Si hi ha alguna cosa que mereix quedar inscrita a la història, és sens dubte allò que trenca motlles, que inaugura nous camins. I això és, precisament, el que va passar aquest dissabte a Alcoi durant les Festes de Moros i Cristians. En un fet sense precedents, Ana Gisbert Mira-Perceval va debutar com a alferes mora de la seua filà, Marrakesch, marcant una fita que no era inicialment seu, sinó un somni heretat. Va ser son pare, Juan Antonio Gisbert, qui sempre va somiar ostentar el càrrec de capità, un desig truncat pel seu traspàs abans de poder complir-lo. Però aquest dissabte, la seua filla va prendre el relleu, emocionant tota la ciutat des del Partidor fins a la Plaça d’Espanya, on el públic la va ovacionar dempeus durant tot el recorregut. Després de tants anys, una dona ha ocupat finalment un càrrec d’aquesta magnitud a la Festa. Si hi ha alguna cosa que mereix quedar inscrita a la història, és sens dubte allò que trenca motlles, que inaugura nous camins. I això és, precisament, el que va passar aquest dissabte a Alcoi durant les Festes de Moros i Cristians. En un fet sense precedents, Ana Gisbert Mira-Perceval va debutar com a alferes mora de la seua filà, Marrakesch, marcant una fita que no era inicialment seu, sinó un somni heretat. Va ser son pare, Juan Antonio Gisbert, qui sempre va somiar ostentar el càrrec de capità, un desig truncat pel seu traspàs abans de poder complir-lo. Però aquest dissabte, la seua filla va prendre el relleu, emocionant tota la ciutat des del Partidor fins a la Plaça d’Espanya, on el públic la va ovacionar dempeus durant tot el recorregut. Després de tants anys, una dona ha ocupat finalment un càrrec d’aquesta magnitud a la Festa. Si hi ha alguna cosa que mereix quedar inscrita a la història, és sens dubte allò que trenca motlles, que inaugura nous camins. I això és, precisament, el que va passar aquest dissabte a Alcoi durant les Festes de Moros i Cristians. En un fet sense precedents, Ana Gisbert Mira-Perceval va debutar com a alferes mora de la seua filà, Marrakesch, marcant una fita que no era inicialment seu, sinó un somni heretat. Va ser son pare, Juan Antonio Gisbert, qui sempre va somiar ostentar el càrrec de capità, un desig truncat pel seu traspàs abans de poder complir-lo. Però aquest dissabte, la seua filla va prendre el relleu, emocionant tota la ciutat des del Partidor fins a la Plaça d’Espanya, on el públic la va ovacionar dempeus durant tot el recorregut. Després de tants anys, una dona ha ocupat finalment un càrrec d’aquesta magnitud a la Festa.
