«Estic absolutament a favor dels avenços que ens pugui proporcionar la intel·ligència artificial, això no admet discussió, però al mateix temps dic obertament que no és aquella revolució que ens havien venut». Josep Lluís Micó (La Font de la Figuera, 1974) parla amb coneixement de causa, perquè com a periodista expert en noves eines tecnològiques és un habitual de congressos, simpòsius, debats i jornades sobre aquesta matèria: «I algunes de les suposades novetats revolucionàries que s’han presentat en esdeveniments d’aquesta mena han acabat en no res».
«Estic absolutament a favor dels avenços que ens pugui proporcionar la intel·ligència artificial, això no admet discussió, però al mateix temps dic obertament que no és aquella revolució que ens havien venut». Josep Lluís Micó (La Font de la Figuera, 1974) parla amb coneixement de causa, perquè com a periodista expert en noves eines tecnològiques és un habitual de congressos, simpòsius, debats i jornades sobre aquesta matèria: «I algunes de les suposades novetats revolucionàries que s’han presentat en esdeveniments d’aquesta mena han acabat en no res».
«Estic absolutament a favor dels avenços que ens pugui proporcionar la intel·ligència artificial, això no admet discussió, però al mateix temps dic obertament que no és aquella revolució que ens havien venut». Josep Lluís Micó (La Font de la Figuera, 1974) parla amb coneixement de causa, perquè com a periodista expert en noves eines tecnològiques és un habitual de congressos, simpòsius, debats i jornades sobre aquesta matèria: «I algunes de les suposades novetats revolucionàries que s’han presentat en esdeveniments d’aquesta mena han acabat en no res».. Aquest és el punt de partida d’’Artificialitis’ (Saldonar), el llibre que ha publicat Micó, que actualment dirigeix ‘Regió 7’, diari del mateix grup editorial que l’EMPORDÀ, per intentar aportar una visió crítica a l’evolució i les possibilitats de la intel·ligència artificial. «La gent amb poder creu que és la solució de tot, i si tu ets un habitual del Mobile World Congress, el Sónar + D i altres trobades d’aquest estil, pots acabar convençut que el futur ja és aquí, però després la realitat et demostra que això no és cert. Quan vas a la feina, a la consulta del metge o veus els deures de la teva filla a l’escola t’adones que les coses no són tan avançades com se’ns vol vendre. I davant d’això, hem de ser crítics i també fer autocrítica, perquè sovint les úniques relacions personals que tenim amb la intel·ligència artificial són les recomanacions de les plataformes d’streaming o algun joc o aplicació del mòbil que converteix la cara d’una persona en la d’un animal».. «Què els passa pel cap als malalts de la intel·ligència artificial» és el subtítol d’un llibre en el qual Micó va revisant amb aquesta mirada crítica diversos aspectes de la intel·ligència artificial. Ha comptat amb la col·laboració de la seva filla Irene Micó, una font d’informació per al seu pare sobre què es cou en el món dels més joves i que en aquesta ocasió aporta uns «comentaris sincers» en cadascun dels capítols del llibre, que ofereixen un contrapunt molt sucós.. En tot cas, Micó deixa clar d’entrada que ell és del tot favorable als avenços que pot comportar la intel·ligència artificial: «No admet massa discussió que tots i cadascun dels avenços que comentem al llibre o són prometedors o ho poden ser perquè obren camins per a altres que ho seran. Estar en contra del progrés i de transformacions que poden esdevenir revolucionàries em sembla reaccionari. No hi ha cap visió apocalíptica ni de retorn a les cavernes, però entre això i l’entusiasme sectari alienat, al llibre hi ha un toc d’atenció des d’una reflexió crítica». Micó insisteix que «tot això és fantàstic, en soc un gran defensor, però compte que els focs artificials de vegades ens enlluernen i donem per fetes fites a les quals no hem arribat, per resolts problemes que encara hi són i ens oblidem de conflictes que generen aquests sistemes tecnològics. No hem d’acabar amb ells, sinó analitzar-los perquè cada canvi porta una situació nova i no et pots conformat amb la informació que proporcionen la mateixa màquina i qui l’ha fabricat».. En aquest sentit, assenyala que «un aspecte que més que voluntat d’anàlisi desperta en mi militància és la lluita contra determinats tòpics com ara que certes professions com el periodisme s’acabaran extingint per la IA. Qui diu això en sap molt poc, de periodisme o d’IA. La realitat demostra que una de les feines més amenaçades és precisament la d’aquells que dissenyen eines d’IA, perquè la màquina acaba sabent fer molt millor allò que feien aquestes persones gràcies precisament a la seva tasca».. Josep Lluís Micó (catedràtic de Periodisme de la Universitat Ramon Llull i que havia estat degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna) és autor d’altres llibres que afronten la tecnologia des de punts de vista alternatius, com Maquinètica i Ciberètica, i també de treballs de periodisme literari com ‘Química orgànica’, ‘Titulars i reserves’ i ‘La profunditat de les butxaques’.