Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965) va ser pintor, dibuixant i pedagog vinculat al moviment noucentista. Durant la Guerra Civil Espanyola va ser director general de Belles Arts de la República i un dels responsables de l’evacuació i salvament del patrimoni artístic nacional. Aquell conflicte el va dur a l’exili, a Londres on restaria deu anys i on mantindria una relació amb la pintora surrealista, escriptora i ocultista Ithell Colquhoun (1906-1988) que va transformar el seu art i la seva manera de veure el món. Aquest dissabte, a les dotze del migdia, el Museu de l’Exili de la Jonquera inaugura una exposició que ajuda a apropar-nos a aquesta dècada, tant dolorosa com màgica, d’un artista oblidat.
Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965) va ser pintor, dibuixant i pedagog vinculat al moviment noucentista. Durant la Guerra Civil Espanyola va ser director general de Belles Arts de la República i un dels responsables de l’evacuació i salvament del patrimoni artístic nacional. Aquell conflicte el va dur a l’exili, a Londres on restaria deu anys i on mantindria una relació amb la pintora surrealista, escriptora i ocultista Ithell Colquhoun (1906-1988) que va transformar el seu art i la seva manera de veure el món. Aquest dissabte, a les dotze del migdia, el Museu de l’Exili de la Jonquera inaugura una exposició que ajuda a apropar-nos a aquesta dècada, tant dolorosa com màgica, d’un artista oblidat.
Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965) va ser pintor, dibuixant i pedagog vinculat al moviment noucentista. Durant la Guerra Civil Espanyola va ser director general de Belles Arts de la República i un dels responsables de l’evacuació i salvament del patrimoni artístic nacional. Aquell conflicte el va dur a l’exili, a Londres on restaria deu anys i on mantindria una relació amb la pintora surrealista, escriptora i ocultista Ithell Colquhoun (1906-1988) que va transformar el seu art i la seva manera de veure el món. Aquest dissabte, a les dotze del migdia, el Museu de l’Exili de la Jonquera inaugura una exposició que ajuda a apropar-nos a aquesta dècada, tant dolorosa com màgica, d’un artista oblidat.. S/T (1944) de Francesc d’Assís Galí. / Josep Ribas. Qui comissaria l’exposició ‘Francesc d’Assís Galí: Exili i evasió’ és el doctor en Humanitats, Albert Mercadé, qui coneix en profunditat aquest creador. Va començar a fer recerca sobre ell fa vint anys i va dedicar-li la seva tesi doctoral. No dubta a afirmar que «avui dia Galí és una figura molt desconeguda perquè des de fa més de seixanta anys no se li ha fet absolutament res, de manera oficial». Aquesta invisibilitat a escala pública no ho és dins el món dels historiadors de l’art i de les famílies artístiques que el tenen ben present perquè «Galí, abans de la guerra, va ser el mestre de tota una generació d’artistes» fundant l’Escola d’Art Galí a Barcelona l’any 1906, «la més important del primer terç del segle XX», i després com a director de l’Escola Superior d’Arts i Oficis de la Mancomunitat. Com a exemple, va ser el primer mestre de Joan Miró, qui «el recordarà tota la vida», però també de Josep Llorenç Artigas o Ernest Maragall. «La majoria dels importants van passar per can Galí», rememora Mercadé convençut que aquesta exposició, juntament amb la que s’inaugurarà el maig al Museu Nacional d’Art de Catalunya dedicada al primer Galí, des dels inicis fins abans de la guerra civil, «és el primer pas per a la seva recuperació, perquè puguem revisar la seva figura». Tot això es completarà amb la publicació d’una monografia.. ‘Sense títol’ és un dibuix a tinta sobre paper (1940-1944) que forma part d’una sèrie «eròtica-minotàurica» que, per primer cop, s’exposarà junta. / Josep Ribas. Amb aquest projecte global es busca reivindicar tant la faceta de mestre com la d’artista de Galí qui, cal recordar, va començar als Quatre Gats amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol i algunes de les seves creacions són molt reconegudes com els cartells que va fer per l’Exposició Universal del 1929 o les pintures murals de la cúpula del Palau Nacional de Barcelona. «Com a pedagog va sobresortir, però com a artista també viu moments molt bons, sobretot a l’exili», diu Mercadé.. A Londres, on arriba amb tres dels seus nou fills, coneix i s’enamora d’Ithell Colquhoun, considerada una de les artistes més radicals de la seva generació, molt compromesa amb el surrealisme —moviment del qual va ser expulsada— i fascinada per entrellaçar art, identitat sexual, ecologia i ocultisme. Aquesta relació «tan intensa que van mantenir» és un dels temes centrals de l’exposició al Mume.. ‘Refugi (nit de bombardeig)’ Londres, és un carbó i pastel sobre paper (1939-1940) en el que l’artista s’autoretrata. / Josep Ribas. Galí s’instal·la a Londres el març de 1939 i el setembre comencen els bombardeigs de l’aviació nazi. «Va patir molt i aquesta desesperació es reflecteix a les cartes que escriu a Ithell», diu el comissari. Els dos artistes es van conèixer en coincidir en una exposició: «Galí presentava un bodegó i Ithell, un home castrat. Galí enfolleix veient aquell món en el qual després aprofundirà amb ella». Mercadé no dubta que aquest vincle fou per a ell «una evasió de la realitat miserable del dia a dia». «Ithell va ser la llum que el va salvar, una llum de vida i esperança». Ho testimonien les quaranta cartes amoroses, també un pèl eròtiques, que ell li va enviar i que ella va conservar tota la vida.. En aquestes cartes, avui dipositades als arxius de la Tate Modern i algunes de les quals es mostren a l’exposició, «Galí idealitza Ithell. Són apassionades, hi ha molta fantasia i erotisme també. No saps fins on van arribar, però no importa perquè d’allà en va sortir una experiència artística» que va dur a Galí «a fer una obra més esbojarrada, eròtica, onírica i surrealista».. Ithell Colquhoun pintant. / Empordà. Una de les particularitats de l’exposició al Mume és la col·laboració cabdal d’Artur Muñoz, de Coltell Estudi, qui ha creat un disseny específic per presentar el material -articles de premsa, cartes, fotografies, pel·lícules, dibuixos, pintures, gravats- amb llums especials, ampliacions i projeccions «perquè arribi el missatge amb un llenguatge actual». El visitant, doncs, començarà aquest viatge amb l’esclat de la guerra, entendrà que va dur a Galí a l’exili, el seu pas pel camp d’Argelers, l’estada de deu anys a Londres i es conclourà amb el retorn a Barcelona seguint la família que s’acull a l’indult. «Al final de l’exili Galí va fer obres molt bones, dibuixos que, quan torna, s’exposen. La comunitat artística l’acull molt bé, com el mestre que torna, li fan homenatges, sopars i exposicions». Fins al dia de la mort, Galí va treballar molt. «Va fer de pintor que és, en el fons, el que sempre havia somniat».