La joventut és frescor, risc, però també valentia. I quan es barreja amb experiència la combinació acaba essent brillant. Així ho va demostrar la nova companyia teatral nascuda a Figueres, Gatzara Teatre, durant la seva presentació oficial dalt d’un escenari aquest cap de setmana passat. Certament podien haver escollit un camí més fàcil per saltar al ring, però van preferir emprendre una senda alternativa, més complexa, amb més viaranys, amb més possibilitats d’esfondrar-se. No ho van fer, tot al contrari, van culminar el cim amb excel·lència com ho feren aquell gener de 1953 el guia xerpa nepalès Tenzing Norgay i l’alpinista Edmund Hillary, els dos personatges protagonistes de ‘Tenzing’ de l’autor turc Memet Baydur que donaren vida al Municipal i que va recordar al públic la insignificança i ambició de l’ésser humà davant la magnitud i grandesa de la natura.
La joventut és frescor, risc, però també valentia. I quan es barreja amb experiència la combinació acaba essent brillant. Així ho va demostrar la nova companyia teatral nascuda a Figueres, Gatzara Teatre, durant la seva presentació oficial dalt d’un escenari aquest cap de setmana passat. Certament podien haver escollit un camí més fàcil per saltar al ring, però van preferir emprendre una senda alternativa, més complexa, amb més viaranys, amb més possibilitats d’esfondrar-se. No ho van fer, tot al contrari, van culminar el cim amb excel·lència com ho feren aquell gener de 1953 el guia xerpa nepalès Tenzing Norgay i l’alpinista Edmund Hillary, els dos personatges protagonistes de ‘Tenzing’ de l’autor turc Memet Baydur que donaren vida al Municipal i que va recordar al públic la insignificança i ambició de l’ésser humà davant la magnitud i grandesa de la natura.
La companyia Gatzara Teatre just concloure una de les tres representacions de ‘Tenzing’. / Jordi Blanco. La joventut és frescor, risc, però també valentia. I quan es barreja amb experiència la combinació acaba essent brillant. Així ho va demostrar la nova companyia teatral nascuda a Figueres, Gatzara Teatre, durant la seva presentació oficial dalt d’un escenari aquest cap de setmana passat. Certament podien haver escollit un camí més fàcil per saltar al ring, però van preferir emprendre una senda alternativa, més complexa, amb més viaranys, amb més possibilitats d’esfondrar-se. No ho van fer, tot al contrari, van culminar el cim amb excel·lència com ho feren aquell gener de 1953 el guia xerpa nepalès Tenzing Norgay i l’alpinista Edmund Hillary, els dos personatges protagonistes de ‘Tenzing’ de l’autor turc Memet Baydur que donaren vida al Municipal i que va recordar al públic la insignificança i ambició de l’ésser humà davant la magnitud i grandesa de la natura.. El director del muntatge, el veterà Maurici Farré, assenyalava, fa unes setmanes, que l’autor de Tenzing plantejava l’obra com un diàleg entre Orient i Occident. Ben cert. També, en una capa més profunda, entre matèria i esperit. Així, talment com un oracle, l’ànima o fantasma de Tenzing, o potser la mala consciència de Hillary, ja avançava el debat sobre el món que estem deixant i trinxant -la imatge d’un Everest massificat convertit en un abocador- per satisfer efímers plaers o per alimentar l’ego d’uns pocs. Tot plegat, els joves actors Èlia Cobos, Èric Domene, Toni Naranjo i Jordi Martínez ho van expressar amb eficiència. A més, cal agrair-los el poder d’atracció que han tingut portant gent jove al teatre, un relleu generacional necessari tant a l’escena com a la platea.. Maurici Farré explicava que ‘Tenzing’ era una obra que havia rescatat de la seva maleta d’obres pendents. Esperem que continuï obrint la maleta amb assiduïtat i ho faci a l’Empordà. També que s’aprofiti més la sala d’assaig del Municipal, poc utilitzada, però amb moltes possibilitats per muntatges íntims i propers.