Han passat vuit anys des que Merlí es va acomiadar, la sèrie de TV3 que es va convertir en fenomen no només a Catalunya, sinó també a la resta d’Espanya i a Llatinoamèrica. I encara als seus actors els paren pel carrer per recordar-los els seus personatges. És el que li passa a Iñaki Mur, que donava vida a Oliver. L’actor català és ara la representació espanyola d’Esto no es un misterioso asesinato, la sèrie belga que Filmin estrena aquest dimarts 7 d’abril i que posa els artistes del surrealisme més famosos de tots els temps a investigar un crim. Ell interpreta, ni més ni menys, que Dalí.
Han passat vuit anys des que Merlíes va acomiadar, la sèrie de TV3 que es va convertir en fenomen no només a Catalunya, sinó també a la resta d’Espanya i a Llatinoamèrica. I encara als seus actors els paren pel carrer per recordar-los els seus personatges. És el que li passa a Iñaki Mur, que donava vida a Oliver. L’actor català és ara la representació espanyola d’Esto no es un misterioso asesinato, la sèrie belga que Filmin estrena aquest dimarts 7 d’abril i que posa els artistes del surrealisme més famosos de tots els temps a investigar un crim. Ell interpreta, ni més ni menys, que Dalí.. Era un meló bastant intimidador al principi, perquè el personatge m’exigia una construcció pel que fa a moviment i de veu que no podia allunyar-se massa de la imatge que la gent té de Dalí, però tampoc volia fer una caricatura. També intentava trobar un equilibri molt fi entre el drama i la comèdia que té la sèrie, sense passar-me, però estant al mateix temps lluminós, divertit i espontani. Crec que em va donar molta llibertat que fos un Dalí de 30 anys, no el Dalí de 50, 60 o 70 que la gent té més al cap, aquesta versió més caricaturesca que, en realitat, en la intimitat no era així.. Em vaig tancar dues setmanes a casa meva, només vaig sortir a comprar el pa, i em vaig dedicar a amarar-me de tot el que vaig poder trobar, perquè no tenia més temps perquè calia rodar. Però de vegades passa que t’arriba un personatge, llegeixes el guió i saps des d’on enfocar-lo. I amb aquest em va passar. Altres vegades no passa. Sí que m’intimidava el repte de no voler que la gent pensés que estava fent un acudit, d’estar a l’altura de l’expectativa, però també volia donar-me l’espai per fer-ho meu. Em vaig entendre molt bé amb el director, i em vaig sentir molt lliure. Dels projectes que he fet, és dels que més orgull sento.. Vaig tenir clar des del principi que el Dalí real no era gaire fluid en anglès. Parlava amb molta facilitat el francès, però la sèrie demanava que el personatge parlés un anglès molt fluid. Així que vaig pensar: ha de ser un accent molt marcat. I Dalí no tenia accent espanyol, sinó català. Vaig tenir claríssim que havia de parlar així. Ningú m’ho va demanar, va ser una aposta meva. La sèrie es va rodar a Bèlgica, però en la part flamenca, i el director va sentir molta empatia amb la identitat catalana. Li ressonava amb la identitat flamenca, que també ha sigut molt oprimida en molts moments. Em va donar molt espai per investigar i proposar. Per exemple, hi ha un capítol en què porto una barretina. I tot i que no s’aprecia gaire, el meu personatge porta espardenyes i Gala també. Em van donar molt espai per dir la meva i va ser tot molt col·laboratiu.. Exacte. Al final l’art surrealista juga amb el que tu perceps com a espectador d’una obra i el que realment és. Ja el títol de la sèrie va per aquí, Esto no es un misteriós asesinato, amb referència a l’obra de Magritte Esto no es una pipa. No és una pipa perquè és un dibuix d’una pipa. És una representació. La sèrie juga amb aquesta idea del que sembla i el que no és. I posar pintors surrealistes en un context surrealista és molt juganer, ho gaudeixes molt. Dona molt espai per construir un to i una premissa molt autèntics. És dramàtica, però no és un drama; és còmica, però tampoc és una comèdia a l’ús; és un Cluedo, però tampoc del tot. Fins i tot el lord de la casa està interpretat per una dona, i això forma part d’aquest joc amb l’ambivalència.. Sí. Em van enviar tots els guions i un dossier on explicaven el to, l’atmosfera i les localitzacions. Em vaig posar a investigar i vaig descobrir que tot partia de fets reals. Això, per a un actor, és meravellós. Hi ha qui podria pensar que et limita, però per a mi va ser un pou inabastable d’informació. La finca existeix de veritat, Lord James també i va ser el primer gran mecenes de Dalí. La primera gran exposició surrealista va tenir lloc el 1936, tot i que en la sèrie s’explica de forma diferent. Però eren tots allà i eren amics de veritat. Això ens donava moltíssim joc als actors.. Perquè és impossible que no quedi rodó. La sèrie comença amb una premissa i acaba resolent-la. Té aquesta estructura cíclica que és un caramelet per a l’espectador: comences sabent que al final obtindràs una resposta. L’espectador sap que descobrirà qui és l’assassí o qui ho ha fet. I aquesta certesa fa que el joc estigui a intentar endevinar-ho abans que arribi el final. La sèrie et fa dubtar, pensar i jugar.. Ahir mateix un noi em va parar i em va demanar una foto perquè havia vist Merlí. Però ara l’audiència de la sèrie s’ha fet més gran i ara em paren des d’un altre lloc. Ja no és una cosa tan frenètica com llavors, fa molt temps i em paren menys. Però em fa gràcia que ara també em comencen a parar per altres coses. Molta gent em col·loca al mapa per Merlí, que va ser el que ens va posar allà molts dels xavals de la sèrie, però ara de vegades em paren pel pòdcast que tinc o perquè m’han vingut a veure al teatre.. Això del boom és molt relatiu. Després de Merlí vaig estar un any i mig sense treballar. O sigui, que el boom era un moment de màxima exposició, en actitud fenomen fan molt «heavy» i no tenia feina. I quan des de fora semblava que el boom començava a baixar, allà van començar a sortir coses. Crec que em va costar un temps que confiessin en mi per fer un altre tipus de personatges. I això també es va guanyant amb l’edat. Durant molt temps la gent em continuava veient amb la carpeta, i amb els anys això es va diluint i se t’obren altres oportunitats que gaudeixes més també, tot i que estiguis superagraït pel viscut.. Soc molt amic de totes dues. Amb la resta també ens estimem molt, des d’un lloc molt profund, però la vida et porta per llocs diferents. Uns viuen a Madrid, d’altres a Barcelona, Candela a Suècia… Ens seguim la pista amb molt afecte. Evidentment som molts, i amb uns hi ha més contacte que amb d’altres. El que vam viure amb aquesta sèrie va ser molt especial i això és per sempre.
Han passat vuit anys des que Merlí es va acomiadar, la sèrie de TV3 que es va convertir en fenomen no només a Catalunya, sinó també a la resta d’Espanya i a Llatinoamèrica. I encara als seus actors els paren pel carrer per recordar-los els seus personatges. És el que li passa a Iñaki Mur, que donava vida a Oliver. L’actor català és ara la representació espanyola d’Esto no es un misterioso asesinato, la sèrie belga que Filmin estrena aquest dimarts 7 d’abril i que posa els artistes del surrealisme més famosos de tots els temps a investigar un crim. Ell interpreta, ni més ni menys, que Dalí.
