (Terra Alta), Gandesa (Terra Alta), Cabra del Camp (Alt Camp), la Fuliola (Urgell) i Ullastrell (Vallès Occidental).
Per elaborar la programació de les actuacions en fosses se segueix una escala de prioritats que ordena la necessitat d’actuació en funció de tota una sèrie de criteris tècnics, com la distribució territorial, el risc de desaparició de la fossa o la informació disponible.
“La recuperació de la memòria és un dret per a les famílies de les víctimes, però alhora és un deure que tenim com a societat”, ha afirmat el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez. “Les intervencions són clau per garantir que les víctimes no quedin a l’oblit i per avançar en el reconeixement de les famílies”, ha destacat Menéndez. I ha expressat “un profund agraïment a tots els equips de tècnics i professionals implicats – historiadors, antropòlegs, arqueòlegs i genetistes –, que treballen de manera exemplar, amb rigor, sincronització i vocació de servei públic”.
Gandesa, Corbera d’Ebre i Ascó, objectius del Pla de fosses de víctimes de la Guerra Civil durant el primer trimestre d’enguany és un article de EbreDigital.cat.
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha culminat el segon any del Pla de fosses 2023-2025 amb la intervenció de 28 fosses arreu del país i l’exhumació de les restes òssies de 26 víctimes del període de la Guerra Civil i el franquisme. Les actuacions han tingut lloc a prop d’una vintena de municipis, dels quals quatre son ebrencs: Bovera, Artesa de Segre, Almatret, Móra la Nova, Bellaguarda, Alòs de Balaguer, Sant Joan de Vilatorrada, Gurb, la Granadella, Sant Romà d’Abella, Soses, Corbera d’Ebre, Móra d’Ebre, la Baronia de Rialb, Ascó, Artesa de Lleida, Ventalló i Castellfollit de Riubregós.. En el transcurs de l’any, a més, s’han retornat les restes identificades d’un soldat republicà a la seva família. Es tracta de Josep Bellet Pérez, la primera persona identificada de la fossa del cementiri de Salomó (Tarragonès), intervinguda el 2020. Josep Bellet és la 26a persona identificada a Catalunya gràcies al Programa d’identificació genètica impulsat pel Departament el 2016, que compta amb més de 4.000 mostres d’ADN.. Previsió per al primer trimestre del 2025. Les actuacions arqueològiques previstes per al primer trimestre de 2025 seran als municipis de Vila-sana (Pla d’Urgell), Ascó (Ribera d’Ebre), Alentorn i Artesa de Segre (Noguera), Corbera d’Ebre (Terra Alta), Gandesa (Terra Alta), Cabra del Camp (Alt Camp), la Fuliola (Urgell) i Ullastrell (Vallès Occidental).. Per elaborar la programació de les actuacions en fosses se segueix una escala de prioritats que ordena la necessitat d’actuació en funció de tota una sèrie de criteris tècnics, com la distribució territorial, el risc de desaparició de la fossa o la informació disponible.. “La recuperació de la memòria és un dret per a les famílies de les víctimes, però alhora és un deure que tenim com a societat”, ha afirmat el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez. “Les intervencions són clau per garantir que les víctimes no quedin a l’oblit i per avançar en el reconeixement de les famílies”, ha destacat Menéndez. I ha expressat “un profund agraïment a tots els equips de tècnics i professionals implicats – historiadors, antropòlegs, arqueòlegs i genetistes –, que treballen de manera exemplar, amb rigor, sincronització i vocació de servei públic”.. Gandesa, Corbera d’Ebre i Ascó, objectius del Pla de fosses de víctimes de la Guerra Civil durant el primer trimestre d’enguany és un article de EbreDigital.cat.
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha culminat el segon any del Pla de fosses 2023-2025 amb la intervenció de 28 fosses arreu del país i l’exhumació de les restes òssies de 26 víctimes del període de la Guerra Civil i el franquisme. Les actuacions han tingut lloc a prop d’una vintena de municipis, […] Gandesa, Corbera d’Ebre i Ascó, objectius del Pla de fosses de víctimes de la Guerra Civil durant el primer trimestre d’enguany és un article de EbreDigital.cat.
Gandesa, Corbera d’Ebre i Ascó, objectius del Pla de fosses de víctimes de la Guerra Civil durant el primer trimestre d’enguany – EbreDigital.cat. . ;. . Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube. Es tracta d’una exposició que obrirà un cicle anomenat: ‘Artista Anònima’, amb una proposta cultural anual, que vol posar en valor el treball artístic i artesanal de les dones grans de les zones rurals. ‘El primer capítol del cicle es diu L’ALTAR FLORAL i reinterpreta la pràctica artística de Pepi Querol Carapuig, de 76 anys, i veïna d’Ulldecona. És un homenatge a la mare de la comissària de l’exposició però també a totes les artistes anònimes d’entorns rurals que mereixen estar a un altar, un espai de devoció amb connotacions litúrgiques com també les tenen les Quinquennals. En la darrera edició d’aquestes festes, celebrades a principis de setembre, entrar al seu carreró era submergir-se en un fons marí. Part d’aquella obra delicada i eclèctica és la que es reinterpreta a L’ALTAR FLORAL, entenent “altar” com el monument disposat per a oferir sacrificis culturals. I entenent “sacrifici” com la mort ritual d’un ésser viu -en aquest cas, les flors i les plantes naturals- per honorar una divinitat, que són lesdones grans, sàvies i artistes'(Laia Beltran, periodista cultural). «}. des.gen.Exposició d’Art Floral: L’Altar Floral de Pepi Querol CarapuigCategoriaCulturaPoblacióLa Galera. Mostrar més esdeveniments