Tot i haver passat uns dies, l’emoció encara aflora quan la poetessa Glòria Bassols (Olot, 1968) comparteix el fet d’haver guanyat el premi Francesc Català que atorga cada any Òmnium Catalunya Nord. Ho ha fet amb Diàlegs-A la manera amb què el cor s’expressa, un recull inèdit de sis poemes dedicats a diferents poetes que han estimat amb els seus mots el territori occità. L’acte d’entrega va tenir lloc el 25 d’abril passat, durant la Nit de Sant Jordi, a Toluges, amb la presència de la renovada i jove junta d’Òmnium Catalunya Nord i autoritats. També es van entregar altres guardons com el premi d’honor a Carles Sarrat, pel seu primer llibre Canigó Blues (Cal·lígraf).
Tot i haver passat uns dies, l’emoció encara aflora quan la poetessa Glòria Bassols (Olot, 1968) comparteix el fet d’haver guanyat el premi Francesc Català que atorga cada any Òmnium Catalunya Nord. Ho ha fet amb Diàlegs-A la manera amb què el cor s’expressa, un recull inèdit de sis poemes dedicats a diferents poetes que han estimat amb els seus mots el territori occità. L’acte d’entrega va tenir lloc el 25 d’abril passat, durant la Nit de Sant Jordi, a Toluges, amb la presència de la renovada i jove junta d’Òmnium Catalunya Nord i autoritats. També es van entregar altres guardons com el premi d’honor a Carles Sarrat, pel seu primer llibre Canigó Blues (Cal·lígraf).
Tot i haver passat uns dies, l’emoció encara aflora quan la poetessa Glòria Bassols (Olot, 1968) comparteix el fet d’haver guanyat el premi Francesc Català que atorga cada any Òmnium Catalunya Nord. Ho ha fet amb Diàlegs-A la manera amb què el cor s’expressa, un recull inèdit de sis poemes dedicats a diferents poetes que han estimat amb els seus mots el territori occità. L’acte d’entrega va tenir lloc el 25 d’abril passat, durant la Nit de Sant Jordi, a Toluges, amb la presència de la renovada i jove junta d’Òmnium Catalunya Nord i autoritats. També es van entregar altres guardons com el premi d’honor a Carles Sarrat, pel seu primer llibre Canigó Blues (Cal·lígraf).. Fa cinc anys, Glòria Bassols també va aconseguir aquest premi que, per a ella, té una gran rellevància, tot i que, creu, aquesta sembla passar desapercebuda a Catalunya: «Hi ha una separació important amb la Catalunya Nord i és psicològica, perquè hi ha la frontera quan, en veritat, som un mateix país». Per a ella, i tal com ho va transmetre en rebre el premi, és evident que «el Canigó ens separa, però només ho sembla perquè, en veritat, compartim la seva força».. Els poemes del recull, que es publicarà aviat, són fruit d’un projecte fotogràfic que va conduir Glòria Bassols a recórrer aquells escenaris. El projecte no va prosperar, però que sí que va generar aquestes creacions fetes de mots. La poetessa es confessa «una amant del Rosselló, de tot el que és la terra occitana i el món dels trobadors», un amor que l’ha dut a visitar molt sovint aquell territori perquè «volia viure el món dels trobadors».. Tots els premiats i els participants de la Nit de Sant Jordi. / Òmnium Catalunya Nord. Els sis poemes del recull venen a ser diàlegs que Glòria Bassols estableix amb altres poetes i fruit d’aquell viatge físic que, habitualment, no sol fer quan escriu poesia. Així, dialoga amb Jacint Verdaguer «després de veure el documental del Canigó i que em colpissin aquelles imatges». També amb Simona Gay després d’unes estades a Illa del Riberal, un escenari que, diu, «té poèticament molta força» i on va néixer aquesta poetessa rossellonesa de la qual en destaca «la seva actitud de resistència amb el català». Finalment, Bassols dialoga amb trobadors occitans com Joan de Castellnou, Ponç d’Ortafà i Guillem de Cabestany. «Tot i que sé que és una llegenda, vaig anar a la torre de Cabestany pensant què podia sentir ell allà amb la seva estimada allà tancada», comenta Bassols qui també va dedicar el recull, com ja ha fet en anteriors ocasions, al poeta Jordi Pere Cerdà (1920-2011).. Glòria Bassols, que des de fa uns anys viu a Vilajuïga, explica que ella fa dos tipus de poesia: «Una que és com la meva veu interna, la més essencial, i una altra en què hi ha una connexió més directa amb el món exterior». La poetessa confessa sentir-se molt atreta «per la manera tan fresca que tenen els trobadors d’expressar un sentiment, com es deixen portar per l’emoció». També, admet, ha volgut «honorar-los perquè ells van revitalitzar la poesia catalana, són la nostra base, és com anar a l’origen». A més, sovint se li encomana aquella parla trobadoresca o l’occitana: «Tinc un vincle molt fort amb la Catalunya Nord, de sempre, és travessar la frontera i sentir-m’hi bé, m’és tan familiar. Sense saber ben bé per què, em sento acollida». Tant que fins i tot, en certs moments, s’ha plantejat establir-s’hi.
