«Em veig amb forces de fer de president d’ERC. No renuncio a res». Així es va expressar Oriol Junqueras el 16 de maig per explicar que dimitiria com a president del partit de manera temporal: tenia decidit presentar-se a la reelecció al congrés del 30 de novembre. L’exvicepresident del Govern té l’esperança, si guanya la cita congressual, de ser també el proper cap de llista d’ERC a les eleccions al Parlament. Junqueras encara està inhabilitat fins al 2030, pendent de l’aplicació l’amnistia. Empresonat durant més de 3 anys i mig, va quedar indultat el 2021. Va recosir el partit el 2011 quan va assumir-ne la presidència, i ha exercit un lideratge sòlid fins al trencament amb la secretària general, Marta Rovira, i el Govern de Pere Aragonès.
«Em veig amb forces de fer de president d’ERC. No renuncio a res». Així es va expressar Oriol Junqueras el 16 de maig per explicar que dimitiria com a president del partit de manera temporal: tenia decidit presentar-se a la reelecció al congrés del 30 de novembre. L’exvicepresident del Govern té l’esperança, si guanya la cita congressual, de ser també el proper cap de llista d’ERC a les eleccions al Parlament. Junqueras encara està inhabilitat fins al 2030, pendent de l’aplicació l’amnistia. Empresonat durant més de 3 anys i mig, va quedar indultat el 2021. Va recosir el partit el 2011 quan va assumir-ne la presidència, i ha exercit un lideratge sòlid fins al trencament amb la secretària general, Marta Rovira, i el Govern de Pere Aragonès.. Militància Decidim és el nom de la candidatura que encapçala Junqueras, i que es presentarà aquest dissabte en un acte al Teatre La Passió d’Olesa de Montserrat. L’acompanyaran l’exconseller d’Exteriors i pres polític també indultat, Raül Romeva; l’eurodiputada Diana Riba; l’exconseller i exalcalde d’Agramunt, Bernat Solé; l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió; la diputada al Parlament Ana Balsera; la senadora Laura Castel; o l’exportaveu a Rubí Ares Tubau.. També donen suport a la candidatura noms com el diputat Jordi Albert, o afins a Junqueras com el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, o el també diputat al Congrés Joan Capdevila; l’actual secretari d’organització del partit, exdiputat i exportaveu del Jovent Republicà, Pau Morales. O també l’exconseller d’Interior i membre de la comissió d’Economia al Parlament, Joan Ignasi Elena, a qui Junqueras tenia al cap com a candidat a les eleccions municipals de Barcelona del 2023 -en detriment d’Ernest Maragall.. A l’entorn de Junqueras també s’hi situen el membre de la direcció Oriol López; el president del Port de Barcelona i cap de files d’ERC a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó; o càrrecs locals com la presidenta de la Federació a Barcelona, Eva Baró (partidària d’entrar al govern de Jaume Collboni); o Carles Comes Marco (Lleida).. Fa mesos que Junqueras visita agrupacions locals d’Esquerra per explicar el seu projecte. Algunes d’aquestes trobades les ha organitzat Joan Josep Nuet, exdiputat i membre de la Mesa (2015-2017), i director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament l’anterior legislatura.. L’exlíder d’ERC va reunir mig miler de militants el juny a Sant Vicenç dels Horts -d’on en va ser alcalde. I va superar els 2.000 suports de militants, tal com va avançar Europa Press a finals de juliol. En aquestes trobades Junqueras posa negre sobre blanc les claus de la seva visió estratègica, tant del partit com del país. I calcula els suports que pot tenir de cara al congrés del 30 de novembre.. L’entorn de Junqueras és optimista. El seu pinyol defensa que el seu lideratge és «inqüestionable», i que té a favor la majoria de les bases republicanes: «Tenim el poble i tenim els soldats». Tot i això, la seva figura també desperta recels dins l’organització. El distanciament de la «repressió» de l’Estat, amb Junqueras a la presó i Rovira a l’exili de Suïssa, va iniciar la trencadissa.. La ruptura va anar creixent a partir del 2021, quan va quedar indultat i Pere Aragonès ocupava la presidència de la Generalitat. Gran part de les decisions es prenien aleshores des de Palau. De fet, tal com va explicar l’ACN, l’estratègia d’ERC es decidia en òrgans paral·lels a la direcció des de 2018, a partir de reunions amb Rovira i on Junqueras no hi participava.. L’entorn de la secretària general afirma que Junqueras feia «deixadesa de funcions» i que mai no prenia decisions a les executives del partit. «Ni parlava ni es mullava», asseguren. Tot i això, quan estava empresonat, la direcció consultava amb ell qualsevol cosa que afectés el partit, així com la composició de les llistes electorals.. En canvi, el nucli de l’expresident d’ERC apunta que no se l’ha deixat participar d’aquestes reunions paral·leles a l’executiva. I que «se li deu» l’oportunitat de tornar a ser cap de llista. Junqueras considera que ell només es va poder presentar com a candidat amb «plenes facultats» a les eleccions del 2012.. A la següent convocatòria (el 2015) ERC es va presentar dins la coalició de JxSí, i el 2017 Junqueras sí que va ser cap de llista, però estava empresonat. A les comtesses de 2021 i 2024 el candidat ja va ser Aragonès. És per això que l’exvicepresident i exconseller d’Economia vol erigir-se de nou com a líder d’ERC i, alhora, com a candidat.. Això xoca amb la proposta de Nova Esquerra Nacional, que aposta per l’exalcalde de Vilassar de Dalt Xavier Godàs com a president d’ERC. La candidatura que competirà amb Junqueras vol deslligar la figura de la presidència del partit i la persona que sigui cap de llista a les eleccions al Parlament: «Els bascos ho fan així i els va bé», va argumentar dijous Godàs.. En canvi, Junqueras aposta per «lideratges forts i únics». Es vol tornar a erigir com a president del partit, i tornar a governar Esquerra, com va fer des del 2011. Ara, però, ja sap que tindrà una forta oposició interna, encara que surti vencedor del congrés del 30 de novembre.. Junqueras formalitzarà avui la presentació de la seva candidatura. Assegura que té el suport de la majoria de les bases, però la nova banda sonora d’ERC no sonarà fins al desembre. La militància decidirà, a partir d’aleshores, si qui toca les notes del piano són les mateixes mans que el toquen des del 2011. O si pel contrari hi ha una renovació a la cúpula del partit, després dels mals resultats de l’últim cicle electoral.
«Em veig amb forces de fer de president d’ERC. No renuncio a res». Així es va expressar Oriol Junqueras el 16 de maig per explicar que dimitiria com a president del partit de manera temporal: tenia decidit presentar-se a la reelecció al congrés del 30 de novembre. L’exvicepresident del Govern té l’esperança, si guanya la cita congressual, de ser també el proper cap de llista d’ERC a les eleccions al Parlament. Junqueras encara està inhabilitat fins al 2030, pendent de l’aplicació l’amnistia. Empresonat durant més de 3 anys i mig, va quedar indultat el 2021. Va recosir el partit el 2011 quan va assumir-ne la presidència, i ha exercit un lideratge sòlid fins al trencament amb la secretària general, Marta Rovira, i el Govern de Pere Aragonès.