El periodista i escriptor altempordanès Jair Dominguez ha publicat Els xiprers (Columna), una nova novel·la que arribarà a les llibreries aquest dimecres 5 de març. La història transcorre en una urbanització idíl·lica de l’Empordà i posa el focus en diferents personatges al llarg del temps, que canvien les seves dinàmiques i que permeten a l’autor explorar les particularitats de la vida adulta, però també les complexitats de la condició humana. Tal com explica Dominguez, si bé l’imaginari de la història té un important component de ficció, la majoria de les situacions i persones tenen un origen real. «La novel·la és la parcel·la de la meva vida en què puc ser jo mateix», sosté, «la llibertat és absoluta, i per això m’encanta».
El periodista i escriptor altempordanès Jair Dominguez ha publicat Els xiprers (Columna), una nova novel·la que arribarà a les llibreries aquest dimecres 5 de març. La història transcorre en una urbanització idíl·lica de l’Empordà i posa el focus en diferents personatges al llarg del temps, que canvien les seves dinàmiques i que permeten a l’autor explorar les particularitats de la vida adulta, però també les complexitats de la condició humana. Tal com explica Dominguez, si bé l’imaginari de la història té un important component de ficció, la majoria de les situacions i persones tenen un origen real. «La novel·la és la parcel·la de la meva vida en què puc ser jo mateix», sosté, «la llibertat és absoluta, i per això m’encanta».
El periodista i escriptor Jair Dominguez (Barcelona, 1980) ha publicat Els xiprers (Columna), una nova novel·la que arribarà a les llibreries aquest dimecres 5 de març. La història transcorre en una urbanització idíl·lica de l’Empordà i posa el focus en diferents personatges al llarg del temps, que canvien les seves dinàmiques i que permeten a l’autor explorar les particularitats de la vida adulta, però també les complexitats de la condició humana. Tal com explica Dominguez, si bé l’imaginari de la història té un important component de ficció, la majoria de les situacions i persones tenen un origen real. «La novel·la és la parcel·la de la meva vida en què puc ser jo mateix», sosté, «la llibertat és absoluta, i per això m’encanta».. Els xiprers segueix la vida de diverses famílies que viuen en una urbanització situada en un punt indefinit de l’Empordà. Totes elles crien els seus fills de forma semblant: sense cap autoritat ni pressió i donant als infants tot allò que volen. Entre festes d’aniversari, revetlles de Sant Joan i partits escolars, passen els anys i els nens van canviant, igual que ho fan les dinàmiques que coneixien fins al moment.. La novel·la es divideix en tres parts diferenciades. Una primera amb uns nens petits, una segona amb aquests, però convertits en adolescents, i una darrera que incorpora un salt més pronunciat i que els mostra ja d’adults. Pel que fa a l’època, l’ambientació és actual amb una mirada llarga cap a un futur molt proper que incorpora coses «que podrien passar», però sense incorporar experiències massa futuristes.. «He sigut optimista i no hi he posat cap guerra nuclear ni tampoc molta misèria», reconeix Dominguez, «és tot bastant igual que ara i de fet, crec que va en la línia de la teoria que tinc jo sobre la fi del món, que morirem d’avorriment i que no passarà res espectacular, tot i que Donald Trump sigui president». A partir, doncs, d’aquest punt de partida «real i tangible», l’autor retrata una petita societat de progenitors «joves» de diverses classes socials que «deixen que TikTok eduqui» els seus fills mentre ells estan massa enfeinats amb «divorcis, feines i problemes».. Es tracta d’un llibre en el qual l’escriptor ha estat treballant durant dos anys, i que neix de l’observació, però també d’un imaginari poblat de personatges que tothom podria trobar en el seu dia a dia. «És una història bastant coral, però n’hi ha que donarien per fer pàgines i pàgines només amb la seva història», assenyala, «moltes de les persones que ens envolten necessiten una novel·la sencera».. «La novel·la és la parcel·la de la meva vida en què puc ser jo mateix», diu Domínguez. / Eli Don. El pas del temps, la pèrdua de la innocència, l’aïllament o la destrucció de les relacions humanes són altres temes que aborda la novel·la, com també el destí i la impossibilitat de fugir-ne, aquest darrer lligat amb un dels personatges, en Bru, que neix amb el do de veure el futur. Aquesta decisió va lligada a la passió de l’autor per la ciència-ficció, la qual intenta sempre introduir en les seves històries. «Vivim en un món on sempre hi ha un punt paranormal i tots pensem que els nens són una mica màgics», afegeix, «m’atreia la idea que un nen veies tot allò que passa i que l’encertes, i que la resta no pogués fer massa res, una mica com a metàfora que tot està escrit i que depèn únicament del destí».. Dominguez, que compagina la seva faceta d’escriptor amb la de periodista confessa que el seu moment per escriure és de bon matí, un moment en què està sol a casa. De cara a futurs projectes, admet que li agradaria fer alguna cosa relacionada amb «l’art i tot el món que l’envolta». En aquest sentit, recorda que és una matèria que ell va estudiar al seu moment i que troba molt interessant. «Se n’ha parlat, però jo tinc ganes de dir la meva», subratlla.. En aquest sentit, l’escriptor afirma que la literatura li serveix per disposar d’un espai «lliure», que no troba en altres llocs. «Quan escric faig allò que em ve de gust i soc feliç», diu, «a la ràdio o a la televisió pots estar limitat pels personatges, pel pressupost… però aquí la llibertat és absoluta». «La satisfacció no és tan immeditada com quan fas riure o a la gent o l’entretens directament, però és més completa quan algú diu que t’ha llegit i s’ha sentit identificat», conclou.. Pel que fa a l’objectiu d’Els xiprers, explica que el primer i el principal és que la gent s’ho «passi bé», que es pugui sentir identificada i que ja si, en darrer lloc, la fa reflexionar, encara serà millor. «El lector, que normalment és més llest que l’autor, aporta moltes coses que un mateix no sap, i això m’encanta», assegura.
