L’enginyer informàtic Isaac Piñol Catadau, de Sant Sadurní d’Anoia i que viu als Estats Units, s’ha endut el vuitè premi Frederic Pujulà de narrativa curta de gènere fantàstic amb el relat Corre que descriu una societat molt deshumanitzada en la que els pares sotmeten als seus fills a operacions genètiques per ser els millors esportistes, sigui al preu que sigui. Isaac Piñol no va poder recollir el premi en persona, però ho va fer, en nom seu, el seu cosí, durant la convenció Soc Friki Soc Cultura, diumenge passat a la plaça Catalunya de Figueres.
L’enginyer informàtic Isaac Piñol Catadau, de Sant Sadurní d’Anoia i que viu als Estats Units, s’ha endut el vuitè premi Frederic Pujulà de narrativa curta de gènere fantàstic amb el relat Corre que descriu una societat molt deshumanitzada en la que els pares sotmeten als seus fills a operacions genètiques per ser els millors esportistes, sigui al preu que sigui. Isaac Piñol no va poder recollir el premi en persona, però ho va fer, en nom seu, el seu cosí, durant la convenció Soc Friki Soc Cultura, diumenge passat a la plaça Catalunya de Figueres.
L’enginyer informàtic Isaac Piñol Catadau, de Sant Sadurní d’Anoia i que viu als Estats Units, s’ha endut el vuitè premi Frederic Pujulà de narrativa curta de gènere fantàstic amb el relat Corre que descriu una societat molt deshumanitzada en la que els pares sotmeten als seus fills a operacions genètiques per ser els millors esportistes, sigui al preu que sigui. Isaac Piñol no va poder recollir el premi en persona, però ho va fer, en nom seu, el seu cosí, durant la convenció Soc Friki Soc Cultura, diumenge passat a la plaça Catalunya de Figueres.
En conversa telefònica, Isaac Piñol, que viu des de fa anys amb la seva dona i tres fills a la badia de San Francisco, on treballa per Apple a Silicon Valley, es va mostrar molt feliç del reconeixement i va assegurar que fa molt temps que escriu, principalment relats influïts pel realisme màgic. Amb Corre, però ha fet un pas més cap al vessant del fantàstic creant una trama que, assegura, se li va ocórrer assistint cada cap de setmana a les competicions esportives dels seus fills: «Als Estats Units es viuen amb tanta intensitat, no ho havia vist mai i no sé si a Catalunya això passa també. D’aquí l’obsessió aquesta d’escriure sobre eines que poden alterar la genètica». També fer-ho sempre en llengua catalana perquè, assegura Piñol, «és una manera de mantenir el vincle amb el territori català».
A la convenció hi havia una vuitantena d’estands, alguns d’ells de diferents editorials / Jordi Blanco
Isaac Piñol va conèixer l’existència del premi Pujulà l’any passat i ja va enviar un relat, aleshores sense èxit. No va desistir sobretot després de llegir els guanyadors i copsar la qualitat. Que el premi sigui la publicació del relat al costat de la resta de finalistes en un llibre, que es distribuirà per totes les biblioteques del país, és, diu Piñol, «el més important» perquè garanteix que arribarà als lectors. «Només saber que havia estat seleccionat ja estava súper content perquè volia dir que un jurat l’havia validat, que havia enganxat i ara haver guanyat és un plus». Així, a banda de Piñol, el segon guardonat ha estat Rubén Aran, de Girona, amb La maledicció; el tercer, Josep Masanas de Banyoles amb El paraigüer i el quart, Josep Maria Prió, de Cerdanyola del Vallès, amb La nena desconeguda. Han compartit cinquena posició Eloi Castellví de Sant Guim de Freixenet amb Feristela; Jesús Castillón de Sant Cugat del Vallès amb El miracle; Samuel del Amor de Benidorm (Alacant) amb Xiquets d’estel; Daniel Ventura des de Berlin amb El menjador i Lluïsa Villanueva de Barcelona amb El carreró. Txell Escrigas i Julian Sánchez, dos dels membres del jurat, van confirmar la qualitat de tots els inèdits rebuts aquest any —seixanta-cinc arribats de tot Catalunya, València, Andorra, Alemanya i Estats Units— i, sobretot, l’increment de relats de terror. També van remarcar el bon estat de salut del premi, ja que, en aquests vuit anys de convocatòries, s’han rebut més de mig miler de relats.
D’altra banda, Carlos Acedo, fundador i ànima de la convenció, organitzada per l’associació de veïns Rally Sud, va fer, sobre el terreny, un balanç positiu d’aquesta edició reconeixent que «hi hagut menys públic, però que aquest ha estat més solidari». Val a dir que tot allò recaptat amb l’entrada voluntària -també es podien donar aliments-, es destinarà a dos projectes de Creu Roja Figueres a la ciutat.