Al llarg dels segles, molts són els pensadors i creadors que s’han aturat per debatre sobre art, estètica i bellesa. Entorn aquest darrer concepte gira la quarta edició de Les Muses, la mostra d’art contemporani de l’Escala que es fa des d’aquest dijous i fins diumenge. «Amb l’experiència calia buscar un missatge, una línia conceptual que tingués un sentit i ha estat la bellesa que ha obert un debat amb diferents mirades. L’excusa de practicar la bellesa en Les Muses ens dona aquest espai on entrenem la nostra mirada i on l’entenem com un lloc relacional, inestable que no separa, sinó que convoca», explica Tania Hirte, coordinadora de la proposta, qui apel·la, a més, a l’aforisme grec que resa «la bellesa és terror» per emfatitzar la faceta reivindicativa que té l’art. Enguany, doncs, es posa la mirada en el genocidi perpetrat a Gaza a través d’una intervenció artística efímera i participativa impulsada pel col·lectiu A la calle, que consistirà a crear a la Riba una síndria amb teles reutilitzades o la performance, també participativa, Les persones sense nom que interroga sobre identitat, anonimat i presència en l’espai urbà.
Al llarg dels segles, molts són els pensadors i creadors que s’han aturat per debatre sobre art, estètica i bellesa. Entorn aquest darrer concepte gira la quarta edició de Les Muses, la mostra d’art contemporani de l’Escala que es fa des d’aquest dijous i fins diumenge. «Amb l’experiència calia buscar un missatge, una línia conceptual que tingués un sentit i ha estat la bellesa que ha obert un debat amb diferents mirades. L’excusa de practicar la bellesa en Les Muses ens dona aquest espai on entrenem la nostra mirada i on l’entenem com un lloc relacional, inestable que no separa, sinó que convoca», explica Tania Hirte, coordinadora de la proposta, qui apel·la, a més, a l’aforisme grec que resa «la bellesa és terror» per emfatitzar la faceta reivindicativa que té l’art. Enguany, doncs, es posa la mirada en el genocidi perpetrat a Gaza a través d’una intervenció artística efímera i participativa impulsada pel col·lectiu A la calle, que consistirà a crear a la Riba una síndria amb teles reutilitzades o la performance, també participativa, Les persones sense nom que interroga sobre identitat, anonimat i presència en l’espai urbà.
Al llarg dels segles, molts són els pensadors i creadors que s’han aturat per debatre sobre art, estètica i bellesa. Entorn aquest darrer concepte gira la quarta edició de Les Muses, la mostra d’art contemporani de l’Escala que es fa des d’aquest dijous i fins diumenge. «Amb l’experiència calia buscar un missatge, una línia conceptual que tingués un sentit i ha estat la bellesa que ha obert un debat amb diferents mirades. L’excusa de practicar la bellesa en Les Muses ens dona aquest espai on entrenem la nostra mirada i on l’entenem com un lloc relacional, inestable que no separa, sinó que convoca», explica Tania Hirte, coordinadora de la proposta, qui apel·la, a més, a l’aforisme grec que resa «la bellesa és terror» per emfatitzar la faceta reivindicativa que té l’art. Enguany, doncs, es posa la mirada en el genocidi perpetrat a Gaza a través d’una intervenció artística efímera i participativa impulsada pel col·lectiu A la calle, que consistirà a crear a la Riba una síndria amb teles reutilitzades o la performance, també participativa, Les persones sense nom que interroga sobre identitat, anonimat i presència en l’espai urbà.. La majoria dels projectes que es presenten aquest any intenten connectar la gent amb el territori, amb l’espai públic. De nou, tenen una dimensió col·lectiva, participativa i comunitària. Així, a banda de l’itinerari lliure per diferents tallers i espais expositius, Les Muses acaba sent una suma d’«experiències» com la que viurà el públic durant la mateixa inauguració, aquest dijous a dos quarts de nou del vespre a l’Alfolí de la Sal, on tindrà lloc una sessió de vinil amb thisorder i pintura en directe amb l’artista Pau Marinel·lo.. Allò, però, que fa singular Les Muses és que són els mateixos artistes els que, al llarg dels mesos, proposen part del contingut d’aquesta mostra d’art contemporani. «Ells planifiquen i m’expliquen les idees i com ho volen abordar. És un engranatge que va funcionant tot l’any. De fet, moltes coses del programa acaben passant perquè els mateixos artistes les fan», desvela Hirte realçant el paper que juguen aquests creadors. Enguany, en seran més de cinquanta, tant establerts a l’Escala com en el seu radi d’acció, i quinze els espais expositius que obriran portes. Alguns d’ells són els habituals espais públics com l’Alfolí de la Sal, el castell Carolingi, el Museu de l’Anxova i de la Sal, el CER, El Gavià, però també n’hi ha de privats com la galeria Port 25, d’oberts com la platja de la Riba i vuit tallers d’artistes, tres més que l’edició passada, en concret, els tallers de Boon, Chloé Tiravy, Gino Rubert, Zingre, Karlos Mayet, Beni Ballesta, Carme Dapena i Trinitat Alcaide que es podran visitar al ritme que cadascú es marqui. Un dels espais que s’han sumat enguany és l’Ultramar que esdevindrà «punt de trobada informal dels artistes», dissabte al vespre, i una de les demandes més sol·licitades des de la primera edició que, finalment, serà ara una realitat.. Per apropar Les Muses al món educatiu, es compta amb la participació d’alumnes de les escoles Empúries i Esculapi. Els primers proposen divendres una acció creativa i exposició del making of al CER per imaginar un sopar de Nadal dels artistes, mentre que els segons ho fan amb l’escultura al Museu de l’Anxova i de la Sal.. L’artista Gino Rubert mostrant el seu taller, a l’Escala. / Maria Fonti. Dins el programa, destaquen també diverses converses entre creadors. Una d’elles, divendres a les set de la tarda a l’Alfolí de la Sal, tindrà lloc entre Andrea Secchi i Ona Trepat Rubirola i posa en el centre del debat el tèxtil en l’art contemporani incidint en el gest com a memòria i el teixit com a espai d’intimitat i resistència. De fet, aquesta és una disciplina que Les Muses ha anat fent més visible any rere any, així com a les artistes que la practiquen, recollint les tendències actuals. Prèviament a aquest acte, també es projectarà Imperio de la directora Eneritz Tejada, artista que el seu treball s’emmarca en aquest camp. No faltarà tampoc un taller de fibres vegetals i un de brodat col·lectiu amb l’Axelle Vergés a partir d’una peça nòmada iniciada al festival ecofeminista Seeding Freedom (Berlín, 2024), que ja ha viatjat per Catalunya, Barcelona, Itàlia, Mallorca i el Marroc. Entre la resta de tallers n’hi ha un de dibuix au plain air amb Manolo Sierra i un d’il·lustració amb Philip Staton. A més, es projectarà el curt El retrat oval de Carles Roman i hi haurà un concert-recital amb Daina Duo al taller de Beni Ballesta i un concert de Norfeu al CER, per tancar.. Les Muses va néixer amb voluntat participativa. Tania Hirte explica que cada cop detecten «un públic més obert, perquè les propostes conviden a intervenir sense tenir cap pauta ni coneixement, els artistes es posen a disposició de la gent per mostrar les seves pràctiques i compartir-les». En aquest sentit, admet la coordinadora, «la creativitat és un fil conductor» i acaba creant un lligam entre els artistes i la comunitat. També anima la gent veure que les activitats no es concentren en un sol punt, sinó que tant es fan en els tallers dels artistes com a l’espai lliure cosa que «trenca amb la idea que siguin propostes institucionals».
