Si pensem en Salvador Dalí, què és el primer que ens ve al cap? Doncs segurament Figueres, Portlligat, Cadaqués, Púbol… fins i tot París. Però segurament no pensem en Anglaterra. Tanmateix, la seva empremta artística també hi va arribar, i no pas de qualsevol manera. A finals dels anys trenta, el geni empordanès va participar en un projecte excèntric, secret i profundament avantguardista que va traslladar el seu imaginari més delirant a una residència privada… i ho va fer en plena Anglaterra rural.
Si pensem en Salvador Dalí, què és el primer que ens ve al cap? Doncs segurament Figueres, Portlligat, Cadaqués, Púbol… fins i tot París. Però segurament no pensem en Anglaterra. Tanmateix, la seva empremta artística també hi va arribar, i no pas de qualsevol manera. A finals dels anys trenta, el geni empordanès va participar en un projecte excèntric, secret i profundament avantguardista que va traslladar el seu imaginari més delirant a una residència privada… i ho va fer en plena Anglaterra rural.
Si pensem en Salvador Dalí, què és el primer que ens ve al cap? Doncs segurament Figueres, Portlligat, Cadaqués, Púbol… fins i tot París. Però segurament no pensem en Anglaterra. Tanmateix, la seva empremta artística també hi va arribar, i no pas de qualsevol manera. A finals dels anys trenta, el geni empordanès va participar en un projecte excèntric, secret i profundament avantguardista que va traslladar el seu imaginari més delirant a una residència privada… i ho va fer en plena Anglaterra rural.. El responsable d’aquesta aventura surrealista va ser Edward James, aristòcrata britànic, poeta i un dels grans impulsors del surrealisme a Europa. James va decidir convertir la seva residència familiar, Monkton House, a West Sussex, en un escenari oníric. Per aconseguir-ho, va convidar Dalí —i altres arquitectes i dissenyadors— a intervenir-la i transformar un cottage eduardià típic en una fantasia de cartó pedra i ironia.. L’exterior de Monkton House. / © Tony Evans, Timelapse Library Ltd. Via Getty Images. Segons s’explica a Arquitectura y Diseño, Només arribar a Monkton House, el visitant es trobava amb una declaració de principis. La sòbria façana de maó vermell va ser coberta amb un estucat porpra, la porta principal es va pintar de color rosa i les columnes d’entrada es van disfressar de palmeres tropicals. Els canalons imitaven canyes de bambú i les xemeneies adoptaven formes capritxoses, cadascuna diferent de l’altra. Enmig de la placidesa campestre de Sussex, la casa semblava un exotisme domèstic, tenyit de l’humor i l’excentricitat dalinianes.. El sofà Mae West Lips exposat a Monkton House. / © Tony Evans via Getty Images. Si l’exterior sorprenia, l’interior confirmava que la llar havia mutat en escenari surrealista. Les parets, recobertes amb teles grises que recordaven sofàs victorians, amagaven un joc de contrastos. De sobte, el saló s’omplia amb sofàs vermells en forma de llavis —els cèlebres Mae West Lips de Dalí—, quadres de Paul Delvaux penjats als passadissos i mobles transformats fins a esdevenir escultures.. El dormitori d’Edward James evocava el cotxe fúnebre de Napoleó i el bany, recobert d’alabastre translúcid, brillava amb llums que alternaven el sol i la lluna creixent. Fins i tot les catifes tenien un caràcter íntim: primer reproduïen les petjades de la seva esposa, després les dels seus gossos, convertint-se en un diari sentimental teixit amb llana.. Un rellotge amb cortines esculpides a l’exterior de Monkton House. / © Tony Evans via Getty Images. Monkton House fou descrita en el seu dia com a “enginyosa, captivadora i completament diferent a qualsevol altre lloc”. Però el pas del temps no li ha estat benèvol. Després de la mort de James, la residència va passar a mans privades i els interiors es van buidar dels tresors que li donaven vida. Avui, només en resta la façana insòlita que recorda l’únic habitatge surrealista del Regne Unit.
