Bram, Montoliu, Argelers, Recebedor, Neiçon, Cerelhac i Tombaboc. Tots aquests són els noms dels camps de concentració, mal dits de refugiats, on l’esperantista i escriptor Jaume Grau Casas (Barcelona, 1896 – València, 1950) va restar internat entre els anys 1939 i 1944. Un llarg periple des que es va veure obligat a exiliar-se després de la Guerra Civil Espanyola. Als camps va sobreviure a la fam, el fred, les epidèmies i ho va fer gràcies a l’escriptura, una eina de resiliència que mai va abandonar. De fet, en sortir tenia escrits més d’una dotzena de llibres que ara s’han recollit en un de sol gràcies a l’Associació Catalana d’Esperanto i sota l’edició de Carles Vela Aulesa. ‘Home en ruïnes. Relats i poemes des dels camps de la vergonya’ es presenta aquest divendres, a les sis de la tarda, el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera.
Bram, Montoliu, Argelers, Recebedor, Neiçon, Cerelhac i Tombaboc. Tots aquests són els noms dels camps de concentració, mal dits de refugiats, on l’esperantista i escriptor Jaume Grau Casas (Barcelona, 1896 – València, 1950) va restar internat entre els anys 1939 i 1944. Un llarg periple des que es va veure obligat a exiliar-se després de la Guerra Civil Espanyola. Als camps va sobreviure a la fam, el fred, les epidèmies i ho va fer gràcies a l’escriptura, una eina de resiliència que mai va abandonar. De fet, en sortir tenia escrits més d’una dotzena de llibres que ara s’han recollit en un de sol gràcies a l’Associació Catalana d’Esperanto i sota l’edició de Carles Vela Aulesa. ‘Home en ruïnes. Relats i poemes des dels camps de la vergonya’ es presenta aquest divendres, a les sis de la tarda, el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera.
Bram, Montoliu, Argelers, Recebedor, Neiçon, Cerelhac i Tombaboc. Tots aquests són els noms dels camps de concentració, mal dits de refugiats, on l’esperantista i escriptor Jaume Grau Casas (Barcelona, 1896 – València, 1950) va restar internat entre els anys 1939 i 1944. Un llarg periple des que es va veure obligat a exiliar-se després de la Guerra Civil Espanyola. Als camps va sobreviure a la fam, el fred, les epidèmies i ho va fer gràcies a l’escriptura, una eina de resiliència que mai va abandonar. De fet, en sortir tenia escrits més d’una dotzena de llibres que ara s’han recollit en un de sol gràcies a l’Associació Catalana d’Esperanto i sota l’edició de Carles Vela Aulesa. ‘Home en ruïnes. Relats i poemes des dels camps de la vergonya’ es presenta aquest divendres, a les sis de la tarda, el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera.. Tot el material d’Home en ruïnes, que ha estat seleccionat per Marie-Hélène Meléndez i traduït per Carles Biosca, copsa al detall i amb tota la cruesa allò que va viure als camps en pròpia pell i d’allò que fou testimoni. Per exemple, el capítol dedicat a Bram, titulat ‘El cadàver vivent’ i on va fer estada de l’1 de març de 1939 fins al 28 de juny d’aquell mateix any, l’obre així: «Era un tuberculós cadavèric. Ja a la platja d’Argelers li deien ‘el cadàver vivent'». De Bram recordava com els va rebre «un temps infernal» amb pluja copiosa i un vent huracanat i, malgrat tot, ho va agrair perquè «ens oferia, després dels vint-i-tres dies passats en el caos d’Argelers, una mica d’ordre, d’assossec, de calma, de tranquil·litat».. Jaume Grau, a qui podem veure en la fotografia, captada justament en un dels camps el 1944, va ser un actiu propagador de l’esperantisme. De fet, col·laborà a la revista Kataluna Esperantisto, compilà la ‘Kataluna Antologio’ i va publicar tot d’obres didàctiques. També va traduir a l’esperanto Proses bàrbares de Prudenci Bertrana. En el cas de l’obra pròpia no va ser a temps de publicar-la. Primer, a causa de la postguerra, que va viure a Tolosa i València, i, segon, per la seva mort sobtada a 54 anys. Ara es publica aquesta edició en català, després d’una primera edició en francès i esperanto.. Subscriu-te per seguir llegint