Feia més de trenta anys que l’artista Juliette Murphy no exposava de manera individual a l’Alt Empordà. Per fer-ho ha escollit un dels espais a l’alça, Can Viola, a Maçanet de Cabrenys. La mostra, que ha batejat com Qui mira qui i que es pot veure fins aquest diumenge, investiga el teixit i la textura del nostre entorn. Es tracta, doncs, de «diferents visions de l’existència quotidiana que s’aprecien des d’una perspectiva on, per citar Nancy Spero, el fet personal i el fet polític són indistingibles», explica l’artista.
Feia més de trenta anys que l’artista Juliette Murphy no exposava de manera individual a l’Alt Empordà. Per fer-ho ha escollit un dels espais a l’alça, Can Viola, a Maçanet de Cabrenys. La mostra, que ha batejat com Qui mira qui i que es pot veure fins aquest diumenge, investiga el teixit i la textura del nostre entorn. Es tracta, doncs, de «diferents visions de l’existència quotidiana que s’aprecien des d’una perspectiva on, per citar Nancy Spero, el fet personal i el fet polític són indistingibles», explica l’artista.
Feia més de trenta anys que l’artista Juliette Murphy no exposava de manera individual a l’Alt Empordà. Per fer-ho ha escollit un dels espais a l’alça, Can Viola, a Maçanet de Cabrenys. La mostra, que ha batejat com Qui mira qui i que es pot veure fins aquest diumenge, investiga el teixit i la textura del nostre entorn. Es tracta, doncs, de «diferents visions de l’existència quotidiana que s’aprecien des d’una perspectiva on, per citar Nancy Spero, el fet personal i el fet polític són indistingibles», explica l’artista.. Les obres de Juliette Murphy «desenvolupen un discurs d’una visió interior on el passat connecta amb el present, on els elements foscos ressorgeixen, on la vigilància i l’energia són essencials perquè la veu de l’altre sigui escoltada». L’artista treballa principalment amb materials fràgils i efímers com ara paper, collage, pigments, carbó, fems de vaca i fusta. L’atzar i el llenguatge cohabiten i funcionen com a catalitzadors en el desenvolupament del seu procés creatiu. De vegades, una sola paraula o frase pot ser un punt de partida en aquest món incert on l’humor ha de ser infinit.. D’altra banda, al mateix espai de Can Viola, ocupant l’àmbit batejat amb el nom de l’artista Birgitt Ter Steege, també s’exhibeix obra d’Evarist Vallès. Nebot del pintor Evarist Vallés, l’artista, que viu a Maçanet de Cabrenys, exposa per primera vegada les seves creacions de pedra i ferro.
