Les vides del polític Josep Pallach (1920-1977) i la seva dona, la pedagoga Teresa Juvé (1921) poden titllar-se de pel·lícula. Ambdós, junts i per separat i posant-se «al servei de la democràcia», van viure situacions increïbles durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial: ell escapant-se de la presó de Salt on havia estat reclòs i travessant la frontera; ella, com a capitana de la resistència, essent assetjada en un tramvia per la Gestapo o passant la frontera amb papers compromesos amagats a les calces de la seva filla, Antònia Pallach Juvé, que tenia sis anys. També reben la visita d’un sicari a casa amb l’encàrrec de matar a Pallach i com Juvé el va fer desistir. «A mi em semblava normal, era la nostra vida», diu Antònia tot afegint que «el que jo soc els hi dec a ells». Per aquest fet, perquè tot allò que van viure i que li van transmetre «en converses de sobretaula» no es perdés, també per deixar un llegat «per a les generacions que arriben», acaba de publicar el llibre ‘Rossinyol que vas a França’ (Rúbrica Editorial) que va presentar, per primer cop, la setmana passada a Figueres.
Les vides del polític Josep Pallach (1920-1977) i la seva dona, la pedagoga Teresa Juvé (1921) poden titllar-se de pel·lícula. Ambdós, junts i per separat i posant-se «al servei de la democràcia», van viure situacions increïbles durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial: ell escapant-se de la presó de Salt on havia estat reclòs i travessant la frontera; ella, com a capitana de la resistència, essent assetjada en un tramvia per la Gestapo o passant la frontera amb papers compromesos amagats a les calces de la seva filla, Antònia Pallach Juvé, que tenia sis anys. També reben la visita d’un sicari a casa amb l’encàrrec de matar a Pallach i com Juvé el va fer desistir. «A mi em semblava normal, era la nostra vida», diu Antònia tot afegint que «el que jo soc els hi dec a ells». Per aquest fet, perquè tot allò que van viure i que li van transmetre «en converses de sobretaula» no es perdés, també per deixar un llegat «per a les generacions que arriben», acaba de publicar el llibre ‘Rossinyol que vas a França’ (Rúbrica Editorial) que va presentar, per primer cop, la setmana passada a Figueres.
Les vides del polític Josep Pallach (1920-1977) i la seva dona, la pedagoga Teresa Juvé (1921) poden titllar-se de pel·lícula. Ambdós, junts i per separat i posant-se «al servei de la democràcia», van viure situacions increïbles durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial: ell escapant-se de la presó de Salt on havia estat reclòs i travessant la frontera; ella, com a capitana de la resistència, essent assetjada en un tramvia per la Gestapo o passant la frontera amb papers compromesos amagats a les calces de la seva filla, Antònia Pallach Juvé, que tenia sis anys. També reben la visita d’un sicari a casa amb l’encàrrec de matar a Pallach i com Juvé el va fer desistir. «A mi em semblava normal, era la nostra vida», diu Antònia tot afegint que «el que jo soc els hi dec a ells». Per aquest fet, perquè tot allò que van viure i que li van transmetre «en converses de sobretaula» no es perdés, també per deixar un llegat «per a les generacions que arriben»,acaba de publicar el llibre ‘Rossinyol que vas a França’ (Rúbrica Editorial) que va presentar, per primer cop, la setmana passada a Figueres.. «Aquestes són les memòries d’unes persones que van tenir un comportament heroic durant les dues guerres», admetia l’expolític Pere Baltà, qui ha fet possible aquesta edició. Ell en va destacar «els moments duríssims» que s’hi recullen «des de l’admiració, estimació i una voluntat objectiva d’explicar unes vides». Antònia Pallach Juvé va confessar que les arrels d’aquesta aventura literària neixen quan, «fruit de la meva petita revolució del 68, el pare em va començar a explicar la veritat» de les seves existències. De fet, «mai em van amagar qui érem perquè jo havia de saber on eren les meves arrels malgrat que vaig néixer i créixer a França». La mort del germà petit de la seva mare, amb qui havien parlat d’escriure la història familiar, la va empènyer a posar fil a l’agulla. Va ser un procés ràpid.. Josep Pallach i Antònia Pallach adolescent. / Arxiu familiar. Honorant a la mare, apassionada del cinema i dona «de gran imaginació», Antònia Pallach li ha donat al llibre una estructura quasi de guió cinematogràfic talment com si Teresa Juvé, «pogués rodar després la pel·lícula, si tingués forces». Al pare el va definir com un home «amb una gran capacitat de reflexió» que es descrivia a si mateix com «un pragmàtic». La filla va afegir «un pragmàtic amb cultura i capacitat per veure l’esdevenidor, no mirava al passat».. ‘Rossinyol que vas a França’ es tanca l’any 1976. Durant la conversa que Antònia Pallach va mantenir amb el periodista Josep Maria Bernils a Figueres, aquesta va assegurar que no ha pensat a escriure una segona part. «Sobre els meus pares hi ha molts escrits, però això, per mi, era un deure pedagògic perquè nosaltres ho hem viscut, però els joves no ho saben, no s’ha ensenyat». Amb aquesta ferma voluntat, Antònia Pallach Juvé ha escrit un llibre «fàcil de llegir» que Josep Maria Solé, president de la Fundació Pallach, li va agrair públicament haver-lo fet. Solé, a més, va aprofitar per anunciar que d’aquí a unes setmanes es publicarà una biografia àmplia del polític de qui, la seva filla creu que, si no hagués mort prematurament, «s’hauria mantingut fidel al servei d’aquest poble; sempre va ser primer Catalunya, després Espanya, tot dins d’Europa».