El festival de dansa Figueres Es Mou aixeca el teló aquest dijous 2 de juliol per desplegar, fins aquest diumenge, una intensa programació en múltiples espais públics de la ciutat amb la voluntat d’apropar la dansa a tots els públics. Georgina Avilès i Marià Llop comparteixen la direcció d’aquesta tretzena edició. Entre les disset propostes que es presenten, des d’aquest dijous 2 de juliol fins diumenge, destaquen dos espectacles -Sortida d’emergència i Entre bous i vaques- l’un protagonitzat per gent gran i l’altre que reflexiona sobre què significa fer-se gran i «investiguen sobre les pors i els tresors de la vellesa».
El festival de dansa Figueres Es Mou aixeca el teló aquest dijous 2 de juliol per desplegar, fins aquest diumenge, una intensa programació en múltiples espais públics de la ciutat amb la voluntat d’apropar la dansa a tots els públics. Georgina Avilès i Marià Llop comparteixen la direcció d’aquesta tretzena edició. Entre les disset propostes que es presenten, des d’aquest dijous 2 de juliol fins diumenge, destaquen dos espectacles -Sortida d’emergència i Entre bous i vaques- l’un protagonitzat per gent gran i l’altre que reflexiona sobre què significa fer-se gran i «investiguen sobre les pors i els tresors de la vellesa».
El festival de dansa Figueres Es Mou aixeca el teló aquest dijous 2 de juliol per desplegar, fins aquest diumenge, una intensa programació en múltiples espais públics de la ciutat amb la voluntat d’apropar la dansa a tots els públics. Georgina Avilès i Marià Llop comparteixen la direcció d’aquesta tretzena edició. Entre les disset propostes que es presenten, des d’aquest dijous 2 de juliol fins diumenge, destaquen dos espectacles -Sortida d’emergència i Entre bous i vaques- l’un protagonitzat per gent gran i l’altre que reflexiona sobre què significa fer-se gran i «investiguen sobre les pors i els tresors de la vellesa».El que ens atrau sempre no és només pensar en el que ens agrada a nosaltres, sinó en el que realment pot cridar l’atenció. Llavors sí que és veritat que hi ha propostes realment molt diferents aquest any com, per exemple, Els que faltaven, una companyia que vam veure i que és molt física, que crida molt l’atenció per les capacitats que tenen, però que no té tant de missatge potser al darrere com altres que són més abstractes i que realment promou una mica més la reflexió. Això ha sigut de sempre, que ens agrada poder oferir diverses propostes. En l’àmbit català, sí que veiem que estem en un bon moment pel que fa a produccions de companyies. Hi ha grans produccions i això es tradueix en el fet que hi ha tanta companyia catalana.Sí, això és un interès que ja fa temps que rumiem: com pot ser que els intèrprets sempre siguin joves? Tant en Roger (Fernández, un dels fundadors del festival) com jo, que venim del món de la dansa, de ballar com a intèrprets de dansa professional, també hi ha aquesta cosa de dir, què vol dir fer-se gran? Vol dir que ja no som vàlides per ballar? Així, anar a buscar aquesta proposta de gent gran, el projecte comunitari, posar en escena també el valor de l’experiència i també de les cicatrius de la vida, de fer-se grans, siguin emocionals com físiques, de diversitats de cossos, de capacitats diverses. I també que el públic es pugui sentir interpel·lat perquè si una persona gran veu a una altra persona gran connecta d’una manera molt diferent. Això permet validar les capacitats, siguin les que siguin.És un festival molt familiar.Són processos lents. De fet, la resta de projectes que duem a terme durant l’any -un d’ells el Mapa de Ball- sí que es noten. Són aquestes llavors que vas posant, i que potser una persona, de veure no sé quants festivals, a l’any següent li arriba la programació de Figueres a Escena i li recorda un espectacle. Crec, però que aquests canvis són lents i tenim paciència. Figueres Es Mou no és un superfestival que vol omplir-ho tot. El més important és estar allà i fer veure a tothom que la dansa és una disciplina més. Que et pot agradar més la música, el teatre, la dansa o el circ, però simplement és posar-ho allà i ja està. El públic ja ho espera, i, fins i tot, la gent ens escriu.I fa molta il·lusió veure a aq
