L’escriptora Sílvia Soler (Figueres, 1961) ha publicat Cor fort (Univers), que segueix la vida de diferents generacions d’una mateixa família. El llibre arrenca als anys cinquanta amb la Teresa, una jove que es queda embarassada sense voler-ho i decideix ser mare soltera. El que en un primer moment esdevé un trasbals, es converteix en el punt de partida que li permet aixecar una família, amb tot de dones valentes que van fer «el cor fort» en les seves lluites quotidianes. «En realitat totes les dones de la generació de les nostres mares van carregar moltes coses», recorda Soler, «la majoria van arribar al final de la seva vida esgotades, perquè quan has fet el cor fort moltes vegades al final peta, literalment o simbòlicament».
L’escriptora Sílvia Soler (Figueres, 1961) ha publicat Cor fort (Univers), que segueix la vida de diferents generacions d’una mateixa família. El llibre arrenca als anys cinquanta amb la Teresa, una jove que es queda embarassada sense voler-ho i decideix ser mare soltera. El que en un primer moment esdevé un trasbals, es converteix en el punt de partida que li permet aixecar una família, amb tot de dones valentes que van fer «el cor fort» en les seves lluites quotidianes. «En realitat totes les dones de la generació de les nostres mares van carregar moltes coses», recorda Soler, «la majoria van arribar al final de la seva vida esgotades, perquè quan has fet el cor fort moltes vegades al final peta, literalment o simbòlicament».
L’escriptora Sílvia Soler (Figueres, 1961) ha publicat Cor fort (Univers), que segueix la vida de diferents generacions d’una mateixa família. El llibre arrenca als anys cinquanta amb la Teresa, una jove que es queda embarassada sense voler-ho i decideix ser mare soltera. El que en un primer moment esdevé un trasbals, es converteix en el punt de partida que li permet aixecar una família, amb tot de dones valentes que van fer «el cor fort» en les seves lluites quotidianes. «En realitat totes les dones de la generació de les nostres mares van carregar moltes coses», recorda Soler, «la majoria van arribar al final de la seva vida esgotades, perquè quan has fet el cor fort moltes vegades al final peta, literalment o simbòlicament».
