Joan Vergés i Pineda signa a Cròniques de Napoleó a l’exili. Invasió francesa de Catalunya. La guerra a l’Empordà una obra singular: una crònica novel·lada que fa parlar Napoleó Bonaparte des de Santa Helena, però que en realitat posa el focus en els estralls de la invasió francesa i en la resistència empordanesa. El llibre combina el recurs literari de la veu napoleònica amb una clara base documental i converteix l’Alt Empordà en un dels grans escenaris del relat.
Joan Vergés i Pineda signa a Cròniques de Napoleó a l’exili. Invasió francesa de Catalunya. La guerra a l’Empordà una obra singular: una crònica novel·lada que fa parlar Napoleó Bonaparte des de Santa Helena, però que en realitat posa el focus en els estralls de la invasió francesa i en la resistència empordanesa. El llibre combina el recurs literari de la veu napoleònica amb una clara base documental i converteix l’Alt Empordà en un dels grans escenaris del relat.
Joan Vergés i Pineda signa a Cròniques de Napoleó a l’exili. Invasió francesa de Catalunya. La guerra a l’Empordà una obra singular: una crònica novel·lada que fa parlar Napoleó Bonaparte des de Santa Helena, però que en realitat posa el focus en els estralls de la invasió francesa i en la resistència empordanesa. El llibre combina el recurs literari de la veu napoleònica amb una clara base documental i converteix l’Alt Empordà en un dels grans escenaris del relat.. La gràcia del volum és que no es limita a reconstruir la gran història europea, sinó que l’aterra a la comarca. Vergés recorda que, dins la Guerra del Francès, els espais que ocupen la «primera fila dels esdeveniments» són el setge de Girona, el castell de Sant Ferran de Figueres, Roses, la Jonquera i Pont de Molins, i subratlla que a Catalunya es va registrar una de les oposicions armades més intenses contra el domini francès.. En aquest context, la ressenya del llibre no pot passar per alt el protagonisme que dona als Miquelets i al Somatent, presentats com a nervi popular de la resistència. L’autor ja ho deixa apuntat a la presentació, quan recorda que gairebé cada poble pot reivindicar els seus herois entre aquestes milícies i dins l’exèrcit regular, amb noms com Joan Clarós, Joan Rimbau, Ponç i Joan Jordà o Joan i Narcís Coderch Barris.. La portada del llibre de Joan Vergés amb el Castell de Sant Ferran / Empordà. Això fa que el llibre funcioni especialment bé quan s’endinsa en la guerra de proximitat: els aixecaments, la guerrilla, la lluita pel control del castell de Sant Ferran i la resistència contra un exèrcit que volia assegurar la via entre la Jonquera i Barcelona. Més que no pas glorificar Napoleó, la narració acaba mostrant com la seva ambició imperial topa amb un territori hostil, amb una població mobilitzada i «amb unes formes de combat irregulars que desgasten l’ocupant».. La part principal documental del treball prové de l’Arxiu Macià-Llavanera de Can Massanet de Vilafant, de l’Arxiu Municipal de Llançà i de l’Arxiu Municipal de Còrdova, perquè considera que es tracta de «documentació poc o gens divulgada» i, per tant, prioritària en la seva recerca.. En conjunt, Cròniques de Napoleó a l’exili té una aposta narrativa poc habitual, una voluntat clara de divulgació i un rerefons documental sòlid. I, per damunt de tot, reivindica que darrere les grans campanyes de Napoleó hi va haver també una història de pobles, de sometents, de miquelets i de resistència local que encara mereix ser explicada.
