A la dura Islàndia del segle XVIII, encara sota control de la corona danesa, regia el codi Stóridómur, ideat contra la fornicació, «unes lleis injustes, cruels, mal pensades, creades per prevenir la promiscuïtat i l’incest» i per les quals almenys 25 dones van ser executades per ofegament i altres tants homes decapitats. «Existeixen moltes històries truculentes, perquè els fills de dones que quedaven embarassades després de tenir relacions sexuals fora del matrimoni eren la prova que podia condemnar els seus pares i per això moltes mares deixaven morir els seus nadons a la intempèrie», explica Arnaldur Indridason, referent del noir islandès i creador de la cèlebre saga de l’inspector Erlendur, sobre uns fets reals que sustenten El rey y el relojero (RBA), la seva nova novel·la, aquesta vegada històrica.
A la dura Islàndia del segle XVIII, encara sota control de la corona danesa, regia el codi Stóridómur, ideat contra la fornicació, «unes lleis injustes, cruels, mal pensades, creades per prevenir la promiscuïtat i l’incest» i per les quals almenys 25 dones van ser executades per ofegament i altres tants homes decapitats. «Existeixen moltes històries truculentes, perquè els fills de dones que quedaven embarassades després de tenir relacions sexuals fora del matrimoni eren la prova que podia condemnar els seus pares i per això moltes mares deixaven morir els seus nadons a la intempèrie», explica Arnaldur Indridason, referent del noir islandès i creador de la cèlebre saga de l’inspector Erlendur, sobre uns fets reals que sustenten El rey y el relojero (RBA), la seva nova novel·la, aquesta vegada històrica.
A la dura Islàndia del segle XVIII, encara sota control de la corona danesa, regia el codi Stóridómur, ideat contra la fornicació, «unes lleis injustes, cruels, mal pensades, creades per prevenir la promiscuïtat i l’incest» i per les quals almenys 25 dones van ser executades per ofegament i altres tants homes decapitats. «Existeixen moltes històries truculentes, perquè els fills de dones que quedaven embarassades després de tenir relacions sexuals fora del matrimoni eren la prova que podia condemnar els seus pares i per això moltes mares deixaven morir els seus nadons a la intempèrie», explica Arnaldur Indridason, referent del noir islandès i creador de la cèlebre saga de l’inspector Erlendur, sobre uns fets reals que sustenten El rey y el relojero (RBA), la seva nova novel·la, aquesta vegada històrica.. Després del seu pas per BCNegra, Indridason (Reykjavík, 1961) detalla en una entrevista com va fer funcionar l’engranatge d’aquesta intriga com si fos el rellotger islandès en la vida del qual es va inspirar, els pares del qual van ser víctimes del codi Stóridómur, i que s’obsessiona a reconstruir un rellotge astronòmic de 1594 obra del mestre Isaac Habrecht, que avui es conserva a Copenhaguen. Mentre ho fa, instal·lat a palau, coneix el rei danès Cristià VII, que li demana que nit rere nit i dia rere dia li relati la seva història.. Però ha d’anar «amb compte amb com l’explica perquè el monarca no entri en còlera i el condemni a mort, ja que en realitat està acusant el pare del rei de firmar la sentència de mort del seu fins i tot sabent que era innocent», resumeix Indridason, que afegeix que «la sentència està documentada i tant el rei com el rellotger, que va escriure un llibre sobre això, van existir».. Doble moral hipòcrita. «Era una idea irresistible ajuntar-los en la ficció», assumeix. Tots dos exemplifiquen «l’existència d’una hipòcrita doble moral. La noblesa va crear unes lleis injustes segons les quals havia de viure el poble mentre ells eren infidels, tenien fills bastards o anaven a prostíbuls».. Cristià VII va ser un rei amb una vida de novel·la: inestable mentalment, amb continus canvis d’humor, amb una infància difícil, un fill que el va apartar del tron, una intensa relació amb una coneguda prostituta i una amistat amb un metge alemany que va acabar sent amant de la reina, a qui va deixar embarassada. «La realitat supera la ficció», afirma. També la realitat d’avui dia. «¿Hi ha algú segur en algun lloc si aquestes noves polítiques mundials i de notícies falses es permeten voler devorar el Canadà, Groenlàndia o Panamà? No sabem quin serà el futur», lamenta Indridason davant la nova era Trump.. Indridason no pensa abandonar el gènere negre, «molt popular» al seu país, on comparteix podi amb Yrsa Sigurdardóttir i Ragnar Jónasson. Amb la seva sèrie d’Erlendur, amb títols com Las marismas o La dona de verd, traduïda a 40 idiomes i més de 20 milions d’exemplars venuts. I al novembre arribarà a Espanya la seva sèrie del policia Konrad, a RBA.. Erlendur sent obsessió pel passat, com el seu creador, que la trasllada a El rey y el relojero. «¿Què és el temps? No en tinc ni idea, però afecta la nostra vida i al final ens mata a tots, ningú el pot vèncer. És el pitjor brivall en una novel·la negra», diu fent broma. «Erlendur –continua– pateix un gran trauma de jove quan el seu germà mor i ell se’n culpa. Es queda atrapat en aquest espai-temps tota la vida».. Com a El hangar 885, última novel·la d’Erlendur, publicada fa escassos mesos, també són recurrents a les seves novel·les les desaparicions, reconeix. «Islàndia és un país inhòspit, dur per viure. En temps antics la gent podia desaparèixer mentre anava a peu d’un lloc a un altre i mai més se’n sabia res. M’interessen les seves famílies, com tracten el seu dolor i els seus sentiments de pèrdua o culpa».. També desapareix algú en una altra novel·la històrica que acaba de publicar al seu país. «És sobre el poeta islandès del segle XIX, Jónas Hallgrímsson, que tres dies abans de morir recorda a un jove que va desaparèixer i del qual mai més se’n va saber res. Història i crims, millor que la ginebra i la tònica», somriu.
