La primera reacció política de la Moncloa a la massiva apagada peninsular del 28 d’abril, una vegada restablert el subministrament elèctric, va ser a la defensiva. Pedro Sánchez va col·locar un tallafocs en els «operadors privats», malgrat que en aquell moment no es descartava cap hipòtesi sobre les causes, incloent-hi la de l’atac cibernètic, i va advertir que els exigiria responsabilitats. En la seva compareixença al Congrés nou dies després de l’històric zero energètic, el president del Govern no només va continuar sense poder oferir explicacions, sinó que va demanar «temps» i fins i tot va parlar de «mesos» per arribar al fons de la qüestió. A més, va entrar de ple a disputar una agenda marcada pel PP, anant al xoc amb les nuclears per intentar defensar el seu full de ruta en política energètica. Si al Govern solen presumir d’haver trampejat amb èxit les múltiples crisis sobrevingudes des de l’arribada de Sánchez a la Moncloa el 2018, l’apagada se li ha entravessat al cap de l’Executiu, com va reflectir el CIS.
La primera reacció política de la Moncloa a la massiva apagada peninsular del 28 d’abril, una vegada restablert el subministrament elèctric, va ser a la defensiva. Pedro Sánchez va col·locar un tallafocs en els «operadors privats», malgrat que en aquell moment no es descartava cap hipòtesi sobre les causes, incloent-hi la de l’atac cibernètic, i va advertir que els exigiria responsabilitats. En la seva compareixença al Congrés nou dies després de l’històric zero energètic, el president del Govern no només va continuar sense poder oferir explicacions, sinó que va demanar «temps» i fins i tot va parlar de «mesos» per arribar al fons de la qüestió. A més, va entrar de ple a disputar una agenda marcada pel PP, anant al xoc amb les nuclears per intentar defensar el seu full de ruta en política energètica. Si al Govern solen presumir d’haver trampejat amb èxit les múltiples crisis sobrevingudes des de l’arribada de Sánchez a la Moncloa el 2018, l’apagada se li ha entravessat al cap de l’Executiu, com va reflectir el CIS.. En aquesta ocasió, el Govern no ha sigut capaç de capgirar políticament la situació per convertir-la en una oportunitat o controlar l’agenda. La desautorització a Red Eléctrica per haver descartat la hipòtesi de l’atac cibernètic, cosa que es va acabar confirmant amb els dies, o haver entrat al terreny dels populars agitant el debat sobre la pròrroga de les nuclears en donen compte. També el que el PP va denominar en les primeres hores «apagada informativa». Una crítica que segons una enquesta flaix del CIS sintonitzava amb el sentiment de la majoria de la població.. Gairebé el 60% dels espanyols van valorar com a insuficient la informació proporcionada pel Govern, davant un 28,4% que la va considerar correcta. El president del Govern no va comparèixer fins a sis hores després de la caiguda del sistema. Tant el Centre d’Investigacions Sociològiques com les enquestadores privades han ratificat l’esvoranc obert per l’apagada en la intenció de vot dels electors. El desgast per aquesta crisi s’ha traduït, segons l’últim baròmetre de l’organisme públic demoscòpic, en un retrocés dels socialistes i una empenta d’Alberto Núñez Feijóo, que va passar a retallar un avantatge de 6,5 punts a tan sols 2,7 l’últim mes.. A l’apagada de fa un mes s’hi va afegir la crisi ferroviària, una bandera que es va encarregar d’agitar l’oposició amb l’acusació al Govern de generar caos. A la Moncloa reconeixen el mal que generen les dues qüestions per als seus interessos, i no tant el setge judicial sobre presumptes casos de corrupció en què fins ara s’havia centrat el PP per intentar desestabilitzar el Govern.. «Miren de traslladar un estat d’ansietat», lamenten fonts de l’Executiu, per defensar que «no es correspon amb les dades». «El món no s’acaba», afegeixen per insistir en les xifres de creixement econòmic i ocupació, si bé queden enterrades davant l’intangible del caos. Els socialistes confien que la «hipèrbole» de l’oposició, que recriminen també respecte a la tempesta judicial, acabi girant-se-li en contra.. El que també reconeixen en el Govern és que la falta de respostes sobre l’apagada els genera desgast, però es veuen preparats per suportar aquesta pressió amb la màxima de no tancar en fals la investigació. La seva determinació passa per «aguantar la pressió» política i social que qualifiquen de «molt forta». «Aguantarem l’estrebada i esperarem», avançaven ja fa uns dies per defensar la necessitat de respectar els temps dels tècnics i informar només quan es tinguin certeses.. «És dur, però no direm res fins que ho sapiguem», afegien per contraposar una investigació «honesta» a la d’altres crisis gestionades pel PP. «No farem com el PP, que per pressió van tancar en fals investigacions», replicaven per concloure que «d’exemples no en falten, com l’11M, el Yak-42 i el Prestige».. Es tracta d’una decisió política, però també amb un component econòmic i fins i tot de responsabilitat davant Brussel·les. Les eventuals indemnitzacions podrien ser milionàries, i per això critiquen algunes operadores privades per suposadament orientar responsabilitats o precipitar conclusions.. Mentrestant, el PP aprofitarà per atiar la bandera del caos, en el marc de la comissió d’investigació que s’obrirà al Congrés, i rellançar el debat sobre la pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears, qüestionant l’agenda energètica del Govern basada en les renovables. Un debat que diverses comunitats governades pel PPpretenen portar a l’ordre del dia de la Conferència de Presidents que se celebrarà el 6 de juny a Barcelona.. Des de la pandèmia no són poques les crisis que ha viscut el Govern de Pedro Sánchez i sempre ha acabat per mirar de tombar-les per accelerar la seva agenda i aprofitar finestres d’oportunitat. No sembla que sigui el que està passant ara, més enllà d’haver-se pres la iniciativa, conjuntament amb Portugal, per redoblar la pressió a la UE i que la Península deixi de ser una ‘illa energètica’. L’escassetat d’interconnexions amb França són un problema estructural no resolt, per la resistència del país gal, i el Govern hi vol posar el focus per pal·liar aquest dèficit.
La primera reacció política de la Moncloa a la massiva apagada peninsular del 28 d’abril, una vegada restablert el subministrament elèctric, va ser a la defensiva. Pedro Sánchez va col·locar un tallafocs en els «operadors privats», malgrat que en aquell moment no es descartava cap hipòtesi sobre les causes, incloent-hi la de l’atac cibernètic, i va advertir que els exigiria responsabilitats. En la seva compareixença al Congrés nou dies després de l’històric zero energètic, el president del Govern no només va continuar sense poder oferir explicacions, sinó que va demanar «temps» i fins i tot va parlar de «mesos» per arribar al fons de la qüestió. A més, va entrar de ple a disputar una agenda marcada pel PP, anant al xoc amb les nuclears per intentar defensar el seu full de ruta en política energètica. Si al Govern solen presumir d’haver trampejat amb èxit les múltiples crisis sobrevingudes des de l’arribada de Sánchez a la Moncloa el 2018, l’apagada se li ha entravessat al cap de l’Executiu, com va reflectir el CIS.
